Havent tornat a Barcelona després de 20 dies a Japó, ha arribat el moment de fer la meva valoració sobre el petit país del sushi i l'atmetller florit: el que m'ha agradat i el que no.
COSES QUE NO M'HAN AGRADAT DE JAPÓ
- Que estigui prohibit fumar al carrer en determinats districtes, sota l'argument que els fumadors podrien burxar els ulls a un nen amb el cigar, i que, en canvi, estigui permès fumar en restaurants, estacions, bars i trens. Que els japonesos creguin que això és raonable.
- Que no hi hagi papereres, sota l'argument que la secta Om les utilitzava per guardar-hi materials d'ús terrorista. D'ençà de l'atemptat amb gas al metro de Tòquio de 1995 que no hi ha papereres a la metròpoli més gran del món.
- El preu de la cervesa. Que una cervesa pugui valer habitualment més que un sopar o un cubata.
- La televisió japonesa. És igual de ridícula i lamentable que l'espanyola.
COSES QUE SÍ M'HAN AGRADAT DE JAPÓ
- Que el paper higiènic estigui doblat als wàters perquè sigui més fàcil agafar-lo.
- El menjar japonès i el seu preu.
- Que hi hagi tantes màquines de vènding a tot arreu i que totes funcionin; fins i tot al cim del Fuji, a 3.700 metres d'alçada.
- Que hi hagi multitud de botigues obertes tot el dia.
- Les noies japoneses. Potser tenen la cara aixafada i no tenen tants pits (només en tenen 2), però són més elegants, femenines i primes que les noies d'aquí.
- Que la gent sigui tan professional, amable, proactiva, metòdica i responsable.
- El tifó i el terratrèmol (sí, sí, m'han agradat: eren el meu primer tifó i el meu primer terratrèmol)
- El nivell de seguretat, envejable.
- Que, malgrat no haver-hi papereres, el terra estigui net.
Per tot plegat, la meva conclusió és que no em faria res viure a Japó, si en tingués l'oportunitat.
