8 de nov. 2007

La meva petita història d'Alemanya

Els alemanys tenen fama d'organitzats i metòdics, fama que ha costat molts segles de guanyar, ja que abans se'ls considerava bàrbars borratxos que només volien destruir la civilització romana.

A l'edat mitjana tenien un sistema de confederació en què cada territori tenia les seves pròpies lleis i institucions, sistema que Bismarck, conegut inventor de la seguretat social, va refundar al segle XIX.

Alemanya es va industrialitzar molt, però no va colonitzar mai res, cosa que li va provocar un intens sentiment de frustració i complexe d'inferioritat respecte a França o Anglaterra, que tenien alguna cosa més que una fàbrica de salsitxes a Tanganika.





Alemanya, un país pacífic




Als anys 30, radicalitzats per una crisi econòmica sense precedents provocada per França i el sistema capitalista, van elegir democràticament el Sr. Hitler i el partit nazi per governar-los, els quals van donar la culpa de tots els seus problemes als jueus, els eslaus, els gitanos, els homosexuals, els comunistes, els cristians, els francesos, els anglesos i els russos, entre molts d'altres. Els nazis van provocar matances massives en camps de concentració, sobretot de jueus, els quals, un cop acabada la guerra, com que tenien diners, van fundar Hollywood, la banca de Nova York i l'estat d'Israel, i van venjar-se obligant el món a veure contínuament pel·lícules americanes dolentes sobre la segona guerra mundial en què ells sempre són els bons i els alemanys sempre són els dolents. En qualsevol pel·lícula americana, els que parlen alemany sempre són els dolents.

Alemanya va intentar dominar el món 2 cops (qui no ha somiat mai dominar el món?) i va perdre per poc les 2 guerres mundials, després d'haver comès el vell error de voler envair Rússia, però s'ha convertit de nou en una gran potència econòmica. A part, és un dels pocs països del món on tothom està content de formar-ne part, potser per la cervesa o l'alt nivell de tecnologia.

2 comentaris:

Jordi Calveras ha dit...

Aquì m'agradaria puntualitzar una cosa: jo tenia entès que la crisi económica dels anys 20 va ser provocada pel desastrós pacte de Versalles que va acabar amb la primera guerra mundial. A més, el dit pacte, fou en part culpable de la 2a Guerra Mundial. No hem d'oblidar que en aquella època els jueus estaven considerats a tot Europa pitjors que els animals i el règim nazi era l'enveja europea (per desgràcia) com a potència económica. Com deia el Sr. Rumsfeld, la vella Europa encara cueja avui dia.

Lycaon ha dit...

En realitat, la crisi es devia a motius de tipus econòmic (els cicles de l'economia) i va afectar tots els països capitalistes, creant-hi malestar i tot tipus de daltabaixos (a Espanya, també va ser causa de la guerra civil). Versalles va ser una humiliació per a Alemanya, ja que era la primera vegada que es castigava una nació bel·ligerant i se l'obligava a pagar indemnitzacions, les quals, per cert, eren astronòmiques. Segons alguns càlculs, era impossible que Alemanya arribés mai a satisfer del tot aquests pagaments, imposats especialment per la pressió francesa a Versalles.