César Vidal (sèrie Humanots-1)

César Vidal fent la clàssica "pose" d'intel·lectual

Ja em vaig referir a aquest intel·lectual mediàtic en una entrada anterior, com a coautor d'un llibre de ciència ficció sobre la història d'Espanya. Es fa el xulo constantment en programes de televisió sobre els seus títols de Filosofia (no homologat) i Història (se'l va treure per correspondència a la UNED). Segons ell mateix, parla 8 idiomes, però en pot traduir 16 (hahahahaha!!!), i ha publicat 60 llibres entre 2004 i 2008 (hahahahahaha!). Com va fer l'Ana Rosa Quintana, també ha argumentat que és possible escriure llibres, encara que estiguis treballant tot el dia en mitjans de comunicació. Aquestes són les seves paraules, en què no desaprofita l'ocasió de dir-se brillant a sí mateix i comparar-se amb Luter:

"Es una cuestión de organización. Hay precedentes aún más brillantes, como Lutero, que en sus últimos años escribió un libro cada 15 días. La clave está en el aprovechamiento del tiempo, el conocimiento de los asuntos sobre los que trabajas y el saber rentabilizar aspectos que van surgiendo en la investigación"

Segur que, quan els negres van llegir això, es van descollonar de riure.

Sovint ha estat acusat per part d'historiadors seriosos d'inventar-se fonts, tergiversar traduccions i falsificar textos i cites, però això no ha impedit que sigui un autor venut i admirat per un gran nombre de lectors (també hi ha gent que mira la Belén Esteban a Tele5).

Don César insinuant la implicació de ZP+PSOE+ETA a l'11-M

Per diferenciar-se de la majoria dels mortals, s'ha declarat a sí mateix com a protestant i admirador de Luter i d'Israel. Algunes de les seves opinions han causat certa pol·lèmica entre les persones que saben llegir. Destaquen especialment les seves opinions en lingüística i filologia, però també sobre actualitat:

1.- El euskera es una lengua muy primitiva, ya que no tiene universales (probablement era la llengua dels neandertals, quin fàstic)

2.- El catalán es un dialecto del provenzal (ja no és un dialecte del castellà?)

3.- El valenciano es un idioma completamente distinto al catalán (és només una casualitat que s'escrigui i es pronuncïi igual, i que hi hagi una total intel·ligibilitat mútua).

4.- El catalán no concita el menor interés para aprenderlo porque es una lengua pequeña (a mi també m'agraden més les llengües grans i carnoses, les que poden tocar el nas).

5.- Hitler era un nazi de los moderados (cal comentar-ho?).

6.- ¿Intentar cazar a los niños es uno de los objetivos del movimiento gay, llevamos diciéndolo hace tiempo (sí, és millor tancar tots els nens en un lloc segur; corren perill que els caci un gay, sobretot a Barcelona).

7.- En Dinamarca no tienen un CAC, ni tienen un gobierno nacionalsocialista como en Cataluña (en canvi, tenen una llengua més petita, que tampoc val la pena d'aprendre, hahahahaha! Quin país, el danès!).

8.- La Wikipedia no la usan ni los malos estudiantes (la Wikipedia, què és la Wikipedia?)

Peter Griffin fent d'Indiana Jones

Humanots

Si Josep Pla va escriure sobre els homenots del país, referint literàriament aquells prohoms que eren més dignes d'admiració i homenatge per la seva trajectòria, aportacións i mèrits, jo escriuré sobre els humanots, però amb un sentit totalment contrari, i amb molta menys qualitat literària, esclar. Enceto així una nova sèrie sobre aquella gentola que, en la meva humil opinió, resulten més odiosos i nefastos; és a dir, els que han fet més mal que bé, són ignorants, carallots, dropos i, malgrat tot, gasten una fatxenderia fora de mida. Enceto, doncs, la sèrie dels que jo anomenaria HUMANOTS, perquè són humans especialment singulars, mereixedors de l'adjectiu despectiu. Si els homenots haurien d'anar al Paradís, jo enviaria els humanots de pet a l'Infern. Podrits!

Avorriment

Els temps que vivim, la vida que vivim, és un gran GRAN AVORRIMENT. No ens han tocat viure grans esdeveniments, ni grans desastres, ni grans canvis, i tothom està avorrit. Vivim en una societat avorrida.

Tan avorrida, que en comptes de reprimir l'erotisme, com fèiem abans, l'hem de fomentar en tot tipus de missatges publicitaris, per tal que la gent s'hi senti falsament reflectida o interessada, per tal que, d'alguna manera, pugui sentir que encara està viva, mal que sigui amb un interès fingit (però socialment apreciat).

Tan avorrida, que hem hagut de rebaixar els requisits per poder declarar una pandèmia, i ens hem d'espantar contínuament amb notícies catastròfiques sobre la imminent fi del món, per veure si així ens sentim una mica vius. També ens agraden les pel·lícules de zombies.

Com diu un filòsof a la novel·la "Small Gods", de Terry Pratchett, "El món és un lloc molt estrany...i, a més, no conté prou beure".

Què pensa la gent de mi?

Els membres de la redacció del Manies Meves, durant la pausa

Des de la redacció del Manies Meves, en un exercici qualsevol d'egolatria i autocomplaença, hem preguntat a amics i diferents personalitats quina opinió tenen del nostre president, Severí Vinyoles, i aquesta és la resposta que ens han donat:

Amics

- És com un germà, però penso que la gent s'hauria de vestir més bé - JMPP

- Putu friki de merda, que l'enculi una tonyina! - DMC

- No té el sentit mascuí de l'orientació en tres dimensions - POP

- Me parece muy irregular... - EGG

- No se calla ni debajo del agua - MEG

- Yo conozco a un yakuza... Un chico que iba a mi clase en bachillerato en Japón, y ahora es yakuza - AM

- No hauria de fer res que no haurien fet els seus pares - TT

- Si jo sóc un conservador, ell és un feixista i un nazi - JRC

- Abans venia als plens amb una samarreta negra amb tot de dibuixos que posava "Leonardo"? Deu ser fan d'en Leonardo diCaprio, oi? - JFC

- És com el monstre del manga Monster - JCJC

- A veces huele un poco mal, y me recuerda al malo de "Candy, Candy", pero hemos dormido juntos varias veces - MI

- És un friki - JAMP

- Ell també va tenir una època de maquinorro. Una vegada li vaig trencar el canell en un combat de karate - BVR

- Hem de quedar una estona per parlar de política, cinema, religió, filosofia i actualitat a la meva biblioteca - MBR

- Que bé que ens ho vam passar, fugint de la poli per aquell camí de carro... - JBS

- Un "té"? No heu fet mai un "té" a la vostra xicota? Ja sabeu, "té", "té", "té"! Amb la mà us l'agafeu quan encara no està ben trempada i... - DAP

Personalitats

* La meva minyona no el llegiria mai.
Salvador Sostres, escriptor.

* Ja m'agradaria a mi fer servir la llengua como ho fa el Sr. Vinyoles.
José Montilla, President de la Generalitat de Catalunya.

* Si fos una dona, estigués bona, sortís per la tele i no sabés escriure, també podria arribar a guanyar el Premi Planeta.
Maria de la Pau Janer, escriptora.

* És cristià, educat i de dretes, i a més parla perfectament alemany. Quina mare no el voldria tenir de gendre?
Angela Merkel, Cancellera alemanya.

*Un magnífic advocat. Espero que accepti la meva oferta... És l'únic que pot demostrar la meva innocència i treure'm d'aquest merder.
Fèlix Millet. Expresident de la Fundació Palau de la Música Catalana

* La gent em diu que hi tinc una retirada, que m'hi assemblo força, però jo sóc molt més guapo.
David Guetta, DJ francès de música electrònica.

* Em va salvar la vida dos cops durant la Segona Guerra Mundial. Si no fos tan pecador, l'hauria fet sant.
Benet XVII (Joseph Ratzinger), Sant Pare.

* Un auténtico cáncer para la democracia española.
César Vidal, escriptor, teòleg, advocat, periodista, presentador i fantasma.

* És un home atractiu, intel·ligent, encantador i molt mascle. Llàstima que no es volgués casar amb mi, quan li ho vaig proposar.

Liv Tyler, actriu i molt bona noia.

* Sempre li estaré agraït que renunciés al paper de Lègolas en aquella pel·lícula. Si fo fos per això, jo no m'hagués fet mai famós.
Orlando Bloom, actor d'una o dues pel·lícules famoses.

* D'entre tots els amos que podia haver tingut, ell va ser únic.
Tro, gos mort el 2006 que va pertànyer tota la vida a en Severí.

Seu actual del Maniel Meves

Plaça Jacint Verdaguer, s/n, Rittersburg, Baviera,

República Federal d'Alemanya

*Aquestes opinions són totalment fictícies (les altres tenen un punt de veritat)

Coses que m'han sorprès de Japó

Havent tornat a Barcelona després de 20 dies a Japó, ha arribat el moment de fer la meva valoració sobre el petit país del sushi i l'atmetller florit: el que m'ha agradat i el que no.


COSES QUE NO M'HAN AGRADAT DE JAPÓ

- Que estigui prohibit fumar al carrer en determinats districtes, sota l'argument que els fumadors podrien burxar els ulls a un nen amb el cigar, i que, en canvi, estigui permès fumar en restaurants, estacions, bars i trens. Que els japonesos creguin que això és raonable.

- Que no hi hagi papereres, sota l'argument que la secta Om les utilitzava per guardar-hi materials d'ús terrorista. D'ençà de l'atemptat amb gas al metro de Tòquio de 1995 que no hi ha papereres a la metròpoli més gran del món.

- El preu de la cervesa. Que una cervesa pugui valer habitualment més que un sopar o un cubata.

- La televisió japonesa. És igual de ridícula i lamentable que l'espanyola.


COSES QUE SÍ M'HAN AGRADAT DE JAPÓ

- Que el paper higiènic estigui doblat als wàters perquè sigui més fàcil agafar-lo.

- El menjar japonès i el seu preu.

- Que hi hagi tantes màquines de vènding a tot arreu i que totes funcionin; fins i tot al cim del Fuji, a 3.700 metres d'alçada.

- Que hi hagi multitud de botigues obertes tot el dia.

- Les noies japoneses. Potser tenen la cara aixafada i no tenen tants pits (només en tenen 2), però són més elegants, femenines i primes que les noies d'aquí.

- Que la gent sigui tan professional, amable, proactiva, metòdica i responsable.

- El tifó i el terratrèmol (sí, sí, m'han agradat: eren el meu primer tifó i el meu primer terratrèmol)

- El nivell de seguretat, envejable.

- Que, malgrat no haver-hi papereres, el terra estigui net.

Per tot plegat, la meva conclusió és que no em faria res viure a Japó, si en tingués l'oportunitat.

La història d'Espanya, segons Losantos i César Vidal

El llibre guanyador dels Premis Nebula i Locus de ciència ficció

L'altre dia, passejant per Rambla Catalunya, em vaig aturar en una llibreria per llegir quatre contraportades, com faig sovint, i em va cridar especialment l'atenció un llibre sobre història d'Espanya escrit per F.J. Losantos i César Vidal. El llibre, però, no pertany al gènere de la història, sinó al de la fantasia i l'humor, que són gèneres que a mi m'agraden encara més.

Segons sembla, l'autèntic autor és en César Vidal, mentre que l'altre hi ha posat la cara, molt més coneguda i mediàtica. En César Vidal va estudiar història per correspondència, diu que parla 8 idiomes, però en pot traduir 16 (!), i ha escrit 60 llibres (!) entre 2004 i 2007 (tot això, segons la biografia d'aquest intel·lectual autopublicada a la wikipedia, jo no m'invento res). Les seves dots per a la ciència ficció són envejables.

El llibre està adreçat als nens i als immigrants llatinoamericans, que no saben res de la història d'Espanya i que, pel que sembla, deuen ser molt burros, ja que el llibre està escrit de forma molt senzilla i infantil, amb preguntes i respostes directes, sense fonamentar les afirmacions. Suposo que els immigrants sudamericans, desconeixedors de la realitat del país, són els únics capaços d'empassar-se tanta merda sense vomitar o pixar-se de riure. D'aquesta manera, s'intenta introduir als indocumentats en un món virtual anomenat Màtrix, que no ha existit mai, però que és la llar habitual dels "no-nacionalistes" més radicals.

"No queríamos que niños, retrasados e immigrantes desconocieran la auténtica historia de España"

Ja crida l'antenció que el llibre comenci a la Prehistòria i acabi al segle XV, quan encara no ha començat la història d'Espanya. Destaco algunes de les afirmacions que hi he llegit en relació a Catalunya:

- Cataluña no existía. Sólo existía el condado de Barcelona, que se incorporó al Reino de Aragón. No fue nunca una confederación, sino la incorporación del condado de Barcelona a Aragón. El Rey de Aragón puso las condiciones para el matrimonio con Petronila - En canvi, tots els Reis d'Aragó vivien a Barcelona, escrivien llibres en català i presidien un òrgan que es deia les Corts Catalanes. Quin comportament més estrany i incomprensible!

(El meu amic Toshi, que és a Barcelona aquests dies, és un historiador i doctorand japonès especialitzat en la Corona d'Aragó; s'estirava els cabells)

- El Rey Jaime I repobló Valencia mayoritariamente con aragoneses - Sí, és clar, aragonesos que es deien Camps, Barberà, Font de Móra, Fuster, Montllor, etc.

- Los hombres de Jaime I que repoblaron Valencia hablaban una lengua romance que no era catalán y que los árabes conocían como Al-Buyua - Era una llengua misteriosa que s'escrivia en alfabet morse i incorporava un gran nombre d'onomatopeies al seu lèxic. Probablement era la mateixa llengua que avui parlen les tribus "Ainu" a l'illa japonesa de Hokkaidō. Tot apunta en aquesta direcció...

- Algunos catalanes fueron a Valencia, pero no se adaptaron y volvieron. Por eso el catalán no se estableció nunca en Valencia - Els catalans són uns inadaptats, ja se sap. Per això Jaume I es va veure obligat a recórrer als parlants de la misteriosa llengua Al-Buyua per repoblar València.

- ...Las conquistas aragonesas por el Mediterráneo... - Els aragonesos, de gran tradició navegant i marinera, utilitzaven unes naus amfíbies que els permetien volar 300 quilòmetres sobre la inexistent Catalunya fins arribar al mar. Un cop al mar, la nau plegava les ales i es convertia en un vehicle marítim, ideal per conquerir illes mediterrànies.

- Cataluña era la región española con menos derechos individuales y más prerrogativas medievales - En canvi, totes les altres regions espanyoles eren paradigma de progrés social, noves tecnologies i llibertats individuals. És normal que tots els indis sudamericans volguessin ser espanyols al segle següent.

Si no t'ha quedat clar, immigrant sudamericà, et resumiré la idea del llibre respecte a Espanya i Catalunya en 3 punts:

1 - Espanya ha existit sempre, és una realitat innegable des del Neolític o, molt probablement, des de la Creació. I quan diem Espanya no volem dir una realitat geogràfica, sinó de caràcter de la seva gent. Els neandertals ja deien "coño" i estaven orgullosos de ser espanyols (i encara ho estan). Fins i tot alguns emperadors romans eren espanyols (els millors, naturalment).

2 - Els catalans no existien i, si van existir, no van fer mai res important. Eren nacionalistes excloents, tancats i identitaris, que no creien en els drets humans. Sort en tenen que Aragó i Espanya els van deixar incorporar-se al seu regne, perquè, si no, encara estarien morts de gana i viurien a l'edat mitjana.

3 - Ser espanyol és el millor que es pot ser. Per tant, sigues espanyol i deixa de ser sudamericà. Pots començar sent espanyol de la millor manera possible: sent anticatalà. Benvingut a Matrix, immigrant. Sigues no-nacionalista, sigues com nosaltres.

CONCLUSIÓ: El paper ho aguanta tot

La meva petita història del Japó

La xafogor típica de Japó no impedia als antics nipons de ser presumits en el vestir

El país del Sol Naixent consisteix en un arxipèlag de més de 3.000 illes muntanyoses i volcàniques a l'anomenada Àsia Oriental. Tot i que podríem començar parlant d'immigracions des de Corea i guerres intestines entre clans (els Yamato, els Izumo, etc.), el Japó no es constitueix en estat sota un Emperador fins al segle VIII. Van adoptar el budisme, l’escriptura i les arts marcials de la Xina. Van aparèixer els samurais com a casta guerrera i el Shogun per liderar l'exèrcit imperial. Així van viure de forma medieval i tranquil·la, fins al segle XVI, quan els europeus apareixen per allà, bé sigui per evangelitzar-los, bé sigui per raons comercials. El Shogun, actuant en nom de l'Emperador, que, per cert, era un déu superior (a tots els altres déus del món!), va tenir por que la presència dels europeus portés a una situació de colonització, i va prendre la sàvia decisió d'aïllar el país de la resta del món durant 300 anys, fins al punt que, si uns pescadors es perdien i posaven els seus peus a la Xina, per exemple, ja no podien tornar mai més al país del sushi. No obstant, en aquest context, van prosperar els samurais, les geishes i l'art tradicional.

En Battousai el Carnisser va haver d'esventrar molta gent per obrir Japó al món

A finals del segle XIX, la Revolució de Meiji va posar fi a l’aïllament secular del Japó i va obrir la capsa dels trons. El pèrfid Occident, amb tots els seus avenços i vicis, va penetrar amb força i sense vaselina al petit país de l’atmetller florit. Els samurais es van convertir en empresaris i homes de negocis. Van adoptar els uniformes de col·legiala europeus dels anys 30 i el costum tronat de fer el símbol de la victòria quan et fan una foto. Van deixar les katanes i els kimonos, i van crear un exèrcit modern. Van fer guerres contra els russos i els xinesos, i les van guanyar totes. Van agafar confiança. Van pensar: per què no dominar el món? Total, ho tenien a l’abast: només havien d’evitar cometre el vell error de voler envair Rússia i aliar-se amb els alemanys, que també volien dominar el món. Els somnis imperialistes nipons es van acabar dràsticament el 1945, quan, en plena segona guerra mundial, el país del crisantem es va convertir en el camp de proves americà de la bomba atòmica.

Després dels americans, els tsunamis i els terratrèmos, en Godzilla és el pitjor enemic de Japó

Com que és un país de difícil agricultura, pocs recursos, terratrèmols, tsunamis, volcans i monstres extraterrestres, com el temible Godzilla, va haver de desenvolupar un sistema social complexe basat en la jerarquia, el sacrifici i la col·laboració per al sosteniment de l'Estat, sempre amb un somriure als llavis. La pobresa de recursos també els va obligar a desenvolupar una gastronomia basada naturalment en el poc que hi havia: peix cru, algues, pops vius, el famós peix globus (que et mata si no està ben cuinat). Malgrat tot, la feina ben feta, les llargues jornades de treball, la tecnologia, el manga i els robots gegants els han permès situar llur país com a segona economia mundial, de manera que avui gairebé poden mirar de tu a tu als americans.

Si ignorem les xifres de suïcidis, arribarem a la conclusió que a Japó es viu força bé.