Em sap greu haver d'insistir un altre cop sobre aquest tema, però és que em fa bullir la sang. En aquest país, poques coses hi ha tan terribles i lamentables com la poca professionalitat i el pèssim servei que ens ofereixen a bars, botigues i restaurants. I això que som un país de serveis! No s'hi val a generalitzar; no és el mateix el servei a Vic que a Barcelona, ni tampoc és igual a tots els establiments, però la conclusió global és esgarrifadora.
La gent s'ha acostumat al tracte degradant, maleducat, ineficaç i desprovist de qualsevol professionalitat, fins al punt que creuen que això és la normalitat, i es neguen a veure qualsevol possibilitat de millora. Fins que surts a l'estranger i t'adones que l'excepció som nosaltres, i que a tot arreu, sigui un país més ric o més pobre que el nostre, la gent del sector serveis és conscient que el client li paga el sou i procura fer bé la seva feina i servir-lo. No demano pas que siguin uns llepaculs. Només demano que siguin professionals. Que quan entris a un lloc, et vulguin atendre, i no hagis de ser tu el que els hagi d'anar al darrera i encara sembli que els molestes. No demano que siguin uns pallassos. No vull que els cambrers facin bromes suades i forçades, que em vulguin fer riure, i que s'agafin unes confiances desproporcionades, fins al punt que et facin sentir incòmode i passar vergonya aliena. Només vull que facin la seva feina. Que facin la seva feina, igual que jo faig la meva. I prou.
Tot això que dic puc demostrar-ho amb els següents exemples. Hi posaré també exemples d'experiències viscudes a Grècia, que se suposa que és un país més pobre que el nostre.
EXPEMPLE 1: DEMANES CONSELL EN UNA FARMÀCIA PER COMPRAR UN MEDICAMENT
A GRÈCIA
Després d'explicar quins símptomes tens, l'auxiliar de farmàcia, que t'ha escoltat atentament, t'explica pausadament, amb paraules entenedores, quin creu que és el problema i el medicament que creu que t'hauries de comprar. Al cap d'un minut, el farmacèutic, que ha sentit la conversa des de la rerebotiga, apareix a la botiga i matisa l'opinió de l'auxiliar, amb la intenció de donar-te una millor informació com a client. Marxes content amb un medicament que et curarà.
AQUÍ
L'auxiliar de farmàcia pontifica que has de comprar el medicament tal, sense deixar-te acabar d'explicar. Quan vols insistir en el problema i els seus símptomes, per estar segur que l'auxiliar ha entès bé la pregunta, el farmacèutic titular apareix i, com si no hi fossis, pregunta una cosa a l'auxiliar. Gairebé cridant, el farmacèutic i l'auxiliar discuteixen davant teu sobre un tema intern de la farmàcia que a tu tant te fot. Quan no veus el moment d'acabar de preguntar, decideixes no tornar a aquella farmàcia.
EXPEMPLE 2: DEMANES UNA CERVESA EN UNA TERRASSA D'UN BAR
A GRÈCIA
No has d'anar mai a la barra, encara que t'estiguis dret amb els teus amics en un racó de la terrassa, perquè està plena a vessar. El cambrer apareix al cap de no-res, et demana què vols a tu i a 10 persones més, et diu que sí a tot i torna al cap de 5 minuts amb totes les begudes, donant a cadascú el que ha demanat, perquè es recorda perfectament de totes les cares i del que ha demanat cada cara. Cobra allà mateix i torna el canvi a tothom.
AQUÍ
Si no t'asseus en una taula, ja saps que hauràs d'anar a demanar a la barra. Ningú no et preguntarà mai res. Si t'asseus en una taula, no apareixerà ningú durant una llarga estona, durant la qual et plantejaràs diverses vegades si has d'anar tu mateix a demanar a la barra, ja que podria ser que el cambrer estigués ocupat mantenint una conversa intrascendent amb un seu amic. Al final, però, fent molta paciència, apareixerà el cambrer. A partir d'aquí només has d'esperar l'errada o la manca de professionalitat, que pot manifestar-se en diferents circumstàncies, de forma alternativa o conjunta:
- Quan vols seure, el cambrer et diu que estan tancant, que no poden fer menjars perquè la cuina està tancada, que no poden acceptar comandes de menjar perquè estan saturats, que ell avui està sol i que trigaria molt a servir-te... Els arguments per no servir a un client poden ser variats i inversemblants, amb l'únic límit de la imaginació humana.
- Demanes un cafè amb llet i el cambrer et respon “¿un café con hielo?”. Proves de tornar-ho a demanar en la teva llengua al teu país, però el cambrer no t'entén i, és més, sembla que es molesta perquè tu sí saps castellà i no et dóna la gana de fer-lo servir. Et sents idiota i penses que el cambrer no té ni puta idea d'on és, ni vol tenir-ne. A partir d'ara, parlaràs en castellà a tots els que, pel seu aspecte físic, semblin venir d'un altre país.
- El cambrer, quan li demanes una cosa, no et contesta. No diu res, ni sí ni no, es gira i continua el seu camí. Potser se'n va a parlar amb altra gent. No saps si t'ha entès, si et servirà o què passa. Hauràs d'esperar una quanta estona més per saber la resposta a la teva inquietud.
- Després de demanar, el cambrer no tornarà a aparèixer durant una llarga estona, temps durant el qual et plantejaràs diverses vegades anar a la barra a preguntar què ha passat. Si resulta que falta una cervesa, però el teu cambrer no torna, te la pot portar un altre cambrer. El cambrer d'abans apareixerà al cap de molt temps, i es mig disculparà donant la culpa a uns altres clients, que l'han torbat. Si ja t'ha portat la cervesa un altre cambrer, somriurà i dirà “doncs aquesta ja me la bec jo”. I tema solucionat.
- Després de demanar, el cambrer no portarà el que li has demanat. Portarà, per exemple, una clara que ningú no ha demanat. Somriurà i dirà “doncs aquesta ja me la bec jo” i avall, que fa baixada.
- Demanar el compte pot convertir-se en una gesta heroica de proporcions olímpiques. Al nostre país, tothom està sempre molt ocupat als bars i restaurants, i pagar a la caixa es considera una alternativa raonable, que no garanteix, tanmateix, que no t'hagis d'esperar. Llavors, és probable que hi hagi un problema de comprensió, gestió, registre... Et demanaran a quina taula estaves, perquè a ells no els hi consta, i què has demanat. La desatenció i el menyspreu mostrat envers la teva voluntat de pagar et fa pensar que potser no volen els teus diners. Només volen que els deixis en pau, cosa que és un contrasentit, perquè precisament el que tu vols en aquest moment és deixar-los en pau a ells. Per sempre.
MORALINA: Les crítiques que faig al sector serveis del nostre país no són destructives, sino que responen a una voluntat de millora. No s'hi val a dir que ningú no vol fer aquesta feina i que els pobres amos han de llogar pobra gent estrangera que no hi té cap interès. Els amos en tenen la culpa: són ells els que han de vigilar els empleats, procurar que puguin atendre bé a la gent i en la seva llengua i, en definitva, no banalitzar la prestació d'uns serveis que són un dels pilars de la nostra economia. Però també nosaltres en tenim la culpa, perquè ho acceptem tot.
