8 de nov. 2007

La meva petita història de França

Els francesos van fer la Revolució francesa per guanyar igualtat i llibertat, però van matar milers de persones, van prendre al poble la facultat de fer normes i van confondre l'ideal igualitari amb la uniformitat malaltissa. Van arribar a creure que podien controlar l'espai i el temps, com si fossin Déu, i Déu els va castigar a parlar tots francès. Abans a França es parlaven diferents llengües, però van creure que la més bonica era la més maricona de totes i van decidir exterminar totes les altres.





Francès típic





Amb un pertorbat que es deia Napoleó, van intentar dominar el món i imposar-hi la seva llengua i la seva gastronomia, però van cometre el vell error de voler envair Rússia.

Van fer el Tractat de Versalles per castigar econòmicament Alemanya després de la primera guerra mundial, de manera que van provocar-hi una crisi econòmica sense precedents que va desembocar en el nazisme. Llavors, per por al comunisme, alguns francesos van vendre el seu país als nazis durant la segona guerra mundial i van voler fer creure posteriorment que tots havien estat a la resistència francesa.

Com que tothom els odia, es pensen que són els més intel·lectuals, els més bohemis, els més ben vestits, els més guapos, els més romàntics, que les franceses són les més fàcils, i que tots els altres estan equivocats.

França és el que sempre ha volgut ser Espanya, però no ha pogut, degut a les seves limitacions.

4 comentaris:

Jordi Calveras ha dit...

Pobres francesos, com els deixes. D'altre banda també hem de ser comprensius; en ser un país que està al centre d'Europa (més o menys) ha estat aliat i s'ha estomacat amb tots els seus veïns, incloent-hi els catalans. Perdó, crec que mai hem set aliats dels francesos. I m'alegre que recordis l'anomenada "Zona lliure" de la segona guerra mundial, l'anomenat règim de Vichy amb l'inefable Pappon lliurant jueus als camps d'extermini.

Lycaon ha dit...

No fa gaires anys van fer una enquesta a Catalunya sobre les races més odiades. Van sortir els gitanos, els moros, els negres i, en quart lloc, els francesos (!).

Malize ha dit...

Qué bueno xD

pero no te metas con ellos, que ya tienen suficiente con ser franceses xD

L'home tranquil ha dit...

Efectivament, tal com has mencionat a l'article França no ha acceptat un veí poderós: quan ho era la Monarquia hispànica no va tenir problemes en pactar amb qui fos (protestants, turcs...) per impedir-ho, als anglesos els va expulsar d'Aquitània i sort que hi ha mar enmig; els alemanys i els italians sempre van tenir estats petits i més o menys débils, fàcils de dominar... Però quan Prússia esdevé potència amb un astut Bismarck al capdavant ho paeixen malament. Van esperar-se 40 anys a tornar la derrota de 1870-71... No és només fins la fi de la II Guerra Mundial que s'ho comencen a pensar, per això neixen les comunitats europees (CECA, CEE, Euratom...). Ara, la "grandeur" encara es manté respecte les antigues colònies -recordem el cas recent del Txad o alguna de les intervencions dels últims anys a Costa d'Ivori-.