31 d’oct. 2007

Deixo la feina

Avui s'aprova al Congrés la Llei de la Memòria Històrica, i avui es farà pública la sentència de l'11-M. Resulta que l'IPC no serà del 2%, sinó que, per sorpresa de tothom, en un sol mes ha pujat fins al 3,4%. Avui deixo la feina.

Fa més de 4 anys que treballo a Derecho.com i ha arribat el moment d'un canvi, sobretot quan t'arriba l'oportunitat de progressar professionalment en una altra empresa. Avui li he dit al meu "jefe" que plego, que he estat molt content aquests quatre anys i que hi he après molt. Li he dit que el motiu no és només econòmic (les coses no són només econòmiques) i que realment em sabia molt greu marxar.

Demà serà Tots Sants, el Dia dels Difunts. Fa gairebé un any i mig es va morir el meu pare. La família, els amics, la xicota i el "jefe" em van acompanyar en aquell dia tan trist. El meu pare va ser sempre un gran home, honrat i valent, com jo sempre he procurat ser.

Jo et recordo i et trobo a faltar, papa.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Severí,

Primer de tot, enhorabona pel canvi de feina.

Segon... diuen que mentre hi hagi algú que et recorda... no moriràs mai... no sé si és cert o no, però és bonic.

Petons.
Cubí.

Lycaon ha dit...

Tens tota la raó, merci, Cubí!

Eva José ha dit...

Ostres..... que maco.
No sabia aquesta faceta teva, sempre em sorprens!.
Ets el millor!
M'he emocionat, primer per recordar el "papa" i segon per tenir un germà com tu

ENHORABONA, ets un gran professional

Molts petons desde Sevilla,

Eva

Lycaon ha dit...

No exageris, tia, que la gent es pensarà que tinc sentiments xD

Anònim ha dit...

Benvolgut master. Molt bon escrit. Demostre que és possible expressar sentiments en tots els àmbits encara que sigui difícil. Ja ens veurem, fins divendres que ve.

Hannah ha dit...

Hey Severin :-) wirst dein Job ändern? Supi, Veränderungen sind immer gut! Kannst mir ja mal bei Gelegenheit erzählen, was du genau machen wirst! Wie gehts mit deinem Sprachkurs? Wirst den weiter machen? Also, bis bald mal,
Hannah

David ha dit...

Was für ein Glück! Als ich auch meinen beschissen Job endlich ändern Könnte...!
Noi, et desitjo sort i que puguis continuar tenint el gmail obert um unseren niedrigen Deutsch weiter zu üben.

Lycaon ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Sol ha dit...

Hola Severí!!

He rebut el teu mail amb la direcció del blog i mira, ja estic de visita...

Bé, aquest apartat de "deixo la feina" m'ha cridat especialment l'atenció (encara que la història de França...)perque sóc la part perjudicada i et trobaré molt a faltar, però que hi farem, els canvis, quan son a millor, benvinguts siguin!!! I aquest es el teu cas, segur que tots els canvis que estàs vivint ultimament son per alguna cosa.

Et desitjo una etapa plena de bons moments (espero que alguns poguem compartir-los).

Per cert, si el teu pare era un home valent i honrat ja se a qui t'assembles.

Petons.
Sol

Lycaon ha dit...

Moltes gràcies, Sol. Ja també us trobaré a faltar molt!

Jose ha dit...

Hola,

Apa, tard com sempre...

Quan ens acostumem a un entorn estable costa fer el pas del canvi... La incertesa, el pensar si anirà bé... Crec que t'entenc en aquest pas. Jo també el vaig fer farà ara 9 mesos. En el meu cas no crec que m'hagués atrevit a fer-lo sol, i vaig comptar amb una ajuda molt especial i que encara segueix al meu costat (per molt de temps Montse!!!).

Per aquells a qui estimem i ja no són amb nosaltres, penso en una frase que vaig sentir en una pel·lícula i que crec que està extreta d'un llibre. Pel fet que la vaig sentir en una peli no vull que ningú pensi que estic frivolitzant...

Era un diàleg més llarg però la part interessant deia així, més o menys: "(...) el temps és com un company que ens acompanya en aquest viatge (la vida) i ens recorda que visquem cada moment amb intensitat, perquè mai més tornarà. (...) El que deixem enrera és menys important que com ho hem viscut".

Una versió del Carpe Diem? No crec que sigui ben bé així. Per a mí significa que disfrutem dels moments que compartim amb les persones que estimem (amics, família,...). Encara que aquests moments quedin enrera en el temps, o que aquestes persones ja no estiguin amb nosaltres, el que no ens deixarà mai és el record dels moments que vàrem compartir.

Severí, segur que tens una bona colla de moments ben macos que sempre guardaràs dins teu.