El quadre gòtic Malson (1781), de Henry FuseliAquests dies que encara estic de vacances, però estic a casa, tendeixo al meu horari natural, que és anar a dormir molt tard i a fer vida nocturna. Sóc naturalment de biorritme nocturn, que és el mateix que dir contrari a la societat, que és diürna, i a més amb tendència a l'insomni ja des de la infantesa. Aquests dies, tanmateix, no prenc les pastilles, cosa que fa que pugui recordar de forma vívida els meus somnis i malsons, com només em passava quan era petit.
Aquesta nit he tingut un malson extraordinari, com feia temps que no en tenia. Una altra persona i jo havíem de fer una missió trascendental per salvar la humanitat i havíem de desplaçar-nos fins a una part concreta de la ciutat durant la nit. El desplaçament es preveia molt perillós, ja que sabíem que els monstres infestaven els carrers, així que vam anar a trobar una mena de bruixa perquè ens ajudés. La bruixa ens va vendre uns ungüents per només 3 Euros que ens podien teletransportar de dret a aquell indret, de manera que ens estalviàvem el perill dels carrers. No obstant, el teletransport no funcionava i el temps se'ns acabava, de manera que l'altre personatge (crec que era una noia, però no n'estic segur) i jo vam decidir començar a fer un tros a peu. En un carrer molt fosc, de sobte, vam veure moviment sota un tràiler aparcat i vam decidir quedar-nos quiets i estirats a terra per no atreure l'atenció dels monstres. Llavors em va semblar veure en la foscor que una mena de llimacs d'1 metre s'acostaven reptant i podia ser que ens veiessin. El pitjor va ser que hi havia un altre monstre de tres metres d'alçada amb una boca immensa farcida de dents, una mena de mamífer gegantí i pelut que semblava ensumar-nos. Podíem sentir la seva alenada a la nostra esquena i al clatell, ens podia devorar a l'instant, i per un moment no sabia si havíem d'aixecar-nos i córrer o continuar ben quiets i estirats. És en aquesta situació d'horror i tensió extrema que m'he despertat.
Malgrat passar-m'ho malament, al final m'agrada recordar els malsons i, en certa manera, val a dir que em produeixien plaer. Com mirar pel·lícules de por.
