Mitjons japonesos

El meu amic Toshi ha vingut del Japó a passar uns dies de vacances a Barcelona, on ell va estudiar durant 2 anys. S'ha estat uns quants dies al meu pis i ara s'estarà amb uns altres amics, i m'ha portat com a regal una ampolla de sake d'Okinawa i uns mitjons amb dits, típics japonesos, com els de la foto. Jo aquests dies no he marxat del país, però, si més no, el Japó ha vingut una mica a casa.

Valérie Tasso i el sexe

Valérie Tasso va exercir la prostitució de luxe durant un any com a opció personal/professional. En les seves aparicions públiques, sempre m'ha semblat una persona molt intel·ligent. Ara torna a ser notícia perquè ha publicat un nou llibre titulat "Manual del Antisexo", que vaig estar fullejant i llegint l'altre dia en una llibreria. Tot el que deia em va semblar molt lògic, molt carregat de raó, i vaig pensar que fins i tot podria servir d'ajuda a molta gent amb problemes sexuals.

De forma molt amena, Valérie explica algunes de les seves experiències prostibulàries, i detalla els problemes, manies i falses creences que tenien els seus clients, encadenats sovint a una sexualitat esbiaixada. Entre les falsedats que assenyala, per exemple, la paraula mateixa del sexe. Valérie recorda com una vegada un client va pagar una hora i mitja dels seus serveis per portar-la a veure una pel·lícula al cine. Quan ella, convençuda que no havia estat capaç de seduir-lo, li va preguntar pel sexe, ell va respondre que el sexe no existia. I és ben cert, el "sexe", com a paraula, és un invent social relativament modern del segle XIX per identificar, classificar i controlar un seguit de comportaments que la societat volia posar sota control. Donar una paraula a una cosa que ja existia i fer que tothom parli d'ella és una forma de repressió. Abans no se'n parlava, però existia igual, era més natural, no tan reprimit. Abans d'això se'n deia "amor", "estimar" o "fer l'amor". O també se'n podia dir "fotre" de practicar el coit. Tanmateix, el sexe com a tal no existeix o, més ben dit, el sexe ho pot ser tot. Fins i tot portar una dona guapa al cine.

El pare del rol i l'assassí del rol

S'ha mort en Gary Gygax, l'autor del primer joc de rol de la història, o això diuen. Si més no, és el primer que va utilitzar daus polièdrics en un joc d'ambientació fantàstica. Mentre això passava als EUA, a Espanya ha sortit de la presó Javier Rosado, autor del joc de rol "Razas" i psicòpata assassí que el 1994 es va guanyar el malnom de "assassí del rol". Hi va entrar quan tenia 20 anys i ara en té 34. Durant aquest temps, ha estudiat 3 carreres universitàries (el primer reclús amb 3 carreres) i ha donat classes de matemàtiques als interns. Sense ell, el rol no hauria arribat mai a tanta gent a Espanya.

Jo vull treballar a "The Office"

Les millors sèries d'humor són britàniques (en podríem parlar durant hores...) i voldria parlar en aquest blog de les darreres que he descobert. Feia molt temps que no disfrutava tant. La primera d'elles és "The Office", un mockumentary (fals documental) sobre una oficina: el cap "enrotllat" que vol ser estimat pels treballadors, la secretària, el psicòleg, el noi jove, etc. Això no seria interessant si la sèrie no estigués ben feta, si el guió no fos genial i els actors no fossin extraordinaris. Aquí han arribat 2 de les versions de "The Office", l'original britànica, protagonitzada pel mateix creador de l'obra, Ricky Gervais, i l'americana, protagonitzada per l'actor còmic Steve Carell. Si no us han agradat mai merdes com "Friends" o "Salvados por la campana", és probable que us agradi "The Office".

L'altra sèrie també és de Ricky Gervais i es diu "Extras", la història d'un solter britànic que, als 42 anys, abandona la seva feina estable per llançar-se a perseguir el seu somni de ser actor. A cada capítol ens el trobarem disfressat de manera diferent com a extra en una obra, on sempre hi haurà una estrella convidada interpretant una paròdia de sí mateix. Fins ara he vist en Daniel Radcliffe (Harry Potter), Orlando Bloom (Legolas), Patrick Stewart (Star Treck, X-Men), la Kate Winslet (Titanic), entre d'altres.


Són sèries del 2001, 2004 i 2005, sèries boníssimes, amb gran èxit, un glop d'aigua fresca (o whisky "Chivas", segons com es miri), i, suposadament, també molt cares per a una televisió espanyola, però la Sexta està passant "The Office" americana el dimarts i "Extras" els dimecres. A quina hora? A 2/4 de 2 de la matinada fins a 2/4 de 3 !!! Són ben folls aquests sextans. Per sort, sempre ens queda internet i el DVD.