4 d’ag. 2009

La història d'Espanya, segons Losantos i César Vidal

El llibre guanyador dels Premis Nebula i Locus de ciència ficció

L'altre dia, passejant per Rambla Catalunya, em vaig aturar en una llibreria per llegir quatre contraportades, com faig sovint, i em va cridar especialment l'atenció un llibre sobre història d'Espanya escrit per F.J. Losantos i César Vidal. El llibre, però, no pertany al gènere de la història, sinó al de la fantasia i l'humor, que són gèneres que a mi m'agraden encara més.

Segons sembla, l'autèntic autor és en César Vidal, mentre que l'altre hi ha posat la cara, molt més coneguda i mediàtica. En César Vidal va estudiar història per correspondència, diu que parla 8 idiomes, però en pot traduir 16 (!), i ha escrit 60 llibres (!) entre 2004 i 2007 (tot això, segons la biografia d'aquest intel·lectual autopublicada a la wikipedia, jo no m'invento res). Les seves dots per a la ciència ficció són envejables.

El llibre està adreçat als nens i als immigrants llatinoamericans, que no saben res de la història d'Espanya i que, pel que sembla, deuen ser molt burros, ja que el llibre està escrit de forma molt senzilla i infantil, amb preguntes i respostes directes, sense fonamentar les afirmacions. Suposo que els immigrants sudamericans, desconeixedors de la realitat del país, són els únics capaços d'empassar-se tanta merda sense vomitar o pixar-se de riure. D'aquesta manera, s'intenta introduir als indocumentats en un món virtual anomenat Màtrix, que no ha existit mai, però que és la llar habitual dels "no-nacionalistes" més radicals.

"No queríamos que niños, retrasados e immigrantes desconocieran la auténtica historia de España"

Ja crida l'antenció que el llibre comenci a la Prehistòria i acabi al segle XV, quan encara no ha començat la història d'Espanya. Destaco algunes de les afirmacions que hi he llegit en relació a Catalunya:

- Cataluña no existía. Sólo existía el condado de Barcelona, que se incorporó al Reino de Aragón. No fue nunca una confederación, sino la incorporación del condado de Barcelona a Aragón. El Rey de Aragón puso las condiciones para el matrimonio con Petronila - En canvi, tots els Reis d'Aragó vivien a Barcelona, escrivien llibres en català i presidien un òrgan que es deia les Corts Catalanes. Quin comportament més estrany i incomprensible!

(El meu amic Toshi, que és a Barcelona aquests dies, és un historiador i doctorand japonès especialitzat en la Corona d'Aragó; s'estirava els cabells)

- El Rey Jaime I repobló Valencia mayoritariamente con aragoneses - Sí, és clar, aragonesos que es deien Camps, Barberà, Font de Móra, Fuster, Montllor, etc.

- Los hombres de Jaime I que repoblaron Valencia hablaban una lengua romance que no era catalán y que los árabes conocían como Al-Buyua - Era una llengua misteriosa que s'escrivia en alfabet morse i incorporava un gran nombre d'onomatopeies al seu lèxic. Probablement era la mateixa llengua que avui parlen les tribus "Ainu" a l'illa japonesa de Hokkaidō. Tot apunta en aquesta direcció...

- Algunos catalanes fueron a Valencia, pero no se adaptaron y volvieron. Por eso el catalán no se estableció nunca en Valencia - Els catalans són uns inadaptats, ja se sap. Per això Jaume I es va veure obligat a recórrer als parlants de la misteriosa llengua Al-Buyua per repoblar València.

- ...Las conquistas aragonesas por el Mediterráneo... - Els aragonesos, de gran tradició navegant i marinera, utilitzaven unes naus amfíbies que els permetien volar 300 quilòmetres sobre la inexistent Catalunya fins arribar al mar. Un cop al mar, la nau plegava les ales i es convertia en un vehicle marítim, ideal per conquerir illes mediterrànies.

- Cataluña era la región española con menos derechos individuales y más prerrogativas medievales - En canvi, totes les altres regions espanyoles eren paradigma de progrés social, noves tecnologies i llibertats individuals. És normal que tots els indis sudamericans volguessin ser espanyols al segle següent.

Si no t'ha quedat clar, immigrant sudamericà, et resumiré la idea del llibre respecte a Espanya i Catalunya en 3 punts:

1 - Espanya ha existit sempre, és una realitat innegable des del Neolític o, molt probablement, des de la Creació. I quan diem Espanya no volem dir una realitat geogràfica, sinó de caràcter de la seva gent. Els neandertals ja deien "coño" i estaven orgullosos de ser espanyols (i encara ho estan). Fins i tot alguns emperadors romans eren espanyols (els millors, naturalment).

2 - Els catalans no existien i, si van existir, no van fer mai res important. Eren nacionalistes excloents, tancats i identitaris, que no creien en els drets humans. Sort en tenen que Aragó i Espanya els van deixar incorporar-se al seu regne, perquè, si no, encara estarien morts de gana i viurien a l'edat mitjana.

3 - Ser espanyol és el millor que es pot ser. Per tant, sigues espanyol i deixa de ser sudamericà. Pots començar sent espanyol de la millor manera possible: sent anticatalà. Benvingut a Matrix, immigrant. Sigues no-nacionalista, sigues com nosaltres.

CONCLUSIÓ: El paper ho aguanta tot

4 comentaris:

L'home tranquil ha dit...

Vaja perles, em pensava que aquest tal Vidal era una mica (una mica dic) més seriós. Però què pot ser més seriós que un protestant de locutor de la ràdio catòlica?
Per cert, veig que encara no has marxat de viatge. Si no ens "veiem" que et vagi molt bé.

Malize ha dit...

Qué bueno... hasta me han entrado ganas de leérmelo enterito, para ver las perlas históricas que sueltan.

Anònim ha dit...

hahahahahaha, me'l vaig llegir ahir! quina farsa de llibre! n'has fet un resum perfecte. El que dius de les naus amfíbies dels aragonesos, t'ho juro, ho vaig pensar jo també! XD

(espectacular quan diuen que la primera democràcia d'Europa va ser a León. Bé, més que espectacular irrisori i lamentable)

Lycaon ha dit...

Gràcies pel comentari! Sempre em fa pixar de riure quan algú té la poca vergonya de parlar de les conquestes aragoneses pel Mediterrani. I això de la primera democràcia d'Europa a León, a banda de molt original, és espectacular.