20 d’abr. 2010

Tot esperant encara l'holocaust zombie


Un cop ja superada la idea ridícula (i falsa) que una pandèmia de grip porcina (diguem-ne grip nova, grip A, què hi fa?) podria ser la causa de la fi del món, podem continuar fantasiejant amb una sortida de tot plegat, que, en opinió del vostre humil servidor, només podria passar, amb una certa dignitat i tancament de cercle filosòfico-religiós, per un holocaust zombie. O és que no ens parlen ja les antigues escriptures de la resurrecció dels morts?

Mentrestant, ens hem d'anar conformant amb aquests avisos o espants que ens fa la Natura en forma de terratrèmols o volcans, que tant bé han sabut aprofitar alguns cineastes. El darrer i més immediat, el núvol de cendra gegantí que encara plana sobre Europa i que ha neutralitzat la major part de l'espai aeri europeu. Natura, 1, Humanitat, 0. Si algú encara tenia alguna fe en la capacitat destructiva de l'home, que ha demostrat ésser ridícula i sobrevalorada (creació de virus i posterior venda de l'antídot, centrals nuclears, propaganda sobre el canvi climàtic, etc.), s'adonarà ara que la Natura ens dóna una nova lliçó d'humilitat. La Natura guanya el partit, de moment. L'home encara no ha estat mai capaç de contaminar tant l'estratosfera com per provocar la cancel·lació de 126.000 vols. Però no perdem l'esperança. Hem superat l'època de tensió nuclear, el forat de la capa d'ozó (quant mal ens van fer els aerosols!), l'extinció de la foca monjo, el perill dels transgènics, les dioxines, els mòbils, la SIDA i la grip porcina. Però qui podrà lluitar contra els nostres congèneres traspassats, acabats de llevar de la terra freda i tendra al ritme d'uns versos recitats per Vincent Price, sobretot si són capaços de córrer? Només els més ràpids. I els més valents, espero.

Vicent Price, un ídol meu; mort, com tots els altres

A diferència del cap de la irreductible tribu de gals, no tinc por de res, ni tan sols que el cel ens caigui al damunt. Ni tan sols dels morts, quan tornin de de llurs tombes.