20 de gen. 2009

Amics dels Conills

"Ho has vist, Josep Maria? Sembla que parlen de nosaltres?"

A les Cotxeres de Sants s'hi fan tota mena de fires i exposicions sectorials, algunes d'elles ben extravagants. Fins ara hi he vist minerals i fòssils, col·leccionistes de taps, aficionats a l'MSX (un ordinador obsolet des de fa més de 20 anys)... Sense oblidar, esclar, l'extraordinària marató de cinema fantàstic i de terror, de què ja vaig parlar.

Però el que més em va cridar l'atenció va ser el monogràfic organitzat per l'ANAC, l'Associació Nacional d'Amics del Conill, en homenatge als seus amics, els conills. La primera vegada que vaig sentir el nom d'aquesta associació ja em va semblar sospitosa. Són gastrònoms? Pervertits? Molt més inversemblant encara: són realment amics dels conills, en el sentit que els volen tenir com a amics, mascotes, volen defensar-los i estimar-los. Evidentment, estan en contra que els utilitzem per al consum humà, perquè són tan macos... Ja sé que tothom té dret a perdre el temps de la manera que vulgui (jo en sóc un especialista), però no podré entendre mai que vulguin apartar el conill de la seva veritable missió, que és l'escorxador, la cassola i l'acompanyament dels bolets. M'explico: m'està bé que juguin amb els seus amiguets peluts, però que no em diguin que jo no me'ls puc fotre.

"No estic gras. És que sóc un conill d'Angora"

Considerar determinats animals com a mascotes i atribuir-los sentiments humans és infantil, propi de les faules i dels contes de Beatrix Potter. El conill és un animal lleig, pelut i idiota que va ser capaç fins i tot de perdre una cursa contra una tortuga (o era una llebre, què hi fa!). Però també és un error no saber quin és el lloc de cadascú.

Per contrarrestar els efectes perniciosos que la citada organització vegana pugui tenir en la societat i en la dieta tradicional carnívora, proposo crear una nova associació: l'ANAMC - Associació Nacional d'Amics de menjar Conill. Nosaltres seríem els autèntics amics dels conills. I amb un nom així, triomfaríem.

3 de gen. 2009

La meva petita història dels Estats Units d'Amèrica

Una barreja d'un president americà i un pallasso ens convida a unir-nos al més gran exèrcit del món.

Després de la descoberta d'Amèrica, els europeus més bèsties, eixelebrats, integristes religiosos, miserables, criminals i trinxeraires, embarquen continuadament cap a Amèrica per complir el somni americà. Era un viatge arriscat cap a un futur incert en un continent nou curull de perills, però era pitjor quedar-se a Europa. Al nord, sobretot van ser anglesos, francesos i holandesos els que van instal·lar-se en petites comunitats de pacífics pioners puritans que portaven un divertit barret en forma de con. Segons una tradició ingènua que ja no s'empassa ni la Jenna Jameson (que s'ho empassa tot, la molt ingènua), els indis nadius els van ensenyar a servir-se dels recursos naturals, i a canvi els puritans van adoptar el Dia d'Acció de Gràcies. Al final, com tothom sap, els blancs van acabar pelant gairebé tots els indis i expropiant-los les terres, ja que els indis salvatges n'eren els propietaris, però no sabien explotar-les. A més, els indis no eren gaire treballadors i, com que hi havia molta feina a fer, era millor importar negres de l'Àfrica, que eren igual de salvatges, però no es morien de malalties ni tenien pretensions de propietat sobre el territori americà.

Les colònies van prosperar enormement, gràcies a l'abundància de recursos, els esclaus i la industrialització. Per això, sota la inspiració d'una colla de prohoms colonials anglesos més o menys maçons, van independitzar-se d'Anglaterra el 4 de Juliol de 1776, promulgar la Constitució d'un Estat federal constituït per diversos estats i reconèixer una sèrie de drets individuals, com ara el dret de tenir una arma a casa (podria entrar un ós o un negre), militar en la secta destructiva que et doni la gana o posar una demanda contra algú sense cap motiu.

El David de Miquel Àngel, després d'un temps als Estats Units

Després d'una guerra civil al segle XIX, la unitat americana es va reforçar, es va abolir l'esclavatge, perquè en un règim capitalista no calen esclaus, i el país va seguir creixent cap a l'oest. Es van fundar nous Estats i ciutats amb capitalitat mundial, com ara Las Vegas, la capital del vici, Salt Lake City, la capital de la religió mormona, San Francisco, la capital gay i de la tecnologia, Los Angeles, la capital del crim, i Hollywood, la capital del cine.

Com que Estats Units va derrotar Japó i Alemanya durant la Segona Guerra Mundial, es va convertir en el primer país del món capitalista, paradigma de la democràcia i la gastronomia greixosa. Es va enfrontar amb la Rússia comunista durant molts anys, sense caure en el vell error de voler envair Rússia (vegeu les històries de França i Alemanya), sino mantenint una tensió freda (guerra freda) i promovent la guerra en països que no importen a ningú. La influència dels Estats Units arreu del món continua exercint-se com l'exerceix una primera potència. Les seves grans aportacions a la humanitat han estat el fast food, el big mac, el big stick, el think big, el new deal, el Facebook i l'entranyable família Simpson.

Guten Rutsch ins neue Jahr !