La Por

Quantes vegades us han demanat el bitllet al metro? Gairebé mai, oi? O mai? Doncs avui em trobo que baixo a la parada d'Urquinaona, com faig cada dia per tornar a casa, i, al peu de les escales, al túnel, veig 2 mossos d'esquadra parlant amb tot de gent aturada d'esquena a la paret. A l'acte m'he pensat que potser hi havia hagut un robatori o algun altre delicte, però no ha passat ni dos segons que els he vist: 7 o 8 revisors, homes i dones, tots uniformats, que ocupaven tot el corredor i s'encarregaven de demanar els bitllets a la gent a tort i a dret. Una sorpresa inesperada, una posta en escena extraordinària, una desplegament de mitjans brutal.

Val a dir que, per un moment, un segon, he tingut por. I no és que em molesti, ans al contrari, a mi m'agrada experimentar la por (el meu cos ho agraeix), bé sigui per una obra de ficció, bé sigui per una situació amenaçadora real. La por no és dolenta i, de fet, són aquestes petites injeccions de por les que ens deixondeixen i ens alliberen de la rutina desplaent. De fet, són aquestes petites injeccions de por, aquestes postes en escena tipus túnel del terror, les que fan que les coses funcionin i que la gent no es coli al metro. La por no és dolenta: la por és socialment útil i necessària.

Ni l'amor, ni la ira, ni l'amistat, ni l'alegria. En Lovecraft deia que l'emoció més antiga i intensa de la humanitat és la por. La por ens ha fet avançar, ens ha fet progressar i ens ha fet ser el que som. També ens ha fet cometre errades grosses (moltes), però, sense por, seríem autòmates inútils.