3 de gen. 2009

La meva petita història dels Estats Units d'Amèrica

Una barreja d'un president americà i un pallasso ens convida a unir-nos al més gran exèrcit del món.

Després de la descoberta d'Amèrica, els europeus més bèsties, eixelebrats, integristes religiosos, miserables, criminals i trinxeraires, embarquen continuadament cap a Amèrica per complir el somni americà. Era un viatge arriscat cap a un futur incert en un continent nou curull de perills, però era pitjor quedar-se a Europa. Al nord, sobretot van ser anglesos, francesos i holandesos els que van instal·lar-se en petites comunitats de pacífics pioners puritans que portaven un divertit barret en forma de con. Segons una tradició ingènua que ja no s'empassa ni la Jenna Jameson (que s'ho empassa tot, la molt ingènua), els indis nadius els van ensenyar a servir-se dels recursos naturals, i a canvi els puritans van adoptar el Dia d'Acció de Gràcies. Al final, com tothom sap, els blancs van acabar pelant gairebé tots els indis i expropiant-los les terres, ja que els indis salvatges n'eren els propietaris, però no sabien explotar-les. A més, els indis no eren gaire treballadors i, com que hi havia molta feina a fer, era millor importar negres de l'Àfrica, que eren igual de salvatges, però no es morien de malalties ni tenien pretensions de propietat sobre el territori americà.

Les colònies van prosperar enormement, gràcies a l'abundància de recursos, els esclaus i la industrialització. Per això, sota la inspiració d'una colla de prohoms colonials anglesos més o menys maçons, van independitzar-se d'Anglaterra el 4 de Juliol de 1776, promulgar la Constitució d'un Estat federal constituït per diversos estats i reconèixer una sèrie de drets individuals, com ara el dret de tenir una arma a casa (podria entrar un ós o un negre), militar en la secta destructiva que et doni la gana o posar una demanda contra algú sense cap motiu.

El David de Miquel Àngel, després d'un temps als Estats Units

Després d'una guerra civil al segle XIX, la unitat americana es va reforçar, es va abolir l'esclavatge, perquè en un règim capitalista no calen esclaus, i el país va seguir creixent cap a l'oest. Es van fundar nous Estats i ciutats amb capitalitat mundial, com ara Las Vegas, la capital del vici, Salt Lake City, la capital de la religió mormona, San Francisco, la capital gay i de la tecnologia, Los Angeles, la capital del crim, i Hollywood, la capital del cine.

Com que Estats Units va derrotar Japó i Alemanya durant la Segona Guerra Mundial, es va convertir en el primer país del món capitalista, paradigma de la democràcia i la gastronomia greixosa. Es va enfrontar amb la Rússia comunista durant molts anys, sense caure en el vell error de voler envair Rússia (vegeu les històries de França i Alemanya), sino mantenint una tensió freda (guerra freda) i promovent la guerra en països que no importen a ningú. La influència dels Estats Units arreu del món continua exercint-se com l'exerceix una primera potència. Les seves grans aportacions a la humanitat han estat el fast food, el big mac, el big stick, el think big, el new deal, el Facebook i l'entranyable família Simpson.

4 comentaris:

Pafiam ha dit...

No et veig molt proianqui,haha, però és un currat resum. Discrepo però que posis en el mateix sac els pobres reverendos amb l'altra colla de foragits, i les aportacions són alguna més!, tot i que això sí, aquestes són les més populars.En el tema USA aquest tinc una contradicció amor odi, suposo com tothom,

Pafiam ha dit...

Que l'any nou ens doni força en la lluita.

Lycaon ha dit...

Gràcies Pafiam. No sóc anti-USA, t'ho asseguro. En tot cas, estic en la mateixa situació de contradicció que tu. Els pobres reverendos eren els perseguits religiosos, els heretges europeus, però tampoc els poso al mateix sac que els criminals; simplement, tots ells van formar part de la primera onada de colonitzadors.

L'home tranquil ha dit...

Una cosa que és d'admirar en els ianquis és la seva dedicació a la comunitat: en un moment o altre hi ha celebracions o contribucions al benestar de la comunitat per la gent, sense que hagi un Estat que obligui.
També una paradoxa en la política: si al s. XIX el Partit Republicà era abolicionista i els demòcrates de tendències esclavistes i federalistes al s. XX es girà la truita: els demòcrates el partit de les minories i el "Big Old Party" senyera de conservadorisme i contra l'excés de poder de Washington.