3 d’oct. 2008
Adéu Oficina Ponti
Els meus caps sabien que estava molt incòmode i que fins i tot anava a processos de selecció per a altres empreses. El meu ambient laboral i la meva feina eren cada cop pitjor. És una història molt llarga, però només diré que una companya no em parlava i encara no sé perquè. Em va començar a agafar mania, cada cop més. No és còmode que passi cada dia per allà i et tracti com un gos, com si no existissis, i que només esperi que facis alguna cosa per acusar-te cridant com una histèrica. Els meus caps sabien que me'n volia anar i que, tard o d'hora, els plegaria. Per això, després de parlar-ne, hem convingut que el millor tant per a l'empresa com per a mi seria la fi de la relació laboral.
Poques coses tan bones com aquesta m'han passat en els darrers temps.
Les coses no passen perquè sí. Fa uns dies vaig dir als meus amics "tant de bo que em fotin fora". Déu m'ha escoltat.
S'obre un nou camí, un nou horitzó...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Si ho veus així, endavant!
Bonic!!
Ja saps que les coses passen perque han de passar, segur que es un canvi a millor. T'ho mereixes!!!
un petó molt fort!!
Els estúpids, representats per aquests companys i caps, sempre s'acarnissen sobre el que és millor. Has fet bé,tots els casos que conec de gent cremada que ha plegat s'han resolt a millor. Sort i endavant.
Hola!!!
Si no et trobaves bé, penso que no valia la pena amargar-t'hi més. Jo en el seu moment, em vaig trobar en una situació semblant (no per la gent però si per les condicions de treball). Si hagués tingut més valor segur que me n'hauria sortit millor i abans, però tot i això, a la llarga acabes veient que has millorat, si més no, per experiència pròpia.
Per cert, de persones amargades n'hi ha moltes (ja siguin iguals a la feina o superiors); i acaben abocant totes les seves frustracions i conductes alterades sobre l'altra gent, o si no, busquen deixar-les en evidència davant dels altres. És trist, però és així. I malauradament gairebé ningú fa res perquè és té la sensació que les coses s'arreglaren soles, però sempre acaben perdent gent bona, no només per la feina que fan, si no també perquè són capaces de crear ambients saludables. I això darrer costa d'aconseguir més del que sembla...
Gràcies a tots!
Viel Glück! Was willst in der Zukunft machen?
Publica un comentari a l'entrada