
31 de des. 2009
Reflexions per entrar a l'any nou

7 de des. 2009
Agárralo como puedas
http://www.youtube.com/watch?v=1PlMO36MxxY
Algunes perles de l'inspector Frank Debrin
- Por eso cogí las vacaciones en Beirut, para olvidarla, para buscar algo de paz.
- Un paracaidista que no se abre ¡Ésa sí es forma de un morir! Quedar atrapado en el engranaje de una máquina. Que un lapón te muerda en los huevos. ¡Así es cómo yo quisiera morir!
- Todos arriesgamos la vida todos los días, cuando cruzamos la calle, o metemos la lengua en un ventilador.
- ...Todas las preguntas me venían a la mente una y otra la vez, como burbujas en una botella de agua mineral...
- Lo siento, no oigo nada, si dispara mientras habla.
- Tenía que ir con más tacto que un ciego en una orgía.
17 de nov. 2009
Cartellera del futur: sinopsis falses



2 de nov. 2009
César Vidal (sèrie Humanots-1)
Ja em vaig referir a aquest intel·lectual mediàtic en una entrada anterior, com a coautor d'un llibre de ciència ficció sobre la història d'Espanya. Es fa el xulo constantment en programes de televisió sobre els seus títols de Filosofia (no homologat) i Història (se'l va treure per correspondència a la UNED). Segons ell mateix, parla 8 idiomes, però en pot traduir 16 (hahahahaha!!!), i ha publicat 60 llibres entre 2004 i 2008 (hahahahahaha!). Com va fer l'Ana Rosa Quintana, també ha argumentat que és possible escriure llibres, encara que estiguis treballant tot el dia en mitjans de comunicació. Aquestes són les seves paraules, en què no desaprofita l'ocasió de dir-se brillant a sí mateix i comparar-se amb Luter:
"Es una cuestión de organización. Hay precedentes aún más brillantes, como Lutero, que en sus últimos años escribió un libro cada 15 días. La clave está en el aprovechamiento del tiempo, el conocimiento de los asuntos sobre los que trabajas y el saber rentabilizar aspectos que van surgiendo en la investigación"
Segur que, quan els negres van llegir això, es van descollonar de riure.
Sovint ha estat acusat per part d'historiadors seriosos d'inventar-se fonts, tergiversar traduccions i falsificar textos i cites, però això no ha impedit que sigui un autor venut i admirat per un gran nombre de lectors (també hi ha gent que mira la Belén Esteban a Tele5).
Don César insinuant la implicació de ZP+PSOE+ETA a l'11-M
1.- El euskera es una lengua muy primitiva, ya que no tiene universales (probablement era la llengua dels neandertals, quin fàstic)
2.- El catalán es un dialecto del provenzal (ja no és un dialecte del castellà?)
3.- El valenciano es un idioma completamente distinto al catalán (és només una casualitat que s'escrigui i es pronuncïi igual, i que hi hagi una total intel·ligibilitat mútua).
4.- El catalán no concita el menor interés para aprenderlo porque es una lengua pequeña (a mi també m'agraden més les llengües grans i carnoses, les que poden tocar el nas).
5.- Hitler era un nazi de los moderados (cal comentar-ho?).
6.- Intentar cazar a los niños es uno de los objetivos del movimiento gay, llevamos diciéndolo hace tiempo (sí, és millor tancar tots els nens en un lloc segur; corren perill que els caci un gay, sobretot a Barcelona).
7.- En Dinamarca no tienen un CAC, ni tienen un gobierno nacionalsocialista como en Cataluña (en canvi, tenen una llengua més petita, que tampoc val la pena d'aprendre, hahahahaha! Quin país, el danès!).
8.- La Wikipedia no la usan ni los malos estudiantes (la Wikipedia, què és la Wikipedia?)
27 d’oct. 2009
Humanots
20 d’oct. 2009
Avorriment

Tan avorrida, que en comptes de reprimir l'erotisme, com fèiem abans, l'hem de fomentar en tot tipus de missatges publicitaris, per tal que la gent s'hi senti falsament reflectida o interessada, per tal que, d'alguna manera, pugui sentir que encara està viva, mal que sigui amb un interès fingit (però socialment apreciat).
Tan avorrida, que hem hagut de rebaixar els requisits per poder declarar una pandèmia, i ens hem d'espantar contínuament amb notícies catastròfiques sobre la imminent fi del món, per veure si així ens sentim una mica vius. També ens agraden les pel·lícules de zombies.
Com diu un filòsof a la novel·la "Small Gods", de Terry Pratchett, "El món és un lloc molt estrany...i, a més, no conté prou beure".
2 d’oct. 2009
Què pensa la gent de mi?
Des de la redacció del Manies Meves, en un exercici qualsevol d'egolatria i autocomplaença, hem preguntat a amics i diferents personalitats quina opinió tenen del nostre president, Severí Vinyoles, i aquesta és la resposta que ens han donat:
Amics
- És com un germà, però penso que la gent s'hauria de vestir més bé - JMPP
- Putu friki de merda, que l'enculi una tonyina! - DMC
- No té el sentit mascuí de l'orientació en tres dimensions - POP
- Me parece muy irregular... - EGG
- No se calla ni debajo del agua - MEG
- Yo conozco a un yakuza... Un chico que iba a mi clase en bachillerato en Japón, y ahora es yakuza - AM
- No hauria de fer res que no haurien fet els seus pares - TT
- Si jo sóc un conservador, ell és un feixista i un nazi - JRC
- Abans venia als plens amb una samarreta negra amb tot de dibuixos que posava "Leonardo"? Deu ser fan d'en Leonardo diCaprio, oi? - JFC
- És com el monstre del manga Monster - JCJC
- A veces huele un poco mal, y me recuerda al malo de "Candy, Candy", pero hemos dormido juntos varias veces - MI
- És un friki - JAMP
- Ell també va tenir una època de maquinorro. Una vegada li vaig trencar el canell en un combat de karate - BVR
- Hem de quedar una estona per parlar de política, cinema, religió, filosofia i actualitat a la meva biblioteca - MBR
- Que bé que ens ho vam passar, fugint de la poli per aquell camí de carro... - JBS
- Un "té"? No heu fet mai un "té" a la vostra xicota? Ja sabeu, "té", "té", "té"! Amb la mà us l'agafeu quan encara no està ben trempada i... - DAP
Personalitats
* La meva minyona no el llegiria mai.
Salvador Sostres, escriptor.
* Ja m'agradaria a mi fer servir la llengua como ho fa el Sr. Vinyoles.
José Montilla, President de la Generalitat de Catalunya.
* Si fos una dona, estigués bona, sortís per la tele i no sabés escriure, també podria arribar a guanyar el Premi Planeta.
Maria de la Pau Janer, escriptora.
* És cristià, educat i de dretes, i a més parla perfectament alemany. Quina mare no el voldria tenir de gendre?
Angela Merkel, Cancellera alemanya.
Fèlix Millet. Expresident de la Fundació Palau de la Música Catalana
* La gent em diu que hi tinc una retirada, que m'hi assemblo força, però jo sóc molt més guapo.
David Guetta, DJ francès de música electrònica.
* Em va salvar la vida dos cops durant la Segona Guerra Mundial. Si no fos tan pecador, l'hauria fet sant.
Benet XVII (Joseph Ratzinger), Sant Pare.
* Un auténtico cáncer para la democracia española.
César Vidal, escriptor, teòleg, advocat, periodista, presentador i fantasma.
Orlando Bloom, actor d'una o dues pel·lícules famoses.
* D'entre tots els amos que podia haver tingut, ell va ser únic.
Tro, gos mort el 2006 que va pertànyer tota la vida a en Severí.

*Aquestes opinions són totalment fictícies (les altres tenen un punt de veritat)
7 de set. 2009
Coses que m'han sorprès de Japó

Havent tornat a Barcelona després de 20 dies a Japó, ha arribat el moment de fer la meva valoració sobre el petit país del sushi i l'atmetller florit: el que m'ha agradat i el que no.
COSES QUE NO M'HAN AGRADAT DE JAPÓ
- Que estigui prohibit fumar al carrer en determinats districtes, sota l'argument que els fumadors podrien burxar els ulls a un nen amb el cigar, i que, en canvi, estigui permès fumar en restaurants, estacions, bars i trens. Que els japonesos creguin que això és raonable.
- Que no hi hagi papereres, sota l'argument que la secta Om les utilitzava per guardar-hi materials d'ús terrorista. D'ençà de l'atemptat amb gas al metro de Tòquio de 1995 que no hi ha papereres a la metròpoli més gran del món.
- El preu de la cervesa. Que una cervesa pugui valer habitualment més que un sopar o un cubata.
- La televisió japonesa. És igual de ridícula i lamentable que l'espanyola.
COSES QUE SÍ M'HAN AGRADAT DE JAPÓ
- Que el paper higiènic estigui doblat als wàters perquè sigui més fàcil agafar-lo.
- El menjar japonès i el seu preu.
- Que hi hagi tantes màquines de vènding a tot arreu i que totes funcionin; fins i tot al cim del Fuji, a 3.700 metres d'alçada.
- Que hi hagi multitud de botigues obertes tot el dia.
- Les noies japoneses. Potser tenen la cara aixafada i no tenen tants pits (només en tenen 2), però són més elegants, femenines i primes que les noies d'aquí.
- Que la gent sigui tan professional, amable, proactiva, metòdica i responsable.
- El tifó i el terratrèmol (sí, sí, m'han agradat: eren el meu primer tifó i el meu primer terratrèmol)
- El nivell de seguretat, envejable.
- Que, malgrat no haver-hi papereres, el terra estigui net.
Per tot plegat, la meva conclusió és que no em faria res viure a Japó, si en tingués l'oportunitat.
4 d’ag. 2009
La història d'Espanya, segons Losantos i César Vidal
El llibre està adreçat als nens i als immigrants llatinoamericans, que no saben res de la història d'Espanya i que, pel que sembla, deuen ser molt burros, ja que el llibre està escrit de forma molt senzilla i infantil, amb preguntes i respostes directes, sense fonamentar les afirmacions. Suposo que els immigrants sudamericans, desconeixedors de la realitat del país, són els únics capaços d'empassar-se tanta merda sense vomitar o pixar-se de riure. D'aquesta manera, s'intenta introduir als indocumentats en un món virtual anomenat Màtrix, que no ha existit mai, però que és la llar habitual dels "no-nacionalistes" més radicals.

Ja crida l'antenció que el llibre comenci a la Prehistòria i acabi al segle XV, quan encara no ha començat la història d'Espanya. Destaco algunes de les afirmacions que hi he llegit en relació a Catalunya:
- Cataluña no existía. Sólo existía el condado de Barcelona, que se incorporó al Reino de Aragón. No fue nunca una confederación, sino la incorporación del condado de Barcelona a Aragón. El Rey de Aragón puso las condiciones para el matrimonio con Petronila - En canvi, tots els Reis d'Aragó vivien a Barcelona, escrivien llibres en català i presidien un òrgan que es deia les Corts Catalanes. Quin comportament més estrany i incomprensible!
- El Rey Jaime I repobló Valencia mayoritariamente con aragoneses - Sí, és clar, aragonesos que es deien Camps, Barberà, Font de Móra, Fuster, Montllor, etc.
- Los hombres de Jaime I que repoblaron Valencia hablaban una lengua romance que no era catalán y que los árabes conocían como Al-Buyua - Era una llengua misteriosa que s'escrivia en alfabet morse i incorporava un gran nombre d'onomatopeies al seu lèxic. Probablement era la mateixa llengua que avui parlen les tribus "Ainu" a l'illa japonesa de Hokkaidō. Tot apunta en aquesta direcció...
- ...Las conquistas aragonesas por el Mediterráneo... - Els aragonesos, de gran tradició navegant i marinera, utilitzaven unes naus amfíbies que els permetien volar 300 quilòmetres sobre la inexistent Catalunya fins arribar al mar. Un cop al mar, la nau plegava les ales i es convertia en un vehicle marítim, ideal per conquerir illes mediterrànies.
- Cataluña era la región española con menos derechos individuales y más prerrogativas medievales - En canvi, totes les altres regions espanyoles eren paradigma de progrés social, noves tecnologies i llibertats individuals. És normal que tots els indis sudamericans volguessin ser espanyols al segle següent.
1 - Espanya ha existit sempre, és una realitat innegable des del Neolític o, molt probablement, des de la Creació. I quan diem Espanya no volem dir una realitat geogràfica, sinó de caràcter de la seva gent. Els neandertals ja deien "coño" i estaven orgullosos de ser espanyols (i encara ho estan). Fins i tot alguns emperadors romans eren espanyols (els millors, naturalment).
2 - Els catalans no existien i, si van existir, no van fer mai res important. Eren nacionalistes excloents, tancats i identitaris, que no creien en els drets humans. Sort en tenen que Aragó i Espanya els van deixar incorporar-se al seu regne, perquè, si no, encara estarien morts de gana i viurien a l'edat mitjana.
3 - Ser espanyol és el millor que es pot ser. Per tant, sigues espanyol i deixa de ser sudamericà. Pots començar sent espanyol de la millor manera possible: sent anticatalà. Benvingut a Matrix, immigrant. Sigues no-nacionalista, sigues com nosaltres.

CONCLUSIÓ: El paper ho aguanta tot
13 de jul. 2009
La meva petita història del Japó



Com que és un país de difícil agricultura, pocs recursos, terratrèmols, tsunamis, volcans i monstres extraterrestres, com el temible Godzilla, va haver de desenvolupar un sistema social complexe basat en la jerarquia, el sacrifici i la col·laboració per al sosteniment de l'Estat, sempre amb un somriure als llavis. La pobresa de recursos també els va obligar a desenvolupar una gastronomia basada naturalment en el poc que hi havia: peix cru, algues, pops vius, el famós peix globus (que et mata si no està ben cuinat). Malgrat tot, la feina ben feta, les llargues jornades de treball, la tecnologia, el manga i els robots gegants els han permès situar llur país com a segona economia mundial, de manera que avui gairebé poden mirar de tu a tu als americans.

22 de juny 2009
L'home mecànic
Els 2 videos del Youtube contenen els únics 20 minuts que s'han pogut rescatar de la pel·lícula original de The Mechanical Man, molt deteriorada pel temps.
Sempre m'ha semblat fascinant com en les pel·lícules i novel·les de ciència ficció dels segles XIX i XX s'han imaginat el futur: robots que treballen per nosaltres, naus que volen sobre la ciutat, i absència total d'ordinadors (ningú va preveure la revolució informàtica!). Per això també em sembla indignant que haguem arribat al segle XXI i encara no tinguem robots treballant per nosaltres, ni cotxes sobrevolant les ciutats.
2 de juny 2009
De quan t'entra un intrús a casa
Va ser durant la nit de la final de la Champions. Havia quedat amb una amiga per veure el partit a la pantalla gegant de les Cotxeres de Sants, però, per circumstàncies imprecises, vam acabar veient-lo en el bar més cutre i xungo de Barcelona: dues màquines escurabutxaques, només dos tamburets, una tele antiquíssima que no tenia so i la retransmissió radiofònica de la cadena Cope. Els nostres acompanyants eren la mestressa del bar, que ens va tirar les cartes i va encertar algunes coses del nostre passat i futur (d'altres, no, esclar, és qüestió de probabilitat), i un home que havia estat el seu marit o xicot durant quinze anys, abans de separar-se, un flipat de les arts marcials.
Al final, després del partit i d'una certa celebració, vaig tornar a casa. Aquella nit, tanmateix, va passar un fet singular. Encara no sé com, però alguna cosa va entrar aquella nit a casa, quan tenia la finestra oberta. No va ser fins a la nit del dia següent, quan vaig tornar a casa de treballar, que vaig sentir una fressa darrera la nevera. La vaig enretirar una mica i vaig descobrir, astorat, un petit ocell negre que s'hi amagava. Devia colar-se la nit anterior, quan vaig tenir la finestra oberta una estona. Vaig moure més la nevera i vaig provar d'agafar-lo amb les mans, però no hi havia manera. Aquella intrús es va amagar encara més sota el moble de la cuina. Ja es morirà, vaig pensar, i llavors el trauré mort abans no es podreixi. No hi podia fer res més. Me'n vaig anar a dormir amb una certa recança per aquella patètica forma de vida.

Aquest NO és l'ocell que em va entrar a casa
L'endemà al matí, quan em llevo, el primer que veig és l'ocell, que havia sortit del seu amagatall i s'havia posat sota la finestra. Potser finalment havia descobert el lloc per on havia entrat. Reflexiono que els romans i altres pobles antics atribuïen significat al vol dels ocells i a les fetes dels animals, en general. Tot eren símbols de bona sort o malastrugança. Ha de ser bona sort, espero, seria el més lògic.
Vaig pensar que l'ocellot devia estar molt afeblit, potser moribund, ja que feia moltes hores que no devia haver menjat res. El vaig agafar curosament, tot i que ell va oferir resistència. Vaig obrir la finestra, vaig obrir les mans: en contra del que jo pensava, que cauria a terra com un pes mort, l'ocell es va enlairar, batent les ales amb força, encetant un vol precís i valent. L'ocell va marxar lliure. Que tingui sort!
18 de maig 2009
Antimanual per anar en metro
2.- Hem de tenir molt clar que la gent més pobra i lletja de la ciutat viatja en metro. Ni l'alcalde de la ciutat ni en Salvador Sostres hi han viatjat mai, ni tampoc cap supermodel. Tots els trinxeraires i lladres usen habitualment aquest mitjà de transport. Per tant, és de vital importància vigilar en tot moment les teves pertinences i, en especial, el personatge anomenat "el carterista", contra el qual els avisos de megafonia (també en japonès) no seran mai suficients.
3.- Com ja se'n cuida prou de recordar-nos el servei de megafonia, està prohibit baixar a les vies. Encara que no ho diguin de forma explícita, també està prohibit suicidar-se, assassinar algú llançant-lo a les vies o fumar (una altra forma de suïcidi).
4.- No et rentis, ni et dutxis per viatjar en metro. No cal tampoc que et posis desodorant i, si has d'esternudar, no et tallis. Si ells no són polits ni educats, tu tampoc.
5.- Porta sempre el teu llibre amb les tapes forrrades amb papers de diari. La gent no n'ha de fer res dels teus gustos literaris. Altrament, si tothom pogués saber què llegeixes, t'exposaries a tenir una conversa amb un desconegut, i qui sap si podria ser un malfactor o un facinerós. Al metro, no parlis mai amb ningú.

L'Inframón és on passo jo cada dia una hora per anar i tornar de la feina
6.- Al metro, procura llegir llibres de Dan Brown, Katherine Neville o Noah Gordon. D'espanyols estan bé Ildefonso Falcones o la Sra. Asensi. Tots aquests llibres els pots portar sense les tapes forrades, perquè no diuen res de la teva personalitat. Portar llibres d'altres autors podrien fer pensar a la gent que ets una mena d'outsider.
7.- No permetis mai que ningú, aprofitant-se d'una situació de proximitat, llegeixi la teva lectura, ni que sigui de reüll. Si volen llegir, que es comprin un llibre, tu! O que agafin un periòdic gratuït de la paperera, com fa tothom. Si detectes que algú està llegint el que tu llegeixes, cal que apartis immediatament el teu llibre/revista/periòdic del seu camp de visió sense cap recança.
8.- Si ets una persona gran, no permetis que els més joves abusin de la teva situació i incompleixin les nomes més elementals de la convivència. Si no hi ha cap seient lliure, pregunta amb to agressiu "Qui em deixa seure? Qui em deixa seure?", fins que algú s'aixequi. El jovent no té cap educació i és important fer-los-hi avinent.
9.- Si algú es desmaia, es mor o perd el coneixement al metro, pregunta-li immediatament si baixa. Si no ho féssim així, podria podria ser un obstacle a l'hora de baixar i ens arriscaríem innecessàriament a quedar-nos atrapats al metro de forma indefinida.
10.- No agafis mai la línia groga. És massa lenta i et porta a llocs que no semblen Barcelona.
5 de maig 2009
L'Apocalipsi Porquí


20 d’abr. 2009
Títols de pelis porno
- Me fui a por trabajo y me comieron lo de abajo
- Si no soy Curro Jiménez, qué hago con este trabuco
- Mujeres al borde de un ataque de miembros
- Agárramela como puedas
- Murieron con las pichas tiesas
- El conejo de la bruja de Blair
- De oca a oca y me la tiro porque me la toca
- En el parque madrileño se te pone como un leño
- La Zorra y el Vagabundo
- Entrevista con el Pepino
- Falo Crest
- Follando con Lobas
- Bailando con Zorras
- Hard Cipotter
- Harry Potter y la Minga Descomunal
- E.T. El Peneterrestre
- Arma rectal
- Babe, el cerdito caliente
- Bailando con zorras
- Eduardo manospajeras
- El hombre que se la chupaba a los caballos
- Ensalada de pepino en el colegio femenino
- La casa de las bragas voladoras
- La delgada raja roja
- Más adentro
- Nelson manguera
- Penetrad a willy
- Semental querido watson
- Ya se quien te la chupó el último verano
Als millors cines
31 de març 2009
Sóc el germà dolent de la Candy Candy

Cap noi podia resistir-se davant d'uns ulls que ocupen mitja cara
12 de març 2009
10 de març 2009
Trets a la discoteca

17 de febr. 2009
Broadway de merda
5 de febr. 2009
20 de gen. 2009
Amics dels Conills
A les Cotxeres de Sants s'hi fan tota mena de fires i exposicions sectorials, algunes d'elles ben extravagants. Fins ara hi he vist minerals i fòssils, col·leccionistes de taps, aficionats a l'MSX (un ordinador obsolet des de fa més de 20 anys)... Sense oblidar, esclar, l'extraordinària marató de cinema fantàstic i de terror, de què ja vaig parlar.
Però el que més em va cridar l'atenció va ser el monogràfic organitzat per l'ANAC, l'Associació Nacional d'Amics del Conill, en homenatge als seus amics, els conills. La primera vegada que vaig sentir el nom d'aquesta associació ja em va semblar sospitosa. Són gastrònoms? Pervertits? Molt més inversemblant encara: són realment amics dels conills, en el sentit que els volen tenir com a amics, mascotes, volen defensar-los i estimar-los. Evidentment, estan en contra que els utilitzem per al consum humà, perquè són tan macos... Ja sé que tothom té dret a perdre el temps de la manera que vulgui (jo en sóc un especialista), però no podré entendre mai que vulguin apartar el conill de la seva veritable missió, que és l'escorxador, la cassola i l'acompanyament dels bolets. M'explico: m'està bé que juguin amb els seus amiguets peluts, però que no em diguin que jo no me'ls puc fotre.


3 de gen. 2009
La meva petita història dels Estats Units d'Amèrica

Després de la descoberta d'Amèrica, els europeus més bèsties, eixelebrats, integristes religiosos, miserables, criminals i trinxeraires, embarquen continuadament cap a Amèrica per complir el somni americà. Era un viatge arriscat cap a un futur incert en un continent nou curull de perills, però era pitjor quedar-se a Europa. Al nord, sobretot van ser anglesos, francesos i holandesos els que van instal·lar-se en petites comunitats de pacífics pioners puritans que portaven un divertit barret en forma de con. Segons una tradició ingènua que ja no s'empassa ni la Jenna Jameson (que s'ho empassa tot, la molt ingènua), els indis nadius els van ensenyar a servir-se dels recursos naturals, i a canvi els puritans van adoptar el Dia d'Acció de Gràcies. Al final, com tothom sap, els blancs van acabar pelant gairebé tots els indis i expropiant-los les terres, ja que els indis salvatges n'eren els propietaris, però no sabien explotar-les. A més, els indis no eren gaire treballadors i, com que hi havia molta feina a fer, era millor importar negres de l'Àfrica, que eren igual de salvatges, però no es morien de malalties ni tenien pretensions de propietat sobre el territori americà.
Les colònies van prosperar enormement, gràcies a l'abundància de recursos, els esclaus i la industrialització. Per això, sota la inspiració d'una colla de prohoms colonials anglesos més o menys maçons, van independitzar-se d'Anglaterra el 4 de Juliol de 1776, promulgar la Constitució d'un Estat federal constituït per diversos estats i reconèixer una sèrie de drets individuals, com ara el dret de tenir una arma a casa (podria entrar un ós o un negre), militar en la secta destructiva que et doni la gana o posar una demanda contra algú sense cap motiu.
Després d'una guerra civil al segle XIX, la unitat americana es va reforçar, es va abolir l'esclavatge, perquè en un règim capitalista no calen esclaus, i el país va seguir creixent cap a l'oest. Es van fundar nous Estats i ciutats amb capitalitat mundial, com ara Las Vegas, la capital del vici, Salt Lake City, la capital de la religió mormona, San Francisco, la capital gay i de la tecnologia, Los Angeles, la capital del crim, i Hollywood, la capital del cine.
Com que Estats Units va derrotar Japó i Alemanya durant la Segona Guerra Mundial, es va convertir en el primer país del món capitalista, paradigma de la democràcia i la gastronomia greixosa. Es va enfrontar amb la Rússia comunista durant molts anys, sense caure en el vell error de voler envair Rússia (vegeu les històries de França i Alemanya), sino mantenint una tensió freda (guerra freda) i promovent la guerra en països que no importen a ningú. La influència dels Estats Units arreu del món continua exercint-se com l'exerceix una primera potència. Les seves grans aportacions a la humanitat han estat el fast food, el big mac, el big stick, el think big, el new deal, el Facebook i l'entranyable família Simpson.