23 de febr. 2011

La Divina Comèdia

Ahir vaig acabar de llegir la Divina Comèdia, la cèlebre obra mestra de la literatura universal, escrita pel poeta florentí Dante Alighieri a principis del segle XIV. M'agradaria fer quatre apunts sobre l'obra:

1.- Al final hi surt Déu (au, ja tens l’spoiler!)

2.- Comparteixo les invectives del Dant contra els florentins, els banquers, els burgesos, els güelfs, els gibel·lins, els francesos, els catalans, els genovesos, els pisans, els bolonyesos, el Sant Pare, els bisbes i molts d'altres, a qui acusa sobretot del pecat davarícia.

3.- El Purgatori és avorrit i el Cel val més no llegir-lo (llumetes, cant gregorià, teologia, Beatriu...). Els personatges i les històries més interessants són a l'Infern.

4.- Quan hi havia Emperador, es vivia més bé.

5.- A l'Edat Mitjana pots dir que el Sant Pare anirà a l'Infern, però, en canvi, si qüestiones la teologia o doctrina oficial, seràs un heretge menyspreable.

6.- M'encanten les històries de canibalisme que s'hi expliquen (totalment històriques, d'altra banda). El canibalisme sempre anima una història ensopida.

7.- Ulisses (Odisseu), que al món clàssic era tingut per un home enginyós i valent, un dels grans herois de la Guerra de Troia, a l'edat mitjana és un estafador, condemnat a l'Infern per haver entabanat els pobres troians amb allò del cavall.

8.- Molt bones, les històries dels darrers Hohenstaufen, Manfred i Conradino. Però per a mi la millor història és la de Guido da Montefeltro, senyor d'Urbino, que de gran s'havia penedit d'una vida de guerres i violència i s'havia retirat com a monjo franciscà en un monestir. El Papa Bonifaci VIII, mestre de tots els enganys, el fa cridar i li demana que l'ajudi a expugnar el castell dels Colonna, els seus enemics. Quan Guido li contesta que s'ha penedit de la seva anterior vida i que vol salvar-se, el Sant Pare li diu que no s'amoïni, que ell té les claus que obren i tanquen les portes del Cel. Al final, però, quan Guido es mor i Sant Francesc va a buscar la seva ànima, es troba que també hi ha anat un Querubí Negre. L'entitat infernal rebat intel·lectualment els arguments del sant i acaba enduent-se'n l'ànima a l'Infern.

1 comentari:

L'home tranquil ha dit...

Hi ha un acudit sobre un que mor i arriba al cel. Com que arriba al vespre li ofereixen per sopar un iogurt i un got de llet. L'endemà per esmorzar el mateix.
Pel matí explora els voltants i veu que al Purgatori es foten torrades amb pa amb tomàquest, embotit, formatge... I quan torna a dinar: iogurt i got de llet.
Quan baixa més tard a l'Infern es troba que s'estan acabant una costellada, carn a la brasa amb allioli, vi, cafè, copa i puro.
Torna a sopar al Cel i un altre cop iogurt i got de llet!
L'home protesta a Sant Pere:
-"Què carai és això, que no doneu menjar i als altres llocs ja van tips!"
-"Què vols?" respon Sant Pere:" que per dos que som em posi a cuinar?"
;D