Ciutadans del món

No fa gaire vaig conèixer en Nick. En Nick és un anglès que viu a Barcelona.

Tot i que en Nick havia voltat molt pel món i havia viscut a Londres, Barcelona i Tòquio, al final va decidir establir-se a la capital mediterrània, on ha creat un parell d'empreses. En Nick parla perfectament anglès, francès, japonès, castellà i català. La gent queda parada que en Nick parli català, com també queda parada que ho faci el meu amic nipó Toshihiro Abe. No són especialistes lingüistes. Són una mostra del que hauria de ser normal i no una cosa de què la gent hagi de quedar parada.

És curiós com algunes persones arriben de fora i al cap de poc ja dominen la nostra llengua i entenen la nostra realitat molt més que altra gent que representa que viuen al mateix país que nosaltres. Molt més que molta gent que s'autoproclamen cosmopolites i ciutadans del món i pensen que ser cosmopolita és parlar castellà i ser espanyol. Diuen que per ells els límits de Catalunya són massa petits, però es queden tancats als límits d'Espanya.

Qui diu que és ciutadà del món no ho diu mai per acceptar res de nou, sino per negar una realitat que el podria enriquir i fer-lo de veritat allò que presumeix de ser. Com la Melanie, una francesa que també viu a Barcelona i diu que ella no es vol complicar la vida dient que ve de la Bretanya francesa. Ella diu que és francesa i ciutadana del món, i avall, que fa baixada.

"Dime de lo que presumes y te diré de qué careces", que diuen els castellans.