20 d’oct. 2009

Avorriment


Els temps que vivim, la vida que vivim, és un gran GRAN AVORRIMENT. No ens han tocat viure grans esdeveniments, ni grans desastres, ni grans canvis, i tothom està avorrit. Vivim en una societat avorrida.

Tan avorrida, que en comptes de reprimir l'erotisme, com fèiem abans, l'hem de fomentar en tot tipus de missatges publicitaris, per tal que la gent s'hi senti falsament reflectida o interessada, per tal que, d'alguna manera, pugui sentir que encara està viva, mal que sigui amb un interès fingit (però socialment apreciat).

Tan avorrida, que hem hagut de rebaixar els requisits per poder declarar una pandèmia, i ens hem d'espantar contínuament amb notícies catastròfiques sobre la imminent fi del món, per veure si així ens sentim una mica vius. També ens agraden les pel·lícules de zombies.

Com diu un filòsof a la novel·la "Small Gods", de Terry Pratchett, "El món és un lloc molt estrany...i, a més, no conté prou beure".

1 comentari:

Anònim ha dit...

Vivim en un dels món més estranys. Com a mínim en l'occidental. Tinc la sensació que allò que sembla que abunda, és allò que realment manca o bé és de molt poca qualitat.
L'altre dia em va sorprendre veure les cares de la gent a les escales mecàniques, no precisament amb un somriure a la cara. Què està passant? És per bé o per mal?
Potser ha arribat el bon moment per a un canvi real de mentalitat.Em dol profundament la inèrcia per la inèrcia. Jo faig el que puc per trencar amb aquesta corrent i crec que comunicar ja és un bon pas.Bon comentari!