M'agraden més els DOLENTS

Su carencia de fe me resulta molesta

Els dolents del cinema i la literatura sempre m'han semblat molt més atractius i interessants que els bons. Mentre que el bo, que sol ser un agent de l'ordre, compta generalment amb el recolzament de l'Estat, el dolent ha de fer tot el que fa amb l'oposició d'aquest mateix Estat i de la societat, que no escatimaran esforços en destruir tot el que el dolent ha construït. Mentre que el dolent, un ésser tocat per la genialitat, sol tenir uns interessos intel·lectuals i artístics fora del comú, el bo sol ser més aviat un tipus ordinari. Mentre el dolent ha demostrat la seva genialitat i la seva capacitat de treball bastint una estructura organitzativa immensa, fabulosa i futurista, o elaborant plans sofitisticats de conquesta global, el bo es limita només a destruir allò que el dolent, amb tant d'esforç, ha construït. A banda, cal tenir present també la personalitat complexa i retorçada d'alguns dolents, que els fa encara més atractius en contraposició amb el personatge pla que és el bo, la seva crueltat desmesurada i les seves sovint legítimes aspiracions a la venjança. En alguns casos, simpatitzem més fàcilment amb el dolent que amb el bo, per raons evidents.

KURGAN (Clancy Brown).- El dolent dels Immortals (Highlander ), 1986, és un personatge que es guia pels seus instints més primaris, com a tots ens agradaria fer durant el dia milers de vegades. La diferència és que, mentre nosaltres ens reprimim per por a la societat i als seus convencionalismes, ell té el coratge de fer el que li dóna la puta gana. A més, és intel·ligent, té sentit de l'humor (a diferència de les monges) i capacitat d'adaptar-se a totes les èpoques històriques. És un triomfador, i el fet que li fessin un tall al coll no el desanima a lluitar per aconseguir el seu somni: ser el millor.

¡Monjas! No tienen sentido del humor

HANS GRÜBER (Alan Rickman).- El dolent de Jungla de Cristall (Die Hard), 1988, és el líder d'una organització terrorista alemanya que, entre les seves fites més importants, hi ha la de prendre l'edifici Nakatomi, malgrat totes les mesures i forces de seguretat. Elegant, intel·ligent i calculador, utilitzarà la seva sang freda, el seu carisma innat i les seves habilitats per manipular, organitzar i terroritzar les persones del seu voltant. Entre els seus mèrits, hi ha el de d'assassinar personalment el president de la companyia, Joseph Takagi, descobrir la dona d'en McClane (Bruce Willis) entre els hostatges i ordenar trencar els vidres, provocant ferides a en McClane. També pren la decisió d'apagar els llums de l'edifici, anticipant-se novament a l'FBI i demostrant una més alta intel·ligència.

¿Quién ha dicho que eramos terroristas?

DARTH VADER (veu de James Earl Jones / Constantino Romero).- Què dir d'aquest gran Super-Dolent, protagonista de la saga Star Wars, que comanda l'Estrella de la Mort, tortura gent, ordena la destrucció d'un planeta sencer, escanya els seus subordinats amb la ment, mata el seu antic mestre i lluita contra el seu fill? Aquesta paròdia d'un ésser humà robotitzat, amb màscara, capa i respiració automatizada, és el dipositari d'una antiga tradició del Costat Fosc, pot manipular persones i coses amb la ment, i és un autèntic referent terrorífic per a molts infants de l'època. “I find your lack of faith disturbing”.

HANNIBAL LECTER (Anthony Hopkins).- El protagonista d'El Silenci dels Anyells (The Silence of the Lambs, 1991) està dotat d'una ment prodigiosa que li permet recordar i reproduir en pintura i amb una precisió sobrenatural qualsevol obra d'art que hagi vist. Pot controlar qualsevol conversa, portar a la depressió la ment més resistent i desenvolupar complexes idees de fugida. És un sibarita, amant del Chianti i dels bons vins italitans; ah, i també es menja persones.

Me comí su hígado acompañado de habas y un buen Chianti

ALEC TREVELYAN (Sean Bean).- D'entre tots els dolents de James Bond, he triat el de Goldeneye, 1995, perquè probablement és un dels més paradigmàtics. Antic membre de l'MI6, simula la seva pròpia mort, enganyant al mateix James Bond, i reapareix anys més tard reconvertit en el líder d'una organització mafiosa russa. Motivat per venjar la mort dels seus pares, que atribueix a una traïció britànica, elabora un pla minuciós per controlar un satèl·lit nuclear, robar milions de lliures del Banc d'Anglaterra i destruir l'economia britànica. I se'n sortiria, si no fos per en James Bond...

¿Por Inglaterra, James?