Vaig sortir a patrullar en un vaixell de guerra...

...m'explico, és una història més llarga. Resulta que un dia, per pura casualitat, uns amics i jo vam conèixer un noi en una nit de festa a Barcelona.  Vam quedar amb ell un altre dia, i al cap d'unes setmanes, va trucar a en Pere per dir-li que ell era militar, que estava a l'Armada i que el proper dimecres era el Dia de la Marina, de manera que els membres de la tripulació dels vaixells podien convidar amics per celebrar-ho. Ens va convidar al vaixell on servia, una Patrullera militar amb seu al port de Barcelona. Com que tant en Pere com jo no tenim horaris laborals, vam decidir anar-hi.

Dimecres a les 9 del matí feia un ploure a Barcelona com si fóssim al Carib! El dia era gris, el mar estava agitat, però allà ens trobàvem els membres de la tripulació, familiars i amics, a bord de la Patrullera. El que no sabíem era que el nostre amic era el comandant del vaixell. Vam quedar parats! Tots l'havien de creure i demostrar-li l'obediència marcial pròpia del ram. Tots es tractaven de vostè entre ells, amb formes anquilosades, però necessàries ("Don José, póngalo ahí", "permiso para abandonar la nave"). 

Van ser molt amables amb els convidats i, tot i que feia mal temps, vam sortir a navegar. En tot moment, vam ser objecte de gran amabilitat i atenció i, al final, ens van oferir un piscolabis i ens van regalar un diploma de "bautismo de mar". M'hauria agradat que m'haguessin deixat pilotar el vaixell o disparar l'enorme metralleta de guerra, però això ja és somiar truites, el meu esport favorit. Em conformo amb saber que algú, a pocs metres de l'estàtua de Colom, al Mediterrani, vetlla permanentment per la nostra seguretat. Qui sap qui ens pot voler atacar? Un monstre marí emergit d'ignorats abismes marins (Cthulhu al Mediterrani?)? Els magrebins? La pèrfida Albion? Cal estar a l'aguait.

La meva petita història d'Anglaterra

"I dius que els continentals no mesuren les coses en peus, colzes i nassos?"

Els anglesos són el resultat d'un creuament entre saxons, romans, normands, celtes, danesos i francesos que va tenir lloc en una freda illa atlàntica i que va sortir prou bé, ja que van inventar-se el parlamentarisme, la democràcia, la revolució industrial, la reina Victòria i l'imperialisme.

Tot plegat, sense haver de fer una revolució com a França, sino conservant sempre les seves peculiars tradicions de cavallers refinats: l'hora del te, la monarquia, l'amor pels animals (excepte les guilles i els humans), el sistema de mesures, la conducció per l'esquerra, l'alcoholisme extrem, la incapacitat per vestir-se decentment, la gastronomia horrible, el hooliganisme.... Els anglesos sempre van ser intrèpids viatgers i colonitzadors que durant segles van anar fugint del seu país fred i boirós per instal·lar-se a la pròspera Amèrica, a l'exòtica Austràlia o a la subjugada Índia, fins al punt que al país només hi han quedat els fracassats com l'Oliver Twist, o els més lletjos com la Camilla Parker o Mr. Bean.


Pocs pobles com l'anglès, dins aquest invent que es diu el Regne Unit, han aconseguit fites tan grans per a la humanitat. És probable que no ho haguessin aconseguit si no haguessin estat una mica cabrons en política internacional (la pèrfida Albion) i no haguessin anat pel món matant negres, indis i aborígens per contribuir al benestar de la seva indústria i la seva aristocràcia estirada i excèntrica. Això ha generat constants friccions amb altres preteses potències europees, com França, Holanda, Alemanya, Espanya o Catalunya, que, en una conspiració genial per venjar-se de totes les putades dels anglesos, han creat la comparació entre la discoteca sueca i l'anglesa. Déu guardi la Reina.