Les sèries catalanes, els Tudor i Ermessenda

Mil anys després de la nostra mort, Nós protagonitzem una sèrie catalana

Sóc el primer que penso que les sèries catalanes i espanyoles (recordem que, per desgràcia nostra, encara som espanyols i ens hem d'empassar les seves horribles sèries) són una autèntica merda. Però sé reconèixer que no sempre és així. Si em van semblar totalment infumables Médico de Familia, Serrallonga, Los Serrano, el Dr. Mateo, Infidels i gairebé totes les altres sèries, també haig de dir que, gràcies a Déu, hi ha honorables excepcions, i bé hem de reconeixe-ho.

Recordo aquella sèrie de TV3 que es deia Crims, que sota la batuta d'en Jaume Cabré (l'escriptor de Senyoria), pretenia recrear un univers a mig camí entre David Lynch, Blade Runner i X-Files. Va tenir un èxit comercial 0. Però tu en veies un episodi i flipaves amb els arguments, absolutament originals en televisió: la història et feia caure de cul, les sorpreses i els girs argumentals, ben fonamentats, eren constants, i els personatges tenien un cert carisma (fora de l'interpretat per l'Emma Vilarasau, que no m'ha agradat mai).

Avui he vist la sèrie britànica dels Tudor. És un autèntic cagarro anti-històric i ridícul. Només és interessant si t'agrada veure gent jove i atractiva follant. La resta no té cap interès. Sóc de l'opinió que les sèries històriques no tenen per què ser històriques. De cap manera. Són sèries, són espectacle televisiu i, per tant, han d'oferir alguna cosa que l'espectador pugui consumir sense morir-se d'avorriment (amb el benentès, tanmateix, que la història, des del meu punt de vista, és per sí mateixa prou interessant com per què no hagin de tocar gaire res). No obstant, entenc que les sèries han de ser versemblants. Si la dona del Cèsar no només ha de ser honrada, sino que a més ha de semblar-lo, les sèries de TV històriques, en canvi, no han de ser fidels. Però han de semblar-ho. Han de ser versemblants. Altrament, aquella cosa que es diu suspensió de la realitat se'n va a prendre pel sac i ja res no funciona. En el cas dels Tudor, res no és versemblant històricament, ni sembla que vulgui ser-ho. És com un gran carnaval, o un espectacle medieval per a turistes. El rei Enric VIII, que tenia un problema seriós d'obesitat, apareix aquí retratat com a un jove musculós, impulsiu (quin gran tòpic, el del líder jove i impulsiu, com si no hi hagués joves no impulsius) i, sobretot, benefactor. Una persona que pensa en el poble. Vés-ho a explicar a la teva dona això, vale?

Enric VIII ha aprofitat que li havien de fer una liposucció per arreglar-se nas, llavis i ulls

Una altra sèrie bona catalana, i històrica: Ermessenda. A diferència d'aquella abominació que van fer amb el personatge d'en Serrallonga (que deu estar regirant-se a la tomba, obsedit amb aquella adaptació purament sexual i aquella interpretació de català xava), Ermessenda està força bé. Els puristes històrics diuen: "però és que no es va morir a la costa, sino a Sant Quirze de Besora". Que et folli una tonyina, purista històric! Què hi fa, això, si la història està ben explicada i no hi ha res que, en termes generals, grinyoli gaire? L'aparença i documentació històrica és encertadíssima, i, si bé també hi ha el necessari folleteo, aquest està sempre plenament justificat i subeditat a la història. No recordava una millor adaptació històrica des de la sèrie Roma o la primera meitat de Gladiator. Ermessenda es mereix un 7,5.