15 de nov. 2010

Tempus fugit

La sensació que el temps se m'escapa cada dia és més punyent. Cada dia, d'ençà que em llevo i fins que me'n vaig a dormir, és una lluita acarnissada contra el temps. Corro per travessar el carrer, quan el semàfor està a punt de posar-se vermell, i corro també per agafar un metro que veig, sento o intueixo des de lluny que acaba d'arribar. No vull esperar, no vull fer cues. Sempre corro, i el pitjor és que em fan ràbia tots els que no corren.

Constantment penso en com es podrien fer les coses d'una altra manera per estalviar temps. He millorat els matins. Des que sona el despertador i fins que surto de casa passen 25 minuts: bec aigua, esmorzo un bol de cereals, cafè i galetes, miro el 3/24, faig el llit i em vesteixo amb trajo i corbata. Tot plegat, 25 minuts. Odio la gent que necessita 1 hora al matí per fer la meitat de coses que faig jo. Dropos!

Aquest només 5 minuts ?

Al gimnàs, per on també es deixen caure molts dropos (alguna estona us parlaré de l'afició que té la gent a fer cues, com si les màquines del gimnàs fossin les atraccions de Port Aventura), hi ha una doble porta de vidre al vestuari. El més senzill en un gimnàs tan concorregut seria esbrinar quina és la forma més ràpida i còmoda de moure's a través de la porta. Però no!!! La gent no vol el mètode més ràpid. La gent s'atura a a la porta i l'aguanta per al que ve al darrera, quan el que ve al darrera haurà d'aguantar la porta igual tant si el de davant l'aguanta com si no. Però la gent no gosa passar sense aguantar la porta per al que ve darrera, i així l'únic que aconsegueixen, en aturar-se, és que tots dos perdin el temps.

El temps ens fuig. En qualsevol cas: jo no faig cues.

4 comentaris:

Projectes Interns ha dit...

Ei, m'identifico amb bona part del que dius. JO tampoc no suporto fer cues i em molesta la gent que va a pas de tortuga pel carrer, pels passadissos del metro o que es queden palplantats a la banda esquerra de les escales mecàniques i que t'impedeixen de pujar-hi caminant (o que hi caminen però, de nou, a pas de tortuga).
De fet, tinc una tècnica desenvolupadíssima per situar-me a la millor banda per entrar als trens, sortir-ne (d)el primer(s) i no perdre temps.
Jo no esmorzo a casa, però en canvi segueixo la meva rutina matinal d'hidratació facial. Des que em llevo fins que surto de casa m'hi estic just per sota dels 20 minuts.
I el gimnàs és tot un món. Com que tinc moltes coses a fer jo no m'hi encanto, però per mi que el 50% dels que hi van són éssers amb zero vida personal fora de la sala de màquines, perxò hi perden el temps de mala manera!

Lycaon ha dit...

Només 20 minuts! Que cabron!! xDDD Ja m'explicaràs què és això de la rutina d'hidratació facial. Al gimnàs, hi ha tanta gent que hi va a pedre el temps....Si em donessin tot el temps perdut, podria viure 2 o 3 vides més xDDD

Txa ha dit...

Els homes grisos de Momo t'han abduït.

Pafiam ha dit...

D'aquests encantats que dius n'hi ha un munt. Com zombies:)

Ben fet! La blogosfera no és el mateix sense les teves manies.I el post dels cambrers grecs genial!