Marató de Cinema Fantàstic i de Terror de Sants

En Pere també va venir a la Marató i es va quedar amb cara de voler-ne més...

Un any més vaig anar a la nit més llarga de la Marató de Cinema de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Pels qui no sapigueu de què va, la nit més llarga consisteix en 6 pel·lícules fantàstiques i de terror que es passen contínuament des de les 7 de la tarda de dissabte fins a les 6 del matí. El més singular és, però, que la gent no hi va realment a veure les pel·lícules, sinó que hi va a passar-so bé, a riure, a cridar, a fumar (deu ser l'única sessió de cinema en què és permès fumar), a menjar i a dir paraulotes. El més interessant són els comentaris cridats que fan alguns espectadors en determinades escenes de les pel·lícules (cal tenir present quina mena de pel·lícules són, eh!).

Exemples de frases clàssiques a la Marató:

1.- Puta, zorra, guarra, perra! - quan apareix una dona a la pantalla.

2.- Fóllatela - aquest és el comentari clàssic quan hi ha un home i una dona a la pantalla. De vegades es pot substituir per "métele el X", amb el benetès que X és un objecte aleatori que també apareix a la pantalla (un mòbil, una pistola, una paperera, etc).

3.- Me aburro - Quan no passa res durant més de dos segons. També es pot utilitzar, per expressar el mateix sentiment, la frase Qué maten a alguien ya!

4.- Bukkake! Bukkake!...- Quan hi ha una dona i diversos homes a la pantalla.

4.- Carros de putas - Quan hi ha un grup de dones a la pantalla, especialment si van en cotxe.

5.- No lo entiendo - Quan hi ha un diàleg avorrit, espès, pretesament intel·lectual o difícil de capir a altes hores de la nit.

6.- Es una metáfora - Quan hi ha una escena absolutament gratuïta o un plànol molt bell. També es pot utilitzar com a resposta a la frase No lo entiendo del punt 5 que hagi pronunciat un altre espectador.

7.- Noooooo! No vayas! Vas a morir! - Quan un personatge se'n va cap a la gola del llop.

Més enllà de les frases clàssiques que s'hi diuen, és interessant observar com alguns espectadors diuen frases realment enginyoses que et porten a la conclusió que realment se les han preparat. Algunes frases no poden ser fruit de l'enginy espontani, sinó que són obra d'una premeditació maliciosa i una intel·ligència malaltissa. Aquestes són algunes de les frases que es van poder sentir en aquests 2 films: 30 Días de Oscuridad i Soy Leyenda. Alerta, que hi ha SPOILERS.

30 DÍAS DE OSCURIDAD

¡Abre los ojos! - Quan surt en Josh Hartnett (el teniu present?).

¿Dónde está el Inistone? El abuelo tiene un plan- Quan l'avi s'emprenya i vol marxar. Quan l'avi s'escapa.

¿No tenías frío? ¡Caliéntate ahora, perra! - Quan calen foc al costat d'on s'amagava la dona.

Es una herida superficial. Te vas a poner bien - Quan li acaben de tallar el cap a un vampir, quan un vampir mor carbonitzat, quan un vampir cau a la trituradora...

¿Tú crees que ahora es el momento, Josh? - Quan en Josh Hartnett es clava la xeringa al braç.

SOY LEYENDA

¡Fóllatela, ahora que todavía está caliente! - Quan el vampir femení s'està morint sobre la taula.

¡Tú hija está muerta! - Cada vegada que apareix el retrat de la filla.

¿Antes tenías un perro y ahora tienes una perra, eh, Will? - Quan la dona es queda a casa d'en Will.

¿No sabías como decirle que el desayuno era una mierda, eh, Will? - Quan en Will discuteix amb la dona i s'aixeca de la taula sense ni tastar l'esmorzar que ella li havia preparat.

¿No te dejaron doblar a Shrek i ésta es tu venganza, eh, Will? - Quan en Will Smith diu de memòria els diàlegs de Shrek de forma simultània a la pel·lícula.

Serrallonga: la llegenda d'en Xavallonga

"Alss homas d'an Sarrallonga no són asclaus da ningú"

Ja només de veure el trailer, t'envaeix una estranya sensació de dejà vú. Però aquesta pel·lícula ja l'he vista abans, oi? De fet, l'he vista molts cops. Perquè he vist Braveheart, Rob Roy, la Pasión de Cristo i totes les altres que la gran superproducció de TV3 homenatja sense cap vergonya. Les frases, les escenes de llit, els personatges clixés, la música... Després veus la pel·lícula i se't confirmen totes les pors. Ja has vist aquesta pel·lícula! El protagonista és un home viril i guapot, amb dues o tres cares, a tot estirar, però, això sí, amb un gran sexappeal; de fet, podria quadrar perfectament a telesèries com Sin Tetas no hay Paraíso o a qualsevol sèrie de highschool amb adolescents granadetes (de fet, també té aquesta veu d'haver fumat 2 paquests que té el tal Silvestre i que tants fogots, i humitats, provoca entre algunes fèmines). Però el pitjor de tot és la llengua que usa el proscrit, molt adient a la Barcelona contaminada dels nostres dies, però impensable en un català de Viladrau del segle XVII (o fins i tot en un osonenc del segle XXI). Ni en Montilla parla tan malament, amb aquest menysteniment de la a àtona i la l forta i nostrada. Malgrat tot, la sèrie sembla que ha tingut certa audiència (només faltaria, amb la publicitat que n'han fet), de la qual cosa me n'alegro, perquè, de fet, en la lamentable situació actual de TV3 sota l'administració socialista, convenia, i molt, una bona notícia en aquest sentit.

Vaig sortir a patrullar en un vaixell de guerra...

...m'explico, és una història més llarga. Resulta que un dia, per pura casualitat, uns amics i jo vam conèixer un noi en una nit de festa a Barcelona.  Vam quedar amb ell un altre dia, i al cap d'unes setmanes, va trucar a en Pere per dir-li que ell era militar, que estava a l'Armada i que el proper dimecres era el Dia de la Marina, de manera que els membres de la tripulació dels vaixells podien convidar amics per celebrar-ho. Ens va convidar al vaixell on servia, una Patrullera militar amb seu al port de Barcelona. Com que tant en Pere com jo no tenim horaris laborals, vam decidir anar-hi.

Dimecres a les 9 del matí feia un ploure a Barcelona com si fóssim al Carib! El dia era gris, el mar estava agitat, però allà ens trobàvem els membres de la tripulació, familiars i amics, a bord de la Patrullera. El que no sabíem era que el nostre amic era el comandant del vaixell. Vam quedar parats! Tots l'havien de creure i demostrar-li l'obediència marcial pròpia del ram. Tots es tractaven de vostè entre ells, amb formes anquilosades, però necessàries ("Don José, póngalo ahí", "permiso para abandonar la nave"). 

Van ser molt amables amb els convidats i, tot i que feia mal temps, vam sortir a navegar. En tot moment, vam ser objecte de gran amabilitat i atenció i, al final, ens van oferir un piscolabis i ens van regalar un diploma de "bautismo de mar". M'hauria agradat que m'haguessin deixat pilotar el vaixell o disparar l'enorme metralleta de guerra, però això ja és somiar truites, el meu esport favorit. Em conformo amb saber que algú, a pocs metres de l'estàtua de Colom, al Mediterrani, vetlla permanentment per la nostra seguretat. Qui sap qui ens pot voler atacar? Un monstre marí emergit d'ignorats abismes marins (Cthulhu al Mediterrani?)? Els magrebins? La pèrfida Albion? Cal estar a l'aguait.

El mètode Putin per aprendre Judo

L' ex-president, ara primer ministre i encara "Home fort" de Rússia, Vladimir Putin, presenta el dia del seu aniversari un video per ensenyar judo. 

Atenció al video, el vestit negre de ninja que porta el governant rus amb l'estàtua del mestre Jigoro Kano al fons.

Antic espia i coronel del KGB, Putin va rebre una completa formació en arts marcials i és cinturó negre de judo. Quan la URSS es va desintegrar, va passar una mala època en què es va plantejar fins i tot fer de taxista. Però, gràcies a Ieltsin, va poder iniciar una carrera política fulgurant que el va portar a la presidència. Fa uns mesos ja ens va sorprendre en unes vacances a Sibèria, pescant i muntant a cavall sense camisa, lluint un tors musculat i viril. Més tard, a l'agost, Putin, durant una viatge a Orient, va salvar la vida a un grup de periodistes, disparant un dard tranquil·litzant a un tigre que els amenaçava. Ara, Putin ens demostra que els ensenyaments dels grans mestres japonesos i campions mundials de Judo poden servir per millorar com a persona i progressar com a país. Putin és, sens dubte, el millor que li ha passat a Rússia des de temps immemorials.

No m'imagino el president Montilla presentant un video de capoeira o qualsevol altra cosa. És difícil que puguis ensenyar res quan no saps fer res.

Adéu Oficina Ponti

"Fins una altra, companya" (la foto es pot veure a la web d'Oficina Ponti)

Els meus caps sabien que estava molt incòmode i que fins i tot anava a processos de selecció per a altres empreses. El meu ambient laboral i la meva feina eren cada cop pitjor. És una història molt llarga, però només diré que una companya no em parlava i encara no sé perquè. Em va començar a agafar mania, cada cop més. No és còmode que passi cada dia per allà i et tracti com un gos, com si no existissis, i que només esperi que facis alguna cosa per acusar-te cridant com una histèrica. Els meus caps sabien que me'n volia anar i que, tard o d'hora, els plegaria. Per això, després de parlar-ne, hem convingut que el millor tant per a l'empresa com per a mi seria la fi de la relació laboral.

Poques coses tan bones com aquesta m'han passat en els darrers temps.

Les coses no passen perquè sí. Fa uns dies vaig dir als meus amics "tant de bo que em fotin fora". Déu m'ha escoltat.

S'obre un nou camí, un nou horitzó...

Resum de les vacances

Castleton i el castell de Peveril sobre el turó, que no vaig poder visitar perquè sempre plovia

Quan els nens tornen al col·le, els mestres els hi fan fer sempre un resum de les vacances, que és el següent,

Viatge a Portugal - Lisboa és una capital amb un cert aire de decadència (amb edificis literalment decadents), però és neta, té bones vistes i un encant especial. Portugal és el país de la calma. Si us sentiu estressats, aneu a viure a Portual.

Viatge a Anglaterra - La festa dels 21 anys va ser una festa familiar amb molt menjar i molt mam. No vam sortir gaire de casa, perquè plovia. Els pubs són acollidors com cases.

Què he après de les vacances?
1.- No pretenguis conduir a Portugal com condueixes normalment o t'agafarà un atac de nervis.
2.- En un fil d'estendre la roba a Portugal t'hi pots trobar de tot.
3.- A Anglaterra tothom és més amable i professional que aquí. Entres en un pub, i ja t'estan atenent amb un somriure als llavis. Vas a un aeroport, i et demanen que t'aturis un moment de forma amable i amb el somriure als llavis.
4.- A Espanya, entres en un bar, t'asseus amb uns amics en una taula, i és possible que passi el temps sense que ningú et demani res, perquè el tiu està parlant amb una altra persona! I som un país de serveis!

Malsons

El quadre gòtic Malson (1781), de Henry Fuseli

Aquests dies que encara estic de vacances, però estic a casa, tendeixo al meu horari natural, que és anar a dormir molt tard i a fer vida nocturna. Sóc naturalment de biorritme nocturn, que és el mateix que dir contrari a la societat, que és diürna, i a més amb tendència a l'insomni ja des de la infantesa. Aquests dies, tanmateix, no prenc les pastilles, cosa que fa que pugui recordar de forma vívida els meus somnis i malsons, com només em passava quan era petit.

Aquesta nit he tingut un malson extraordinari, com feia temps que no en tenia. Una altra persona i jo havíem de fer una missió trascendental per salvar la humanitat i havíem de desplaçar-nos fins a una part concreta de la ciutat durant la nit. El desplaçament es preveia molt perillós, ja que sabíem que els monstres infestaven els carrers, així que vam anar a trobar una mena de bruixa perquè ens ajudés. La bruixa ens va vendre uns ungüents per només 3 Euros que ens podien teletransportar de dret a aquell indret, de manera que ens estalviàvem el perill dels carrers. No obstant, el teletransport no funcionava i el temps se'ns acabava, de manera que l'altre personatge (crec que era una noia, però no n'estic segur) i jo vam decidir començar a fer un tros a peu. En un carrer molt fosc, de sobte, vam veure moviment sota un tràiler aparcat i vam decidir quedar-nos quiets i estirats a terra per no atreure l'atenció dels monstres. Llavors em va semblar veure en la foscor que una mena de llimacs d'1 metre s'acostaven reptant i podia ser que ens veiessin. El pitjor va ser que hi havia un altre monstre de tres metres d'alçada amb una boca immensa farcida de dents, una mena de mamífer gegantí i pelut que semblava ensumar-nos. Podíem sentir la seva alenada a la nostra esquena i al clatell, ens podia devorar a l'instant, i per un moment no sabia si havíem d'aixecar-nos i córrer o continuar ben quiets i estirats. És en aquesta situació d'horror i tensió extrema que m'he despertat.

Malgrat passar-m'ho malament, al final m'agrada recordar els malsons i, en certa manera, val a dir que em produeixien plaer. Com mirar pel·lícules de por.