Quan els explico als meus amics estrangers que aquí ens fem petons, miro de fer-los entendre que això no vol dir res, que és un pur formalisme, i que, en canvi, a diferència d'altres països, no ens abracem mai. De fet, és estrany que ens abracem i, si mai ho fem, és perquè té una significació especial.
En Jep Paraire és el meu veí de tota la vida a Sant Pere de Torelló. De veritat es diu Josep Bonay, és un dels millors fusters de Catalunya, un bon catòlic, i és el fundador de la Fonda Bonay, un referent a Sant Pere. És un dels catalans que veritablement han aixecat aquest país amb la seva empenta, tot i els renecs incomprensibles que deixa anar quan t'ha d'arreglar una persiana, contraris a qualsevol gramàtica ("mecàgum collons!").
Per a mi, en Jep és, per sobre de tot, un veí que era amic del meu avi i una persona que sempre ens ha estimat. Quan el meu avi es va morir d'accident de trànsit, ell més bé que ningú va entendre el trauma que va suposar per a la meva mare i la meva tieta, que tot just tenien vint anys. Per això, quan vaig tornar d'Àustria d'un accident que ben bé em podia haver costa la vida (com li va costar al meu amic Manel, A.C.S.), em va fer una abraçada sincera. Sempre recordaré aquella abraçada, perquè poques coses m'han emocionat a la vida.
Ell sabia que la meva mare havia patit molt la mort del seu pare i no podia imaginar com seria la mort del seu fill. En Jep Paraire és un bon home, un representant d'aquest món antic que s'esfondra injustament. Perquè als pobles, la gent xafardeja i enveja, però també estima. En Jep Paraire és el veí que tots voldríem tenir. D'aquí aquest petit homenatge que ell mai no llegirà.
5 comentaris:
Pues yo también abrazo a mis amigos, constantemente, y no vivo en un pueblo, ni cotilleo sobre su vida a sus espaldas xDDD
Y tu no abrazas porque eres un seco :P
Tú abrazas porque tú quieres hacer como los extranjeros de tus antepasados...xDDD
Catalunya s'està enfonsant en la mateixa mida que s'està perdent aquest esperit humà, de poble, tan entranyable i aquest món antic que com bé dius es perd. Però sempre quedaran Lycaons! hahaha
Si contestas en tu blog en vez de en el mío, es bastante probable que no lea la respuesta xDDD
Sipes, muchos madrileños encuentran odioso Madrid. Es curioso, siguen allí o por costumbre, o porque es el centro de todo.
Molt entranyable, realment. La meva àvia, que és d'un poble de Cuenca ens deia un dia: "Allà tots érem família"
Publica un comentari a l'entrada