4 de juny 2008

Apologia de la mentida (pietosa)

La sobrevaloració de la veritat ens porta a errors, a equivocacions, a la depressió i a la follia. Fins i tot l'Església ha reconegut històricament les bondats socials de la mentida (pietosa). No és bo pensar que amb la veritat es pot anar a tot arreu, i que amb la veritat tot t'anirà bé i no tindràs mai problemes. La veritat és font de conflictes socials. La mentida sovint és necessària i socialment útil. La mentida et pot portar a ser alcalde o president. La veritat ens pot portar a la perdició. A la teva nòvia li pots dir que s'ha engreixat? Ah que no! En canvi, un amic seu li pot dir de la pitjor forma possible i no passa res. Però tu has de mentir. Quan deixes una nòvia, li pots dir realment els motius de perquè la deixes, o és millor no fer-li mal? Sens dubte, és millor no fer-li mal. La mentida pietosa. No va per ningú. És la vida. La mentida éns farà socialment bons. La veritat ens convertirà en febles, ingenus i beneits. Sempre, la mentida pietosa. Hem de ser bons, estimar les persones i estimar Déu. No ens equivoquem i no pensem que dient la veritat serem més bons, perquè podem ser realment més dolents. Fi de l'apologia de la mentida.

2 comentaris:

pafiam ha dit...

Benavente està d'acord: "Qualsevol mentida és bona si creiem en ella; sap estimar-nos el que sap enganyar-nos; ja és gràcia inestimable a la nostra vida l'almoïna d'una il.lusió" Vols dir que no t'ho vas copiar d'ell? hahaha

Lycaon ha dit...

No, no, i ara! No he llegit mai Benavente. En el fons, el que dic és saviesa popular eterna, el mateix que ja deia Jaume Roig al s. XV i molts altres autors i filòsofs.