27 d’oct. 2009

Humanots

Si Josep Pla va escriure sobre els homenots del país, referint literàriament aquells prohoms que eren més dignes d'admiració i homenatge per la seva trajectòria, aportacións i mèrits, jo escriuré sobre els humanots, però amb un sentit totalment contrari, i amb molta menys qualitat literària, esclar. Enceto així una nova sèrie sobre aquella gentola que, en la meva humil opinió, resulten més odiosos i nefastos; és a dir, els que han fet més mal que bé, són ignorants, carallots, dropos i, malgrat tot, gasten una fatxenderia fora de mida. Enceto, doncs, la sèrie dels que jo anomenaria HUMANOTS, perquè són humans especialment singulars, mereixedors de l'adjectiu despectiu. Si els homenots haurien d'anar al Paradís, jo enviaria els humanots de pet a l'Infern. Podrits!