Cada dia vaig a treballar amb trajo i corbata; excepte divendres, que és “causal day”. És norma de l'empresa.
Però no és ara la primera vegada que treballo amb corbata. De fet, ja hi havia treballat per primera vegada els anys 2000 i 2001 per a una empresa financera i per a una altra d'internet. En aquella època, jo ja pensava que, al tombant del segle i del mil·leni, no passaria gaire temps que la corbata caigués definitivament en desús. Al capdavall, ja portava més d'un segle de moda com a signe de distinció i professionalitat i poques modes havien durat tant. El bastó de caminar va passar de moda, com també va passar de moda la perruca, el mocador a la butxaca, el monocle i, fins i tot, el barret. Només la puta corbata continua vigent -incomprensiblement- com a complement totalment inútil!
La corbata podria tenir un cert sentit quan vas a veure un client, com a demostració de certa imatge i formalitat, però no entenc perquè m'he de posar corbata si m'he d'estar tot el sant dia escrivint davant l'ordinador. Per això encara entenc menys la gent que, essent “casual day”, quan no és obligatori portar corbata, quan ni tan sols el “jefe” en porta, i no han de veure cap client, continuen portant-ne. És que se senten més professionals quan porten un tros de roba lligat al coll? (És que saliven quan senten una campana?) És que volen ser més papistes que el Papa? És que, després de treballar el divendres, quan arriben a casa al vespre, per posar-se còmodes, es posen el pijama i la bata, però es deixen la corbata posada, perquè, en realitat, volen portar-la? No sé, jo quan no tinc visites i m'he de passar tot el dia escrivint davant l'ordinador, no em sento més professional per portar la corbata al coll, sino que, més aviat sento el pes de la seva total inutilitat. Fins i tot les vaques, que porten una esquella al coll, poden tenir el consol de saber que allò serveix per a alguna cosa.
Signe de formalitat i de distinció? La corbata em seveix perquè, quan vaig al Corte Inglés, la gent em pregunti on és la secció de mòbils. Amb la corbata, sóc un advocat, però també sóc un venedor del Corte Inglés, un comercial i un revisor de trens, però ja no és tan clar que pugui ser un polític, un ric o un poderós. Puc ser perfectament un “pringat” amb corbata. Només com a disfressa divertida li veig algun sentit. No oblidem que, al capdavall, també els pallassos porten corbata.
4 comentaris:
Veritats com a punys, apreciat col·lega. Especialment el detall dels pallassos.
L'altre dia parlaven del retorn dels barrets. Jo ja vaig empolvorant la perruca del rebesavi, per si de cas.;D
Amén!!
Fa temps que ho penso, a més que hi ha gent a qui li queda com el cul. I el mateix penso del trajo... és patètic i fa fàstig quan ens vé a veure un comercial suat i moll de l'esquena a ple estiu només pel fet d'anar amb trajo i corbata.
Laura.
Com que a mi em fa molt fàstic suar i veure gent suada, motiu de més per estar en contra del trajo i la corbata, especialment a l'estiu. Cal tenir en compte que auquests uniformitat es va originar en un lloc i un temps més freds que els nostres. I no fa gaire mediterrani, la veritat.
Publica un comentari a l'entrada