Titulars impossibles

Alguns titulars de diaris que no veurem mai l'any 2050:

MUY INTERESANTE: "El Sol siempre giró alrededor de la Tierra"

La Iglesia medieval tenía razón. Galileo culpable de la confusión. Además, la Tierra es plana y está sostenida sobre cuatro elefantes, como ya había insinuado el filósofo Terry Pratchett.

AVUI: "Catalunya no ha existit mai"

El país mediterrani va ser una invenció del nacionalisme català, que ara tots paguem. Espanya, en canvi, existeix des l'època dels romans i ningú la va construir com a nació.

LA VANGUARDIA: "Alemanya expulsada de la Unió Europea"

Les altes taxes d'atur i el fet que la majoria de la seva població no es consideri musulmana ha estat determinant per a la seva expulsió.

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA: "José Montilla sempre va tenir una carrera universitària"

Ho va amagar-ho tot el temps per assemblar-se a la majoria dels votants.

EL PAÍS: "La Comunidad Valenciana deroga la ley de la gravedad"

Tras declarar oficialmente que el valenciano es una lengua distinta del catalán y legalizar la inexistencia de Dios, los políticos valencianos se atreven con las tesis de Newton.

LA RAZÓN: "El castellano ya sólo lo habla un 40% de la población de España"

En algunas ciudades españolas, como Madrid o Valladolid, ya sólo un 5% de la población reconoce tenerlo como lengua materna. El catalán es la lengua de moda en España, el mundo y el universo (sólo hay que ver Star Trek en el Canal 33). La asimilación lingüística y cultural resulta imparable.

EL TORELLÓ: El president de Catalunya, Josep Anglada, rep la delegació diplomàtica magrebina a Vic.

El President català afirma que els catalans emigrats a terres magrebines només volen treballar i millorar les seves condicions de vida, cosa que ajudarà els països receptors.

ARKHAM ADVERTISER: A en Severí Vinyoles se li acaben els ous.

El Sr. Vinyoles ha declarat esgarrifat: "Què vindrà després? La llet? Les llaunes de tonyina? Les taronges? La cervesa?"

El paper ho aguanta tot

Anti-Curriculum o com no ha de ser un currículum

CURRICULUM: SR. CÀLDIL ELNOM

Al curriculum cal posar-hi una foto només de la cara i sense fons

Dades personals (XXXXXXXX)

Permís de conduir: Targeta Bicing

Email: caldil@putalocura.com

Formació:

2009 Curs de guitarra CEAC: "Aprenda a tocar la guitarra en tres semanas".
2009 Curs de cuina a l'Ajuntament d'Ascó: "Els principis nuclears de la nostra cuina".
2008 Curs de Klingon a través d'un curs online.
2007 Màster en Parapsicologia per la UNED

1995-2006 Diplomatura en Filosofia per la Universitat de Cerdanyola del Vallès (em falten només 49 crèdits)

Idiomes:
Català, castellà, Klingon

Informàtica:
Windows, Facebook, Messenger, GTA

Experiència laboral:
De 01/07/2009 a 01/01/2010 Perceptor d'una pensió per incapacitat de la Seguretat Social, fins a sentència judicial revocatòria (querella per estafa pendent)

De 01/01/2007 a 01/06/2009 Compliment de condemna a la presó Model de Barcelona, per una acusació infundada de robatori i furt.

De 01/02/2006 a 15/05/2006 Trilero a les Rambles i guia turístic.

De 25/01/2006 a 30/01/2006 Home-bala i voluntari del públic (ganivets) al Circ Catacrec.

De 02/01/2006 a 04/01/2006 Professor de filosofia al col·legi privat "La Truja", de Manlleu.

Aficions:
Alcohol, jocs de rol, pornografia

Malson

M'encanta Henry Fuseli

L'altre dia me'n vaig anar a dormir a casa del meu avi. És una casa molt vella i fosca, amb tot de retrats familiars (la majoria són de gent que ja és morta), un rellotge de pèndol que fa segles que està aturat i diverses imatges de sants repartides per tota la casa. M'havien donat la clau perquè hi passés la nit, degut a circumstàncies que ara no vénen al cas. Sabia que no hi havia ningú a la casa en aquells moments, però, pel que tenia entès, hi havia diverses persones que en tenien la clau. Així que, per evitar espantar ningú, vaig procurar fer la meva entrada sense fer gaire fressa, vaig encendre un llum i vaig dir hola en veu alta. Com era previsible, no hi va haver cap resposta. Aquella casa, tal com la recordava des de petit, sempre semblava estar mig a les fosques, en una eterna penombra que la feia característica, juntament amb aquell mobiliari antic i aquella olor de resclosit peculiar.

Quan em vaig ficar a dins el menjador, vaig sentir un soroll estrany i repetitiu. Era com un crec-crec, com el so que fan els grills o les cigales, però molt més eixordador. Vaig pensar que devia haver-hi algun insecte a la casa, i vaig buscar pel terra, però no vaig trobar res. Llavors, em vaig adonar que a damunt del sofà hi havia un gros embalum, tapat amb una manta. Eren coixins? Era una persona ajaguda? Vaig tenir una esgarrifança, pensant que potser hi havia algú desconegut dormint allà... El crec-crec es va fer més intents, i vaig fer un cop d'ull al terra per buscar quina mena d'insecte podia fregar les seves ales amb tanta força i fer tanta fressa; aquest cop vaig tenir sort; esmunyint-se per sota una porta, tres o quatre insectes de la mida d'un dit semblaven fugir de la meva presència. El cor em va fer un salt. Quina mena d'insectes eren aquells? Em vaig girar i vaig veure que l'embalum es movia al sofà, que alguna cosa es movia solta la flassada, i em vaig afanyar a dir "hola" i "sóc jo", no fos cas que espantés a la persona que dormia allà, però no vaig tenir cap resposta. De sota les mantes, es va alçar una figura enorme i fosca, amb unes cames llarguíssimes, que no vaig reconèixer. Tenia un rostre inescrutable, sense ulls, sense boca, sense nas. Amb una veu fonda i estranya, em va dir: JO NO SÓC NINGÚ.