26 d’ag. 2008

Malsons

El quadre gòtic Malson (1781), de Henry Fuseli

Aquests dies que encara estic de vacances, però estic a casa, tendeixo al meu horari natural, que és anar a dormir molt tard i a fer vida nocturna. Sóc naturalment de biorritme nocturn, que és el mateix que dir contrari a la societat, que és diürna, i a més amb tendència a l'insomni ja des de la infantesa. Aquests dies, tanmateix, no prenc les pastilles, cosa que fa que pugui recordar de forma vívida els meus somnis i malsons, com només em passava quan era petit.

Aquesta nit he tingut un malson extraordinari, com feia temps que no en tenia. Una altra persona i jo havíem de fer una missió trascendental per salvar la humanitat i havíem de desplaçar-nos fins a una part concreta de la ciutat durant la nit. El desplaçament es preveia molt perillós, ja que sabíem que els monstres infestaven els carrers, així que vam anar a trobar una mena de bruixa perquè ens ajudés. La bruixa ens va vendre uns ungüents per només 3 Euros que ens podien teletransportar de dret a aquell indret, de manera que ens estalviàvem el perill dels carrers. No obstant, el teletransport no funcionava i el temps se'ns acabava, de manera que l'altre personatge (crec que era una noia, però no n'estic segur) i jo vam decidir començar a fer un tros a peu. En un carrer molt fosc, de sobte, vam veure moviment sota un tràiler aparcat i vam decidir quedar-nos quiets i estirats a terra per no atreure l'atenció dels monstres. Llavors em va semblar veure en la foscor que una mena de llimacs d'1 metre s'acostaven reptant i podia ser que ens veiessin. El pitjor va ser que hi havia un altre monstre de tres metres d'alçada amb una boca immensa farcida de dents, una mena de mamífer gegantí i pelut que semblava ensumar-nos. Podíem sentir la seva alenada a la nostra esquena i al clatell, ens podia devorar a l'instant, i per un moment no sabia si havíem d'aixecar-nos i córrer o continuar ben quiets i estirats. És en aquesta situació d'horror i tensió extrema que m'he despertat.

Malgrat passar-m'ho malament, al final m'agrada recordar els malsons i, en certa manera, val a dir que em produeixien plaer. Com mirar pel·lícules de por.

7 comentaris:

Noctas ha dit...

Jo també tinc malsons aquests dies.L'altre dia vaig tenir un que estava a Irak i em fumien de bombes per tot arreu. Deu ser que s'apropa el dia de retorn a la feina..saludus

Lycaon ha dit...

Aquest és també l'origen dels meus malsons, segur.

Jose ha dit...

Reflexió d'última hora:

En un món en el qual vivim amb moltes necessitats vitals cobertes, amb la sensació de seguretat, potser els malsons són els darrers aspectes de la nostra naturalesa humana que ens fan pensar que havíem viscut fa molt de temps a la sabana, a l'aguait de perills mortals... Potser per això, de vegades, no ens desagrada del tot tenir malsons, perquè, tot i ser una idea força "retorçada", ens fan sentir vius, ens "desperten" de la nostra rutina diària en la qual vivim.

Apa, a dormir i somiar amb els dimoniets...

Lycaon ha dit...

Molt bona, l'explicació psicològica, gràcies Dr. Jose.

Malize ha dit...

Las chicas las saco de SG y otras págians de modelos.

Pafiam blog ha dit...

Caram quins somnis més elaborats tens! Jo diria que tot el reguitzell de monstres que impedien i amenaçaven o podien amenaçar ta sagrada missió eren la representació de rojos, progres i el gran monstre imperialista. Al final però, tu ho has dit, no són més que llimacs i poca cosa més.

Jordi Calveras ha dit...

Severí, que el Varemkè està pujant massa al cap...