Alexandre no se’n sabia avenir. Per primer cop el seu pare, el Rei Filip de Macedònia, havia volgut que l’acompanyés en la seva visita a l’oracle de Delfos. El Rei de Macedònia ja havia consultat l’oracle abans en altres ocasions, sobretot quan tenia dubtes sobre decisions importants per al seu Regne i les seves conquestes. Filip devia pensar que Alexandre ja era prou gran i que havia arribat el moment que l’hereu del seu imperi conegués el melic del món, el centre de l’univers, on anaven representants de tots els pobles i ciutats de tota l’Èlade abans de prendre una decisió important: a on s’havia de fundar una nova colònia, si calia fer una nova guerra o si calia adherir-se a una aliança o altra. Cadascú anava allà a cercar la seva resposta després d’un llarg viatge; de Kos, de Micenes, de Tebes, d’Esparta, de Pilos, de Focea, d’Efes o de Rodes.
Es deia que Delfos era un centre espiritual des de temps immemorials. A l’època fosca, hi vivia una Serp, una Pitó, fins que un dia el déu Apol·lo la va matar i va ocupar el seu lloc. D’ençà d’aleshores, les sacerdotesses d’Apol·lo que viuen a la cova, les Píties, aspiren els vapors que traspuen per les esquerdes, masteguen llorer i donen les seves respostes de manera críptica i sovint inintel·ligible. És un déu qui parla per boca de
En una cavitat subterrània, Alexandre i el Rei Filip, acompanyats pel seu seguici i els funcionaris del Santuari, van anar a presentar-se davant la sacerdotessa.
A la sortida de la cova, Alexandre es va fixar en el fris que presidia l’entrada
