10 de març 2009

Trets a la discoteca

Abans que res, voldria deixar molt clar que el que explicaré tot seguit no és una cosa que em passi sovint, ni de bon tros. De fet, no recordo que m'hagi passat mai una història tan sòrdida i violenta com aquesta, i demano a Déu que no em torni a passar mai més quelcom semblant. No és una cosa agradable.

Va passar fa cosa de cinc anys, quan en tenia 22. Vaig anar a una discoteca de Barcelona amb en B. (m'estimo més amagar la seva identitat sota una sigla, perquè és amic meu i no el vull exposar gratuïtament). Al principi, érem més colla, però al final només vam quedar en B. i jo. Com solem fer en aquests casos, vam entrar a la discoteca, vam deixar les jaquetes i vam anar a la barra a demanar un cubata. Ens va costar caminar entre la gentada, perquè ja era molt tard i el recinte s'havia omplert a vessar. Diguem que l'espai vital era una cosa que passava fora d'aquell local. Amb tot, vam aconseguir el cubata i vam decidir acostar-nos cap a la zona de ball. Llavors, vaig veure que passava una cosa estranya, que en B. no em seguia. Estava parat parlant amb una noia més aviat baixeta, que no parava de gesticular davant seu amb cara de fúria. En B. se la mirava tranquil, sense contestar, però semblava que la noia li retreia alguna cosa amb una violència verbal inusitada, flanquejada per una colla de nois tan quillos com ella. Vaig anar a mirar què passava. Segons la noia, en B. li havia tirat el cubata i l'estava acusant, però no li demanava pas que li pagués un altre cubata. Més aviat, semblava provocar els seus acompanyants -que devien ser el seu nòvio, el seu germà i altra gentussa- per intervenir. Els incitava perquè li fotessin una pallissa a en B. Els nois semblaven tranquils, però de mica en mica s'anaven acostant cap a en B. de forma hostil. La noia els manipulava. Em vaig acostar amb intenció d'intercedir i arreglar les coses, però la noia no volia escoltar res, només cridava i fins i tot li fotia empentes a en B. Vaig dir-li a la noia que ja està bé, que si vol que li pagui un altre cubata, en B. o jo ho farem encantats, però que pari de picar-li i de cridar com una boja, que això no són maneres. En aquestes, que un dels nois se m'encara i em treu un ganivet. Així, per les bones! Hi van haver uns moments de tensió i no recordo què em va passar pel cap. Encara no sé com ho vaig fer, però li vaig prendre el ganivet de les mans. Suposo que les classes de defensa personal, aikido, jut-kune-do i judo que vaig fer quan era petit hi van tenir alguna cosa a veure. El noi es va quedar parat, i de sobte vaig veure que un altre dels nois es va treure una pistola. Vaig saltar, es va sentir un tret i vaig sentir com l'aire calent s'esquinçava arran de la galta. Vaig caure a terra pensant que la bala m'havia tocat. Els macarres van intervenir, hi va haver cops, violència, però, des de terra estant, era tot com una remor llunyana.

Segons ens va dir al final la policia i el personal de seguretat, allò era un fet aïllat, una situació absolutament impensable i imprevisible, ens van demanar disculpes i ens van dir que els agressors havien estat detinguts. Xusma. Ens van preguntar si estàvem bé, i, per sorpresa meva, em vaig adonar que no tenia cap ferida. Estava totalment il·lès. Havia esquivat la bala, com a Matrix???

4 comentaris:

projectesinterns ha dit...

Déu meu!!!!!!! Però quina disco era? Estàs béeee???

Heu fotut denúncia?????? (contra la disco, contra els subnormals killomerdes, contra tot déu?)

Us heu buscat un advocat o algo????

Déu meuuuuuu!!!!!

Pafiam ha dit...

Tu i les teves fantasies. A veure si fas una peli o un llibre , hahaha.

Lycaon ha dit...

Ho tinc pendent, Pafiam, gràcies.

icnios ha dit...

I a mi que em sona d'alguna cosa aquesta historia...