Aquests dies de Nadal, quan les ovelles tornen al corral, és quan les televisions s'atipen de programar pel·lícules ensucrades i entranyables com la genial "Qué bello és vivir" (que, per cert, es veu que és gratis programar-la, per la prosaica raó que algú es va descuidar de renovar-ne els drets) o, com la que vaig veure l'altre dia, "Simon Birch", la història d'un nen "nan" putejat per la vida per a qui Déu té grans plans.
La pel·lícula confirma allò que que molts teòlegs i sants han proclamat durant la història. Deú té un pla. Quan creguis que les coses et van malament i que pateixes injustament, pensa que és per alguna cosa. Que algun benefici en treuràs. Perquè Déu té un pla. Quan pensis que les coses passen per casualitat, quan creguis que les pedres s'han posat aleatòriament en línia davant teu indicant-te el camí, recorda que Déu té un pla. Recorda que l'atzar no existeix, només la manca de càlculs suficients. Déu et mira i t'estima. Encara que no ho creguis o no ho vulguis saber. Déu té un pla, i tu en formes part.
Bon Any 2008 a tothom!
5 comentaris:
Ben cert, d'alguna manera el Senyor té un pla i ens dóna oportunitats constantment. Sols els secs de cor no ho veuen.
Durant l'últim any la meva dona i jo hem passat moments durs i tristos, però finalment ens hem sortit, a fi de bé.
Bon Any Nou a tu, també... O si prefereixes "Prosit Neujahr!
Gràcies, Enric, som molts els que creiem en el pla. Fins i tot en una pel·lícula que he vist avui, "Soy Leyenda", encara en cartellera, se'n fa apologia. Com sempre, els americans (la primera potència mundial) demostren la seva religiositat sincera, a diferència dels europeus, que sovint s'avergonyeixen del seu llegat cristià.
Per cert, se m'oblidava: Felicitats! (tots els sants tenen octava, oi?)
T'ho agraeixo, però tothom hi cau. Tot i que el meu nom és lleig i estrany, hi ha dotze sants i una santa que el porten. El meu és el màrtir invicte de la legió Tebea, co-patró de Sant Pere de Torelló (el meu poble) i el seu dia (i el meu) és el 22 de setembre. Un dia parlaré sobre aquest sant i el seu martiri aberrant.
Encara que no escrigui et vaig llegint. Els temes -i resolució- són bons. encara que hauries d'evitar seguir l'estúpida moda de dir que La Camila és lletja, a mi m'agrada més que la Julia Otero o la Rahola.
En quant a la famosa discoteca sueca, era una de vips! virtual tot.
En quant els anglesos, coincidim amb Pla que diu que els anglesos van inventar tot el que val la pena. La pega és que quan veuen es tornen cafres, no en saben.
God on our side!
Publica un comentari a l'entrada