Resum de les vacances

Castleton i el castell de Peveril sobre el turó, que no vaig poder visitar perquè sempre plovia

Quan els nens tornen al col·le, els mestres els hi fan fer sempre un resum de les vacances, que és el següent,

Viatge a Portugal - Lisboa és una capital amb un cert aire de decadència (amb edificis literalment decadents), però és neta, té bones vistes i un encant especial. Portugal és el país de la calma. Si us sentiu estressats, aneu a viure a Portual.

Viatge a Anglaterra - La festa dels 21 anys va ser una festa familiar amb molt menjar i molt mam. No vam sortir gaire de casa, perquè plovia. Els pubs són acollidors com cases.

Què he après de les vacances?
1.- No pretenguis conduir a Portugal com condueixes normalment o t'agafarà un atac de nervis.
2.- En un fil d'estendre la roba a Portugal t'hi pots trobar de tot.
3.- A Anglaterra tothom és més amable i professional que aquí. Entres en un pub, i ja t'estan atenent amb un somriure als llavis. Vas a un aeroport, i et demanen que t'aturis un moment de forma amable i amb el somriure als llavis.
4.- A Espanya, entres en un bar, t'asseus amb uns amics en una taula, i és possible que passi el temps sense que ningú et demani res, perquè el tiu està parlant amb una altra persona! I som un país de serveis!

Malsons

El quadre gòtic Malson (1781), de Henry Fuseli

Aquests dies que encara estic de vacances, però estic a casa, tendeixo al meu horari natural, que és anar a dormir molt tard i a fer vida nocturna. Sóc naturalment de biorritme nocturn, que és el mateix que dir contrari a la societat, que és diürna, i a més amb tendència a l'insomni ja des de la infantesa. Aquests dies, tanmateix, no prenc les pastilles, cosa que fa que pugui recordar de forma vívida els meus somnis i malsons, com només em passava quan era petit.

Aquesta nit he tingut un malson extraordinari, com feia temps que no en tenia. Una altra persona i jo havíem de fer una missió trascendental per salvar la humanitat i havíem de desplaçar-nos fins a una part concreta de la ciutat durant la nit. El desplaçament es preveia molt perillós, ja que sabíem que els monstres infestaven els carrers, així que vam anar a trobar una mena de bruixa perquè ens ajudés. La bruixa ens va vendre uns ungüents per només 3 Euros que ens podien teletransportar de dret a aquell indret, de manera que ens estalviàvem el perill dels carrers. No obstant, el teletransport no funcionava i el temps se'ns acabava, de manera que l'altre personatge (crec que era una noia, però no n'estic segur) i jo vam decidir començar a fer un tros a peu. En un carrer molt fosc, de sobte, vam veure moviment sota un tràiler aparcat i vam decidir quedar-nos quiets i estirats a terra per no atreure l'atenció dels monstres. Llavors em va semblar veure en la foscor que una mena de llimacs d'1 metre s'acostaven reptant i podia ser que ens veiessin. El pitjor va ser que hi havia un altre monstre de tres metres d'alçada amb una boca immensa farcida de dents, una mena de mamífer gegantí i pelut que semblava ensumar-nos. Podíem sentir la seva alenada a la nostra esquena i al clatell, ens podia devorar a l'instant, i per un moment no sabia si havíem d'aixecar-nos i córrer o continuar ben quiets i estirats. És en aquesta situació d'horror i tensió extrema que m'he despertat.

Malgrat passar-m'ho malament, al final m'agrada recordar els malsons i, en certa manera, val a dir que em produeixien plaer. Com mirar pel·lícules de por.

Vacances a Portugal

Me'n vaig de vacances a Portugal, uns 5 dies a Lisboa i 5 més a l'Algarve, al sud de de tot, allà on van segrestar la nena aquella. Em banyaré a l'Atlàntic per primer cop, en una de les zones més turístiques d'Europa.

Generalment, sempre que me'n vaig de vacances vaig a veure llocs d'interès cultural, històric o artístic. Aquest any me'n vaig a la puta platja a no fotre ni brot.

L'home i la bèstia

"I never drink...wine"

M'ha assetjat tota la nit. Abans d'anar-me'n a dormir, ja m'ha picat 3 o 4 cops al sofà, xuclant-me la sang amb aquella llarga trompa succionadora. Abans no hauria passat mai; sempre havia cregut que tenia mala sang i que, si érem dos, sempre atacarien l'altre; però aquell em buscava; potser perquè jo estava sol i era l'únic que veia per menjar i tenia molta gana; potser perquè ell pertanyia a una nova raça mutada que havia oblidat els antics instints d'evitar certa sang.

No puc parar de gratar-me les vermellors. Quin mal més empipador! Me'n vaig al llit, però penso que potser ha entrat a l'habitació. M'estiro, m'endormisco i, ja mig somiant, sento aquell brunzit del dimoni. Se m'acosta. Em vol tornar a xuclar, el malparit. Intento matar-lo, però fuig i desapareix. El busco per tota l'habitació, regiro tots els racons, però està ben amagat, esperant pacientment el moment per tornar a atacar. Em torno a ficar al llit, i, al cap de mitja hora, un altre cop el mateix, aquell brunzit. Miro de fotre-li un cop de mà, però fuig volant. És massa ràpid. Merda, no tinc cap insecticida, ni kill-paff, ni res que el pugui matar. Només la força bruta. I ell és ràpid i sap amagar-se. Sé que ell espera i m'observa. Que en som d'indefensos davant d'aquesta raça de paràsits superior! Ja em veig a venir que això serà complicat. Llegeixo un altre cop mitja horeta. Les picades em fan una picor insuportable i no puc parar de gratar-me. Tinc son i miro de dormir, però al cap d'una estona noto com es passeja per la meva cuixa. Això va per llarg....

A les 7 del matí, el veig quiet sobre la samarreta del pijama, la mateixa que hores abans havia utilitzat com a arma contra ell. Sense gaires esperances, l'hi foto un altre cop amb la mà plana i, oh, sorpresa! El seu cadàver cau inert, quan aixeco la samarreta. Victòria! He mort la bèstia! La bèstia és morta i encara tinc mitja hora per dormir abans d'anar a treballar!

Demà compraré insecticida.

N'heu mort gaires aquest estiu?

M'agrada Bombers de Nova York

En Tommy Gavin i el mòbil

Sean - El final de la festa d'aniversari va ser...espantós.
Tommy - Sí, a la meva família som així. Som irlandesos.
Sean - Sí, ja sé de què em parles, em dic Garrity.
Tommy - No, no és el mateix. Els de la vostra generació sóu irlandesos monyes. Nosaltres som de veritat. Vosaltres, quan teniu un problema, el discutiu. Nosaltres quan tenim un problema, no el discutim... Busquem el culpable i li trenquem la cara.

La televisió catalana programa d'amagatotis (ja passa amb les sèries més bones en aquest putu país...) la sèrie Rescue Me (Bombers de Nova York) els diumenges a la nit al canal 33 i la repetició el dia següent al 300.

Personatges simples, però carismàtics i amb vides extraordinàries donen vida a una història que ha enganxat a més de 3 milions als Estats Units, on van ja per la quarta temporada.

Els records pel cosí mort a l'11/S que s'apareix com un fantasma shakespearià, les reunions d'alcohòlics anònims, les drogues, la ira incontrolada, la testosterona políticament incorrecta, la família amatent, els problemes domèstics i els incendis brutals són només alguns dels incentius d'aquesta sèrie. Si jugues amb foc, et pots cremar.

El nom no fa la cosa

Us hi heu fixat en quants noms oficials d'entitats, càrrecs o comunitats no tenen res a veure amb el que se suposa que són o han de fer? Són noms enganyosos, mentiders, que et fan pensar en una cosa i després en són o en fan una altra. Vet aquí els exemples:

- Principat de Catalunya - On és el príncep?
- Partit Popular - Popular no és socialista o comunista?
- Partit Socialista Obrer Espanyol - Obrer? Quants obrers hi ha al PSOE?
- Convivencia Cívica Catalana - No és aquella entitat que propugna aplicar segregació lingüística a l'educació catalana?
- República Popular de la Xina - De popular i comunista, ja només la bandera.
- Minyons Escoltes de Catalunya - Minyons? Escoltes?
- Jutge de Pau - Naturalment, quan hi ha una guerra, el substitueix el Jutge de Guerra.
- Saló del Regne (dels Testimonis Cristians de Jehovà) - S'hi ha d'anar disfressat de medieval?
- República Bolivariana de Veneçuela - Bolívar no va morir el 1830?
- Defensor del Pueblo - Va, home, va, no fotem riure.

La meva petita història de Rússia

No totes les dones russes exerceixen la prostitució

Rússia és el país més gran del món i ningú ha tingut mai collons d'envair-lo. Napoleó i Hitler van cometre el vell error de voler envair Rússia i ho van pagar molt car.

Els russos van fundar seriosament el seu país al segle XVI i, com que tenien un país estepari i molt fred, van decidir expandir-se cap a territoris més hospitalaris, com ara Sibèria o Kazajistan, que també podien utilitzar-se com a camps de concentració. Per això als segles XVII i XVIII, sota la dinastia dels Romanov, es va convertir en un imperi i potència mundial amb una població multiètnica. A banda dels eslaus, habitaven Rússia diferents ètnies de variades races i cultures, com per exemple els tàrtars, els cossacs i els óssos.

A principis del segle XX va caure a Rússia, concretament a la regió de Tunguska, un cometa radioactiu que va arrasar 2.150 km² i va radiar negativament tot el país. Els supersticiosos Romanov havien donat el poder al monjo analfabet Rasputin, que no dubtava a treure's la tita en qualsevol moment, i la gent passava gana. Els russos va creure (erradament) que ells eren el país elegit per Marx per aplicar-hi el comunisme i van iniciar un desastre de proporcions antològiques: van aplicar el comunisme, van pelar el tsar i família, i van convertir el seu país en la Unió Soviètica.

Els russos sempre han destacat per la seva elegància i el seu afany d'anar a la moda

El comunisme era un sistema econòmic basat en la distribució i el repartiment dels béns mitjançant cues interminables davant les botigues. Calia fer cua per tot, i hi havia molt poc de res, fins que algú, 69 anys després (número màgic), es va adonar de l'equivocació i van tornar al capitalisme.

Malgrat tot, cal dir que no tot va ser dolent durant el comunisme. Durant l'època del dirigent comunista Stalin, es van perpetrar genocidis, es van desenvolupar armes nuclears i es van convertir en potència econòmica mundial. Els russos van derrotar l'Alemanya nazi (tot i que tothom es pensa que van ser els americans), van potenciar el vodka com a forma de combatre el fred, van enviar una gossa a l'espai, van guanyar competicions d'escacs i gimnàstica i, el més important de tot, van inventar el Tetris. També van participar a la Guerra Freda, enviant espies que estaven boníssimes a Europa perquè en James Bond se les follés i després les matés.

Dues espies miren de combatre com poden el terrible fred de les estepes siberianes

Després de l'època imperial i de la soviètica, van elegir sorprenentment a un abstemi per dirigir Rússia, per variar. La "democràcia" controlada per Putin ha estat el millor que hi ha hagut mai. Qui millor que un espia rus que sap judo per dirigir Rússia?

De totes maneres, quan algú parli en rus en una pel·lícula, tingueu clar que encara és un malparit.