El meu veí és en Norman Bates

Toc, Toc!

S'ha fet fosc, estic cansat de treballar tot el dia i, quan tot just acabo d'arribar al pis amb les bosses de la compra, sento que truquen a la porta. M'estranya que em truquin a la porta, però vaig a obrir i em trobo un senyor d'uns cinquanta anys, vestit amb bata i pijama, com si s'acabés de llevar. Em diu agrament "vine amb mi, si us plau", es gira i comença a baixar les escales. "De què es tracta?", li pregunto desconcertat. "Que heu estat fent forats tota la tarda, d'això es tracta", em contesta tot nerviós, sense poder dissimular cert empipament. L'acompanyo fins al seu pis, que és paret per paret amb el meu, i descobreixo que és una fotografia invertida del meu. Em sorprenen els mobles antics i els caps d'animals dissecats que pengen de les parets. M'ensenya la seva habitació, també envoltada d'animals fantasmagòrics en posicions retorçades que ens agoiten amb ulls morts i cristal·lins. Em pregunto com pot dormir envoltat de bèsties que en algun moment foren esventrades i reomplertes de sorra, paper i palla.

El meu veí em diu que treballa de nits i dorm de dia, i que aquella tarda no ha pogut aclucar l'ull per culpa d'un "taladro" que ha sonat tota la tarda. M'ensenya una esquerda a la paret. Es pensava que l'havia fet jo amb el "taladro", però resulta que no. Li explico que he estat fora tot el dia i que jo no faig mai forats. Fins i tot m'ofereixo per ensenyar-li la paret del meu pis i l'absència total de forats (tot i que alguna esquerda també hi és, són cases velles). Se'm queda convençut. El "taladro" devia ser d'un altre veí, però se sent com si fos al costat. Ja passa, als pisos. No em puc estar de preguntar-li pels animals dissecats. Em contesta tot orgullós: sóc TAXIDERMISTA...