16 de jul. 2008

El nom no fa la cosa


Us hi heu fixat en quants noms oficials d'entitats, càrrecs o comunitats no tenen res a veure amb el que se suposa que són o han de fer? Són noms enganyosos, mentiders, que et fan pensar en una cosa i després en són o en fan una altra. Vet aquí els exemples:

- Principat de Catalunya - On és el príncep?
- Partit Popular - Popular no és socialista o comunista?
- Partit Socialista Obrer Espanyol - Obrer? Quants obrers hi ha al PSOE?
- Convivencia Cívica Catalana - No és aquella entitat que propugna aplicar segregació lingüística a l'educació catalana?
- República Popular de la Xina - De popular i comunista, ja només la bandera.
- Minyons Escoltes de Catalunya - Minyons? Escoltes?
- Jutge de Pau - Naturalment, quan hi ha una guerra, el substitueix el Jutge de Guerra.
- Saló del Regne (dels Testimonis Cristians de Jehovà) - S'hi ha d'anar disfressat de medieval?
- República Bolivariana de Veneçuela - Bolívar no va morir el 1830?
- Defensor del Pueblo - Va, home, va, no fotem riure.

4 comentaris:

Noctas ha dit...

jajaja ben apreciat..saludus..

Pafiam blog ha dit...

Bona troballa! la veritat és que incita a buscar-ne més, si ens hi poséssim en sembla que en trobariem uns quants.
Lo del Psoe hi ha Peperos que diuen que és el Partido, perquè no és socialista ni obrer ni español (per lo d'aquesta mentida que son amics dels nacionalistes peninsulars)

L'home tranquil ha dit...

Principat de Catalunya ve, segons tic entès del matrimoni entre Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó. Ella era reina, ell comte de Barcelona-Osona-Girona-Cerdanya-Besalú. Sembla que no va voler titular-se rei, sinó príncep, d'aquí el nom de Principat.

Popular té a veure amb els orígens democratacristians: dom Sturzio fundà a Itàlia després de la I Guerra Mundial el Partito Popolare per tal de vehicular la participació dels catòlics a la política (que amenaçava l'oligarquia liberal anticlerical que regia el país des de 1860). El nom popular s'ha trasposat a un partit espanyol que no sabem si és conservador, liberal, democristià o què-sé-jo. Actualment l'adjectiu està estés entre diverses formacions del centredreta europeu (PP a Portugal, ÖVP a Àustria...)

Lycaon ha dit...

Molt bon comentari, home tranquil. Només un matís sobre el Principat. Realment no hi ha hagut mai formalment un títol de Príncep de Catalunya. En realitat, en un origen, els comtats catalans depenien de Carlemany, però quan es van anar "independitzant" del Rei franc, van reconèixer al comte de Barcelona una certa supremacia sobre els altres, és a dir, una autoritat com a príncep (no Rei), tot i que formalment seria sempre comte de Barcelona. Amb el matrimoni amb la dinastia aragonesa, el comte de Barcelona serà conegut com a Rei d'Aragó, que és un títol més important, però el seu govern a Catalunya es basatà sempre en el fet de ser comte de Barcelona i "de facto" príncep.