Coses que m'han sorprès de Japó

Havent tornat a Barcelona després de 20 dies a Japó, ha arribat el moment de fer la meva valoració sobre el petit país del sushi i l'atmetller florit: el que m'ha agradat i el que no.


COSES QUE NO M'HAN AGRADAT DE JAPÓ

- Que estigui prohibit fumar al carrer en determinats districtes, sota l'argument que els fumadors podrien burxar els ulls a un nen amb el cigar, i que, en canvi, estigui permès fumar en restaurants, estacions, bars i trens. Que els japonesos creguin que això és raonable.

- Que no hi hagi papereres, sota l'argument que la secta Om les utilitzava per guardar-hi materials d'ús terrorista. D'ençà de l'atemptat amb gas al metro de Tòquio de 1995 que no hi ha papereres a la metròpoli més gran del món.

- El preu de la cervesa. Que una cervesa pugui valer habitualment més que un sopar o un cubata.

- La televisió japonesa. És igual de ridícula i lamentable que l'espanyola.


COSES QUE SÍ M'HAN AGRADAT DE JAPÓ

- Que el paper higiènic estigui doblat als wàters perquè sigui més fàcil agafar-lo.

- El menjar japonès i el seu preu.

- Que hi hagi tantes màquines de vènding a tot arreu i que totes funcionin; fins i tot al cim del Fuji, a 3.700 metres d'alçada.

- Que hi hagi multitud de botigues obertes tot el dia.

- Les noies japoneses. Potser tenen la cara aixafada i no tenen tants pits (només en tenen 2), però són més elegants, femenines i primes que les noies d'aquí.

- Que la gent sigui tan professional, amable, proactiva, metòdica i responsable.

- El tifó i el terratrèmol (sí, sí, m'han agradat: eren el meu primer tifó i el meu primer terratrèmol)

- El nivell de seguretat, envejable.

- Que, malgrat no haver-hi papereres, el terra estigui net.

Per tot plegat, la meva conclusió és que no em faria res viure a Japó, si en tingués l'oportunitat.

La meva petita història del Japó

La xafogor típica de Japó no impedia als antics nipons de ser presumits en el vestir

El país del Sol Naixent consisteix en un arxipèlag de més de 3.000 illes muntanyoses i volcàniques a l'anomenada Àsia Oriental. Tot i que podríem començar parlant d'immigracions des de Corea i guerres intestines entre clans (els Yamato, els Izumo, etc.), el Japó no es constitueix en estat sota un Emperador fins al segle VIII. Van adoptar el budisme, l’escriptura i les arts marcials de la Xina. Van aparèixer els samurais com a casta guerrera i el Shogun per liderar l'exèrcit imperial. Així van viure de forma medieval i tranquil·la, fins al segle XVI, quan els europeus apareixen per allà, bé sigui per evangelitzar-los, bé sigui per raons comercials. El Shogun, actuant en nom de l'Emperador, que, per cert, era un déu superior (a tots els altres déus del món!), va tenir por que la presència dels europeus portés a una situació de colonització, i va prendre la sàvia decisió d'aïllar el país de la resta del món durant 300 anys, fins al punt que, si uns pescadors es perdien i posaven els seus peus a la Xina, per exemple, ja no podien tornar mai més al país del sushi. No obstant, en aquest context, van prosperar els samurais, les geishes i l'art tradicional.

En Battousai el Carnisser va haver d'esventrar molta gent per obrir Japó al món

A finals del segle XIX, la Revolució de Meiji va posar fi a l’aïllament secular del Japó i va obrir la capsa dels trons. El pèrfid Occident, amb tots els seus avenços i vicis, va penetrar amb força i sense vaselina al petit país de l’atmetller florit. Els samurais es van convertir en empresaris i homes de negocis. Van adoptar els uniformes de col·legiala europeus dels anys 30 i el costum tronat de fer el símbol de la victòria quan et fan una foto. Van deixar les katanes i els kimonos, i van crear un exèrcit modern. Van fer guerres contra els russos i els xinesos, i les van guanyar totes. Van agafar confiança. Van pensar: per què no dominar el món? Total, ho tenien a l’abast: només havien d’evitar cometre el vell error de voler envair Rússia i aliar-se amb els alemanys, que també volien dominar el món. Els somnis imperialistes nipons es van acabar dràsticament el 1945, quan, en plena segona guerra mundial, el país del crisantem es va convertir en el camp de proves americà de la bomba atòmica.

Després dels americans, els tsunamis i els terratrèmos, en Godzilla és el pitjor enemic de Japó

Com que és un país de difícil agricultura, pocs recursos, terratrèmols, tsunamis, volcans i monstres extraterrestres, com el temible Godzilla, va haver de desenvolupar un sistema social complexe basat en la jerarquia, el sacrifici i la col·laboració per al sosteniment de l'Estat, sempre amb un somriure als llavis. La pobresa de recursos també els va obligar a desenvolupar una gastronomia basada naturalment en el poc que hi havia: peix cru, algues, pops vius, el famós peix globus (que et mata si no està ben cuinat). Malgrat tot, la feina ben feta, les llargues jornades de treball, la tecnologia, el manga i els robots gegants els han permès situar llur país com a segona economia mundial, de manera que avui gairebé poden mirar de tu a tu als americans.

Si ignorem les xifres de suïcidis, arribarem a la conclusió que a Japó es viu força bé.

Mitjons japonesos

El meu amic Toshi ha vingut del Japó a passar uns dies de vacances a Barcelona, on ell va estudiar durant 2 anys. S'ha estat uns quants dies al meu pis i ara s'estarà amb uns altres amics, i m'ha portat com a regal una ampolla de sake d'Okinawa i uns mitjons amb dits, típics japonesos, com els de la foto. Jo aquests dies no he marxat del país, però, si més no, el Japó ha vingut una mica a casa.