"Ho has vist, Josep Maria? Sembla que parlen de nosaltres?" A les Cotxeres de Sants s'hi fan tota mena de fires i exposicions sectorials, algunes d'elles ben extravagants. Fins ara hi he vist minerals i fòssils, col·leccionistes de taps, aficionats a l'MSX (un ordinador obsolet des de fa més de 20 anys)... Sense oblidar, esclar, l'extraordinària marató de cinema fantàstic i de terror, de què ja vaig parlar.
Però el que més em va cridar l'atenció va ser el monogràfic organitzat per l'ANAC, l'Associació Nacional d'Amics del Conill, en homenatge als seus amics, els conills. La primera vegada que vaig sentir el nom d'aquesta associació ja em va semblar sospitosa. Són gastrònoms? Pervertits? Molt més inversemblant encara: són realment amics dels conills, en el sentit que els volen tenir com a amics, mascotes, volen defensar-los i estimar-los. Evidentment, estan en contra que els utilitzem per al consum humà, perquè són tan macos... Ja sé que tothom té dret a perdre el temps de la manera que vulgui (jo en sóc un especialista), però no podré entendre mai que vulguin apartar el conill de la seva veritable missió, que és l'escorxador, la cassola i l'acompanyament dels bolets. M'explico: m'està bé que juguin amb els seus amiguets peluts, però que no em diguin que jo no me'ls puc fotre.
5 comentaris:
Apa apa!!
Com es nota que t'agrada menjar conill!!!
Home, que això d'atribuir sentiments humans als animals és infantil... bé no t'ho vull pas discutir, però fet i fet és allò de l'antropomorfisme...
Alguns donen sentiments als animals, d'altres donen propietats sobrenaturals a objectes inanimats (des d'amulets fins a figures de sants), o ho atribueixen a elements sobrenaturals (digues déus, i coses per l'estil...).
Res tu, que a qui li agradi el conill, en mengi tranquilament que no l'acusarem de practicar pseudocanibalisme o "canibalisme de companyia" (s'accepten propostes). Jo personalment, no en podria menjar, però és per mania, per costum, perquè el veig més animal de companyia que no pas de cassola. Ara, que si algú en menja davant meu, mai de la vida se'm passaria pel cap pensar que estic davant d'un ésser antediluvià, o un australopithecus contemporani.
És ben cert que, de vegades, les persones som una mica exagerades amb temes més aviat banals, quan n'hi ha d'altres de més preocupants.
El proper cop que anem a sopar a Cal Pagès, demana un bon conill a la brasa que segur que estarà ben bo.
Per cert, com a proposta de tema:
Pot ser que hi hagi una relació inversament proporcional entre la quantitat de pèl que té un animal, i la valoració pel consum humà? (més pèl=animal de companyia; menys pèl= animal de cassola).
Aquí ho deixo, i me'n vaig cap a una reunió.
Més que un comentari, això és un article aleternatiu :-). Amb això del pèl no hi estic d'acord, perquè realment mengem plomes, pèls, escates, cargols, moluscs... Estem al capdamunt de la cadena tròfica, amb l'excepció dels vampirs (si existissin, xD)
Osti tu! Jo tindria un problema! Tan a gust em sentiria a l'anac com a l'anamc, jajajajajajjaa
L.C.
És trist, però sí, la missió del conill és ser menjar de guineus,llops, aus i tota classe d'animals. Jo els trobo macos però m'els foto, o sigui que tinc doble culpa.Justament a l'entrada nova incloc noticies d'aquetes d'animals.
hehe, du kannst ja auch mal katalanische Wörter beschreiben. Ganz verstehe ich deine Einträge immer noch nicht, aber seit ein paar Wochen hab ich wieder mit Katalan angefangen. Bin jetzt in Básic 2 :-) Juhu.
Publica un comentari a l'entrada