Sitges 2007

Ja he tornat de Sitges!

Com l'any passat, aquest any també m'he demanat una setmaneta de vacances per poder anar al Festival de Sitges com a periodista de Cinefriki.com. He vist un total de 15 pel·lícules, una mitjana de 2 per dia. Ja sé que tampoc no són tantes, però s'ha de tenir en compte que estava de vacances i que sempre és més important la qualitat que la quantitat.


Aquest any Sitges, en la seva quarentena edició, estava dedicat a Blade Runner i, de manera oficiosa, també al cinema de zombies. Finalment, he vist i saludat l'Stuart Gordon (el director de Dagon) i en John Strysik (l'autor d'una de les millors pelis lovecraftianes, The music of Erich Zann), i només em va saber una mica de greu no veure finalment en Rutger Hauer (a la Malize, però, li va signar Sin City). A part d'això, en Josh va poder veure el seu admirat Park Chan-Wook, jo em vaig enamorar de la Mena Suvari (American Beauty), vaig anar a pixar amb en Freddy Kruger (vaig coincidir amb en Robert Englund al WC, i li vaig demanar un autògraf, naturalment) i vaig veure en George A. Romero assegut davant del cementiri de Sitges, sota el rètol "Mortui resurgent". Suposo que per això hi havia tantes pelis de zombies aquest any. I tan dolentes.

"És evident que jo sóc molt més guapo i trempat que en Rutger Hauer, que és un "borde"!"









De pel·lícules vistes destacaria Hell's Ground (una pakistanesa d'un assassí amb burka: t'hi tronxes de riure), Rec (la millor peli d'en Balagueró, justament guanyadora), Stardust (un nou Piratas del Caribe fantàstic) i Dai Nipponjin (un fals documental sobre un heroi japonès en hores baixes). Com sempre, espereu a veure ben aviat les crítiques a Cinefriki.com