18 de gen. 2010

Viatge a Berlín

Imatge de l'alberg de joventut on ens vam allotjar

Si alguna cosa caracteritza Berlín després d'anys de règim comunista i dominació soviètica, és que, d'entre les grans ciutats alemanyes, és la més caòtica, bruta, pobra i alternativa. És la més Varsòvia de totes, res a veure amb les pròsperes ciutats del sud, endreçades i conservadores. La música electrònica hi sona en gairebé tots els locals de sortida nocturna, per on pul·lulen artistes i bohemis de tota mena. Tot i això, la gent és, malgrat tot, alemanya, i això la fa més educada i organitzada que nosaltres.

La discoteca Berghain de Berlín es caracteritza, entre altres coses, per no tenir límits de tancament (segons em van dir, hi ha gent que es lleva d'hora un dissabte o un diumenge, esmorza i llavors va a aquesta discoteca fins al migdia) i presumeix de ser la discoteca més important d'Europa (!). També té fama de ser un punt de trobada de gays, artistes i alternatius, i té un "quarto fosc" i tot. Tota una atracció turística, revestida d'una curiositat degudament conreada per una web que amaga més que no pas informa, i per uns flyers de la mida d'un pòster. El porter, un homenàs amb tot de piercings i tatuatges a la cara, quan ens va veure venir, ens va dir que no hi podíem entrar. No ens en va donar cap motiu, però suposem que no ens devia veure prou alternatius.

La proverbial puntualitat prussiana portada a l'extrem en forma de rellotge gegant

Al Neues Museum pots veure el rostre encisador de la reina egípcia Nefertiti, que sobta per l'harmonia i bellesa de les seves faccions. Com pot ser que fa més de 3.000 anys els egipcis ja fossin capaços d'un art tan perfecte i que a Europa, en canvi, fan només 600 anys, es representessin les persones com si les hagués dibuixat un nen? Al Pergamonmuseum, vam veure la Porta d'Ishtar i l'Altar de Pèrgamon, entre altres meravelles del món antic.

Finalment, una cosa que m'ha sorprès és que a Berlín la gent et mira directament als ulls, la qual cosa ens porta a la meva teoria al respecte:


LA MEVA TEORIA SOBRE LA GENT QUE ET MIRA ALS ULLS

La meva teoria consisteix en què hi ha una gran barrera divisòria que situa, a un costat, els que van pel carrer i miren als ulls de la gent, i, a un altre costat, els que eviten mirar directament a la cara dels desconeguts. Al meu entendre, no mirar directament als ulls és un signe de civilització. La gent no mira directament als ulls a Barcelona, ni a París, ni a Tòquio, ni en general a cap gran ciutat occidental i/o civilitzada. Com més gran i civilitzada és la ciutat, més evita la gent la mirada directa. Els sudamericans miren molt als ulls, i també ho fan força, en general, espanyols i italians, més que no pas la gent del nord europeu. En contraposició amb el que passa a les ciutats, la gent es mira als ulls als pobles (al meu poble, per exemple), perquè s'han de saludar. Que a Berlín la gent et miri directament als ulls no fa altra cosa que demostrar que l'antiga capital prussiana i imperial ha perdut alguns punts en l'escala de la civilització.

Les estàtues també pateixen el fred a Berlín

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Home... Per a mi Berlín és de les millors ciutats del món...

Divertida, alternativa, amb molta festa, molta vitalitat...

Lycaon ha dit...

Només hi estat 5 dies amb clima siberià i no em van deixar entrar en 2 discoteques... Assumeixo que la meva opinió depèn també d'aquestes circumstàncies :-)

Anònim ha dit...

Una cosa que me va sorprendre de Berlin fou descobrir-hi un caràcter més "mediterrani" que centreeuropeu.
Llavors la Nefertiti era a l'Ägyptisches Museum, davant de Charlottenburg.
Espero que, malgrat no us deixessin entrar al Berghain, us agradés la visita.

Lycaon ha dit...

Totalment d'acord, home tranquil. Tenen un caràcter més mediterrani (potser perquè és més cosmopolita?). Et miren als ulls i es vesteixen més com nosaltres. La Nefertiti l'han tornat al Neues Museum, com estava previst, després de les reformes que havien de fer en aquest museu.

Un que vigila ha dit...

Interessantíssima teoria.
L'estem observant, per a fer-li la fitxa.

Jose ha dit...

Hola,

Molt interessant la reflexió. I molt interessant el que expliques del viatge.

Fins aviat

Erik ha dit...

M'ha mig sorprès la concepció de societat civilitzada lligada al fet de no mirar als ulls dels desconeguts.
Segons el meu punt de vista, es totalment al revés.
Una societat que avança cap a la alienació que suposa viure rodejat de gent pero no "veure" a ningú, no en té res de civilitzat. Potser es més Europeu, o cosmopolita, pero civilitzat? I un avanç? A més aviat em sembla caminar cap enrera. No hi ha res que m'alegri més el dia que un somriure gratuït al metro o unes bones paraules per part d'un desconegut.
El dia que tots siguem més civilitzats segons la teva teoria, estarem ben fotuts. Mig robots, pero bon fotuts.

Lycaon ha dit...

Hi estic totalment d'acord, Erik. Quan parlo de "més civilització" no em refereixo a un model de societat totalment positiu o millor que el model antic (més familiar, acollidor, etc.), sino a moltes persones que han de viure plegades i han desenvolupat unes normes de convivència.