Agárralo como puedas

Aquesta és la millor pel·lícula de riure de tots els temps. L'he vist desenes de vegades i, tot i així, cada vegada que veig aquestes escenes, no puc parar de riure.

http://www.youtube.com/watch?v=1PlMO36MxxY


Algunes perles de l'inspector Frank Debrin

- Por eso cogí las vacaciones en Beirut, para olvidarla, para buscar algo de paz.

- Un paracaidista que no se abre ¡Ésa sí es forma de un morir! Quedar atrapado en el engranaje de una máquina. Que un lapón te muerda en los huevos. ¡Así es cómo yo quisiera morir!

- Todos arriesgamos la vida todos los días, cuando cruzamos la calle, o metemos la lengua en un ventilador.

- ...Todas las preguntas me venían a mente una y otra la vez, como burbujas en una botella de agua mineral...

- Lo siento, no oigo nada, si dispara mientras habla.

- Tenía que ir con más tacto que un ciego en una orgía.

Cartellera del futur: sinopsis falses

Googlea como puedas

Director: Mel Brooks

Actors: Leslie Nielsen, Priscilla Beauley Presley, O.J. Simpson

Un expolicia centenari investiga una possible conspiració per assassinar la Reina d'Espanya. El parkinson i l'artrosi no seran impediments perquè l'ancià dugui a terme la seva investigació mitjançant l'eina més important que té a la residència: internet. Des d'un casino online a Las Vegas fins a una intranet de narcotraficants, la recerca del veterà policia passarà també per una web de contactes, on retrobarà un amor del passat a través de la webcam... Situacions còmiques a dojo.

2014: Independence Day II

Director: Roland Emmerich

Actors: Will Smith, Cameron Diaz, Dennis Quaid

Coproducció catalano-americana.

Som a l'11 de Setembre del 2014. A la independència de Catalunya, que recupera la seva llibertat després de 300 anys, i al terrible canvi climàtic, que estén una onada de fred sobre el planeta, s'hi afegeix una destructiva invasió de la Terra per part de forces alienígenes, que no tenen cap pietat a l'hora de destruir tot el que havia sobreviscut al govern socialista: la Sagrada Família és destruïda espectacularment per un raig de fotons, i la Torre Agbar s'esfondra en una Barcelona desolada i desesperada. Però encara resta una esperança... El president nordamericà (Will Smith), antic veterà d'Afganistan, passava casualment les seves vacances a Barcelona com a un turista qualsevol. Final sorprenent.

En las montañas del Fauno

Director: Guillermo del Toro

Actors: Sergi López, Ron Perlman, Federico Lupi

En plena guerra civil espanyola, uns nazis aliats de Franco dirigits pel malvat Dr. Hässlich (Sergi López) pretenen ressuscitar unes criatures mitològiques en un petit poble asturià. Un metge argentí (Federico Lupi) aconsegueix capturar un d'aquests éssers amb l'ajut d'un vilatà més aviat rude i esquerp (Perlman), i, en practicar-li l'autòpsia, farà una descoberta colpidora: tot i que semblen insectes, per dins estan compostos d'engranatges i una mecànica extraterrena.

Blando de matar

Director: Steven Seagal

Actors: Steven Seagal, Chuck Norris, Jackie Chan

Un antic militar retirat, obès i expert en Aikido, es desperta d'un coma al segle XXI per portar a terme la seva venjança contra el líder xinès que va assassinar la seva dona i la seva filla adolescent. Acompanyat del seu amic mig cherokee (Chuck Norris), s'infiltrarà al món tèrbol del la màfia xinesa instal·lada a Nova York. Humor i violència sense parar.

César Vidal (sèrie Humanots-1)

César Vidal fent la clàssica "pose" d'intel·lectual

Ja em vaig referir a aquest intel·lectual mediàtic en una entrada anterior, com a coautor d'un llibre de ciència ficció sobre la història d'Espanya. Es fa el xulo constantment en programes de televisió sobre els seus títols de Filosofia (no homologat) i Història (se'l va treure per correspondència a la UNED). Segons ell mateix, parla 8 idiomes, però en pot traduir 16 (hahahahaha!!!), i ha publicat 60 llibres entre 2004 i 2008 (hahahahahaha!). Com va fer l'Ana Rosa Quintana, també ha argumentat que és possible escriure llibres, encara que estiguis treballant tot el dia en mitjans de comunicació. Aquestes són les seves paraules, en què no desaprofita l'ocasió de dir-se brillant a sí mateix i comparar-se amb Luter:

"Es una cuestión de organización. Hay precedentes aún más brillantes, como Lutero, que en sus últimos años escribió un libro cada 15 días. La clave está en el aprovechamiento del tiempo, el conocimiento de los asuntos sobre los que trabajas y el saber rentabilizar aspectos que van surgiendo en la investigación"

Segur que, quan els negres van llegir això, es van descollonar de riure.

Sovint ha estat acusat per part d'historiadors seriosos d'inventar-se fonts, tergiversar traduccions i falsificar textos i cites, però això no ha impedit que sigui un autor venut i admirat per un gran nombre de lectors (també hi ha gent que mira la Belén Esteban a Tele5).

Don César insinuant la implicació de ZP+PSOE+ETA a l'11-M

Per diferenciar-se de la majoria dels mortals, s'ha declarat a sí mateix com a protestant i admirador de Luter i d'Israel. Algunes de les seves opinions han causat certa pol·lèmica entre les persones que saben llegir. Destaquen especialment les seves opinions en lingüística i filologia, però també sobre actualitat:

1.- El euskera es una lengua muy primitiva, ya que no tiene universales (probablement era la llengua dels neandertals, quin fàstic)

2.- El catalán es un dialecto del provenzal (ja no és un dialecte del castellà?)

3.- El valenciano es un idioma completamente distinto al catalán (és només una casualitat que s'escrigui i es pronuncïi igual, i que hi hagi una total intel·ligibilitat mútua).

4.- El catalán no concita el menor interés para aprenderlo porque es una lengua pequeña (a mi també m'agraden més les llengües grans i carnoses, les que poden tocar el nas).

5.- Hitler era un nazi de los moderados (cal comentar-ho?).

6.- Intentar cazar a los niños es uno de los objetivos del movimiento gay, llevamos diciéndolo hace tiempo (sí, és millor tancar tots els nens en un lloc segur; corren perill que els caci un gay, sobretot a Barcelona).

7.- En Dinamarca no tienen un CAC, ni tienen un gobierno nacionalsocialista como en Cataluña (en canvi, tenen una llengua més petita, que tampoc val la pena d'aprendre, hahahahaha! Quin país, el danès!).

8.- La Wikipedia no la usan ni los malos estudiantes (la Wikipedia, què és la Wikipedia?)

Peter Griffin fent d'Indiana Jones

Humanots

Si Josep Pla va escriure sobre els homenots del país, referint literàriament aquells prohoms que eren més dignes d'admiració i homenatge per la seva trajectòria, aportacións i mèrits, jo escriuré sobre els humanots, però amb un sentit totalment contrari, i amb molta menys qualitat literària, esclar. Enceto així una nova sèrie sobre aquella gentola que, en la meva humil opinió, resulten més odiosos i nefastos; és a dir, els que han fet més mal que bé, són ignorants, carallots, dropos i, malgrat tot, gasten una fatxenderia fora de mida. Enceto, doncs, la sèrie dels que jo anomenaria HUMANOTS, perquè són humans especialment singulars, mereixedors de l'adjectiu despectiu. Si els homenots haurien d'anar al Paradís, jo enviaria els humanots de pet a l'Infern. Podrits!

Avorriment

Els temps que vivim, la vida que vivim, és un gran GRAN AVORRIMENT. No ens han tocat viure grans esdeveniments, ni grans desastres, ni grans canvis, i tothom està avorrit. Vivim en una societat avorrida.

Tan avorrida, que en comptes de reprimir l'erotisme, com fèiem abans, l'hem de fomentar en tot tipus de missatges publicitaris, per tal que la gent s'hi senti falsament reflectida o interessada, per tal que, d'alguna manera, pugui sentir que encara està viva, mal que sigui amb un interès fingit (però socialment apreciat).

Tan avorrida, que hem hagut de rebaixar els requisits per poder declarar una pandèmia, i ens hem d'espantar contínuament amb notícies catastròfiques sobre la imminent fi del món, per veure si així ens sentim una mica vius. També ens agraden les pel·lícules de zombies.

Com diu un filòsof a la novel·la "Small Gods", de Terry Pratchett, "El món és un lloc molt estrany...i, a més, no conté prou beure".

Què pensa la gent de mi?

Els membres de la redacció del Manies Meves, durant la pausa

Des de la redacció del Manies Meves, en un exercici qualsevol d'egolatria i autocomplaença, hem preguntat a amics i diferents personalitats quina opinió tenen del nostre president, Severí Vinyoles, i aquesta és la resposta que ens han donat:

Amics

- És com un germà, però penso que la gent s'hauria de vestir més bé - JMPP

- Putu friki de merda, que l'enculi una tonyina! - DMC

- No té el sentit mascuí de l'orientació en tres dimensions - POP

- Me parece muy irregular... - EGG

- No se calla ni debajo del agua - MEG

- Yo conozco a un yakuza... Un chico que iba a mi clase en bachillerato en Japón, y ahora es yakuza - AM

- No hauria de fer res que no haurien fet els seus pares - TT

- Si jo sóc un conservador, ell és un feixista i un nazi - JRC

- Abans venia als plens amb una samarreta negra amb tot de dibuixos que posava "Leonardo"? Deu ser fan d'en Leonardo diCaprio, oi? - JFC

- És com el monstre del manga Monster - JCJC

- A veces huele un poco mal, y me recuerda al malo de "Candy, Candy", pero hemos dormido juntos varias veces - MI

- És un friki - JAMP

- Ell també va tenir una època de maquinorro. Una vegada li vaig trencar el canell en un combat de karate - BVR

- Hem de quedar una estona per parlar de política, cinema, religió, filosofia i actualitat a la meva biblioteca - MBR

- Que bé que ens ho vam passar, fugint de la poli per aquell camí de carro... - JBS

- Un "té"? No heu fet mai un "té" a la vostra xicota? Ja sabeu, "té", "té", "té"! Amb la mà us l'agafeu quan encara no està ben trempada i... - DAP

Personalitats

* La meva minyona no el llegiria mai.
Salvador Sostres, escriptor.

* Ja m'agradaria a mi fer servir la llengua como ho fa el Sr. Vinyoles.
José Montilla, President de la Generalitat de Catalunya.

* Si fos una dona, estigués bona, sortís per la tele i no sabés escriure, també podria arribar a guanyar el Premi Planeta.
Maria de la Pau Janer, escriptora.

* És cristià, educat i de dretes, i a més parla perfectament alemany. Quina mare no el voldria tenir de gendre?
Angela Merkel, Cancellera alemanya.

*Un magnífic advocat. Espero que accepti la meva oferta... És l'únic que pot demostrar la meva innocència i treure'm d'aquest merder.
Fèlix Millet. Expresident de la Fundació Palau de la Música Catalana

* La gent em diu que hi tinc una retirada, que m'hi assemblo força, però jo sóc molt més guapo.
David Guetta, DJ francès de música electrònica.

* Em va salvar la vida dos cops durant la Segona Guerra Mundial. Si no fos tan pecador, l'hauria fet sant.
Benet XVII (Joseph Ratzinger), Sant Pare.

* Un auténtico cáncer para la democracia española.
César Vidal, escriptor, teòleg, advocat, periodista, presentador i fantasma.

* És un home atractiu, intel·ligent, encantador i molt mascle. Llàstima que no es volgués casar amb mi, quan li ho vaig proposar.

Liv Tyler, actriu i molt bona noia.

* Sempre li estaré agraït que renunciés al paper de Lègolas en aquella pel·lícula. Si fo fos per això, jo no m'hagués fet mai famós.
Orlando Bloom, actor d'una o dues pel·lícules famoses.

* D'entre tots els amos que podia haver tingut, ell va ser únic.
Tro, gos mort el 2006 que va pertànyer tota la vida a en Severí.

Seu actual del Maniel Meves

Plaça Jacint Verdaguer, s/n, Rittersburg, Baviera,

República Federal d'Alemanya

*Aquestes opinions són totalment fictícies (les altres tenen un punt de veritat)

Coses que m'han sorprès de Japó

Havent tornat a Barcelona després de 20 dies a Japó, ha arribat el moment de fer la meva valoració sobre el petit país del sushi i l'atmetller florit: el que m'ha agradat i el que no.


COSES QUE NO M'HAN AGRADAT DE JAPÓ

- Que estigui prohibit fumar al carrer en determinats districtes, sota l'argument que els fumadors podrien burxar els ulls a un nen amb el cigar, i que, en canvi, estigui permès fumar en restaurants, estacions, bars i trens. Que els japonesos creguin que això és raonable.

- Que no hi hagi papereres, sota l'argument que la secta Om les utilitzava per guardar-hi materials d'ús terrorista. D'ençà de l'atemptat amb gas al metro de Tòquio de 1995 que no hi ha papereres a la metròpoli més gran del món.

- El preu de la cervesa. Que una cervesa pugui valer habitualment més que un sopar o un cubata.

- La televisió japonesa. És igual de ridícula i lamentable que l'espanyola.


COSES QUE SÍ M'HAN AGRADAT DE JAPÓ

- Que el paper higiènic estigui doblat als wàters perquè sigui més fàcil agafar-lo.

- El menjar japonès i el seu preu.

- Que hi hagi tantes màquines de vènding a tot arreu i que totes funcionin; fins i tot al cim del Fuji, a 3.700 metres d'alçada.

- Que hi hagi multitud de botigues obertes tot el dia.

- Les noies japoneses. Potser tenen la cara aixafada i no tenen tants pits (només en tenen 2), però són més elegants, femenines i primes que les noies d'aquí.

- Que la gent sigui tan professional, amable, proactiva, metòdica i responsable.

- El tifó i el terratrèmol (sí, sí, m'han agradat: eren el meu primer tifó i el meu primer terratrèmol)

- El nivell de seguretat, envejable.

- Que, malgrat no haver-hi papereres, el terra estigui net.

Per tot plegat, la meva conclusió és que no em faria res viure a Japó, si en tingués l'oportunitat.