Fent estiraments al gimnàsJo vaig al gimnàs un parell de cops per setmana. Com fa tothom, hi vaig per sotmetre el meu cos al pes i moviment de màquines, peses i cintes corredores. "Mens sana in corpore sano". "Per lluir s'ha de patir". A diferència de molts parroquians, tanmateix, quan sóc al gimnàs, vaig a la idea i no m'entretinc en vida social, coneixences o xerrameca vana. No hi perdo el temps, vaja. Taula d'exercicis i fora.
Com que em passo molta estona sol i sense parlar amb ningú al gimnàs, mentre faig els exercicis, em distrec observant la gent. M'imagino les seves motivacions, les seves fites, les seves ocupacions, i així passo l'estona. Com a conseqüència d'aquesta imaginació desbordant i d'uns prejudicis, malgrat tot, reconeguts, he fet una classificació absolutament científica de la fauna que s'aplega al gimnàs segons estereotips:
- EL GUAY.- És homosexual, exhibicionista i va vestit, pentinat i decorat a la moda (samarretes de tirants violetes, pantalons molt curts, etc.). Molt sovint escolta música amb un IPod o mòbil intel·ligent. Sens dubte, és un personatge intel·ligent i educat, probablement dissenyador i amb un alt poder adquisitiu, però la seva mania de somriure tota l'estona per ser més guay o, fins i tot, de posar-se a ballar de sobte al ritme de la música que només ell escolta (no pot evitar-ho) el delaten com a estereotip.
- EL GUAY VELL.- És com el guay, però molt més vell i educat. Porta molts anys "matxacant-se" al gimnàs, i el probable abús d'esteroides l'han deteriorat. No calla mai i es relaciona amb tothom, sobretot amb la gent més guay. No treballa gaire al gimnàs, i els seus patètics intents de lluitar contra el temps mitjançant l'ús de roba, cosmètics i pentinat de noi de 16 anys són totament futils i ridículs.
- EL XULO PISCINES.- És heterosexual, bocamoll, xulo i, sovint, maleducat. Té aspecte d'un estadi més reculat en l'evolució humana. Degut a l'abús d'esteroides i l'augment de testosterona, s'ha envellit fins aparentar ser molt més gran del que és, se li han marcat les faccions de la cara de forma grotesca i el seu cos ha adoptat una aparença sobredimensionada i antinatural. Ell, tanmateix, pensa que és molt atractiu i que pot seduir qualsevol femella pel sol fet de ser ell, sense haver de demostrar cap intel·ligència. Per exemple, si és calb, pensarà equivocadament que afaitant-se el cap farà que la gent dubti que és calb. És un escàndol veure com fa els exercicis, fent esforços i xisclant com si l'estiguessin matant. És probable que sigui vigorèctic i, per tant, un malalt. Sense els muscles no seria gaire agraciat i, no cal dir-ho, continuaria sent molt burro. Amb els muscles, si més no, pot tenir una presència discutiblement atractiva.
- EN CALIMERO.- En Calimero és probable que també sigui guay (la majoria de persones que van al gimnàs ho són), però la naturalesa l'ha desproveït de qualsevol gràcia natural, física i mental. No obstant, s'esforça a parlar amb els més guays, fer-se'n amic i vestir-se com ells. Tot és inútil. A més, com que perd tant el temps, no millora mai la seva condició física. Es posa samarretes i roba esportiva guays, però no arriba al nivell. La samarreta del club ciclista del teu poble mai podrà considerar-se guay i seria bo que algun dels teus pretesos amics t'ho digués.
- EL MANDRÓS.- És de mitjana edat, força trempat i el seu tema preferit és el Barça (o el futbol, vaja). És probable que el mandrós treballi en alguna feina que no li exigeixin res, o que vingui d'una família rica. Altrament, no s'entén que pagui un gimnàs tan car per perdre-hi el temps d'una forma tan miserable, parlant amb la gent, mirant la tele, seient en una màquina sense fotre res, etc. Això sí, no desaprofita mai l'ocasió per saludar la gent i fer-se el simpàtic (una excusa com una altra per no haver de posar-se a fer un exercici). Al vestuari, es desenvolupa com a un ésser absolutament patós, escampant tota la seva roba en una àrea de 2 metres a la rodona per després haver de recollir-la al cap d'un període de temps llarguíssim en què una persona normal podria vestir-se i desvestir-se 4 vegades. Amb el perjudici que això causa als altres parroquians.
- EL HIPPY.- El hippy és un senyor gran que porta els cabells llargs amb cua o estarrufats. No va de guays, però els estranys exercicis que fa al gimnàs el delaten com a estereotip: estiraments amb un bastó o corda, la bola aquella enorme blava, abdominals, flexions estranyes... Probablement és vegetarià, vegà o pastanaga, i s'alimenta d'infusions, arrossos de cultiu biològic, embotits vegetals i ginseng. És educat i endreçat.
- EL NERVI.- És un dels personatges que fan més ràbia, ja que no para de moure's d'un cantó cap a l'altre, imposant la seva patètica presència i volent acaparar totes les màquines ell sol. És sec i poca cosa, de vegades calb, i s'identifica generalment per la seva actitud proactiva i la seva mania (o probable addicció) de mastegar xiclet contínuament i movent la mandíbula de forma exagerada. Sol ser força social i no malaguanyarà mai una oportunitat per tirar la canya.
- EL NERVI.- És un dels personatges que fan més ràbia, ja que no para de moure's d'un cantó cap a l'altre, imposant la seva patètica presència i volent acaparar totes les màquines ell sol. És sec i poca cosa, de vegades calb, i s'identifica generalment per la seva actitud proactiva i la seva mania (o probable addicció) de mastegar xiclet contínuament i movent la mandíbula de forma exagerada. Sol ser força social i no malaguanyarà mai una oportunitat per tirar la canya.
- L'OPERADA.- És una senyora gran i "pija" que, en contra del sentit comú, va decidir estirar-se i/o operar-se la cara en un intent inútil de lluitar contra el temps. El resultat és que, paradoxalment, ara és un estereotip de dona operada, un rostre i un cos que no lliguen, una cara que té clarament una cosa estranya i antinatural que no correspon.
NOTA FINAL: S'han detectat alguns casos d'acumulació d'estereotips en una mateixa persona. És a dir, un personatge que és guay i mandrós alhora, per exemple. Tot i això, algunes acumulacions, en canvi, com ara, per exemple, nervi i mandrós, no són possibles per raons evidents.
