Sóc de l'opinió que, si una obra està bé, perquè no deixar-la estar? O, dit en altres paraules: si una obra és una obra mestra, una genialitat, perquè posar-hi les grapes al damunt? Per què voler actualitzar-la, continuar-la, adaptar-la, modificar-la, versionar-la? Per què fer-ne un remake? Per què fer-ne una seqüela innecessària? La resposta és la mateixa que també valdria per a altres milers d’altres preguntes existencials: diners.
Tanmateix, el resultat de voler continuar, millorar o actualitzar una pel·lícula pot tenir un millor o un pitjor resultat.
En aquest post, el Comitè Editorial del Manies Meves, format íntegrament per mi i les meves pilotes, hem decidit atorgar els nostres particulars Òscars a aquestes pel·lícules que, en comptes d'incidir en un gènere en particular, han decidit basar-se de manera directa i descarada -i sense vaselina- en una pel·lícula anterior:
PITJOR REMAKE
- Un Crimen Perfecto (A Perfect Murder), 1998, dirigida per Andrew Davis. Remake de Crimen Perfecto (Dial M for Murder), 1954, d'Alfred Hitchcock.
MILLOR REMAKE
- Las Colinas Tienen Ojos (The Hills Have Eyes), 2006, dirigida per Alexandre Aja. Remake de Las Colinas Tienen Ojos (The Hills Have Eyes), 1977, de Wes Craven.
PITJOR SEQÜELA
- Matrix Reloaded (The Matrix Reloaded), 2003, dirigida per Andy & Lana Wachowski.
MILLOR SEQÜELA
- Aliens el Regreso (Aliens), 1986, dirigida per James Cameron.
PITJOR PREQÜELA
- Star Wars Episodio III - La Venganza de los Sith (Star Wars: Episode III - Revenge of the Sith), 2005, dirigida per George Lucas.
MILLOR PREQÜELA
- El Padrino II (The Godfather: Part II), 1974, dirigida per Francis Ford Coppola. En realitat està considerada una seqüela de El Padrino (The Godfather), 1972, del mateix director, però la meitat de la pel·lícula explica fets anteriors a l'acció d'aquesta pel·lícula, per la qual cosa la podem considerar, si més no parcialment, una preqüela.
