18 de febr. 2010

El gimnàs: estereotips

Fent estiraments al gimnàs

Jo vaig al gimnàs un parell de cops per setmana. Com fa tothom, hi vaig per sotmetre el meu cos al pes i moviment de màquines, peses i cintes corredores. "Mens sana in corpore sano". "Per lluir s'ha de patir". A diferència de molts parroquians, tanmateix, quan sóc al gimnàs, vaig a la idea i no m'entretinc en vida social, coneixences o xerrameca vana. No hi perdo el temps, vaja. Taula d'exercicis i fora.

Com que em passo molta estona sol i sense parlar amb ningú al gimnàs, mentre faig els exercicis, em distrec observant la gent. M'imagino les seves motivacions, les seves fites, les seves ocupacions, i així passo l'estona. Com a conseqüència d'aquesta imaginació desbordant i d'uns prejudicis, malgrat tot, reconeguts, he fet una classificació absolutament científica de la fauna que s'aplega al gimnàs segons estereotips:

- EL GUAY.- És homosexual, exhibicionista i va vestit, pentinat i decorat a la moda (samarretes de tirants violetes, pantalons molt curts, etc.). Molt sovint escolta música amb un IPod o mòbil intel·ligent. Sens dubte, és un personatge intel·ligent i educat, probablement dissenyador i amb un alt poder adquisitiu, però la seva mania de somriure tota l'estona per ser més guay o, fins i tot, de posar-se a ballar de sobte al ritme de la música que només ell escolta (no pot evitar-ho) el delaten com a estereotip.

- EL GUAY VELL.- És com el guay, però molt més vell i educat. Porta molts anys "matxacant-se" al gimnàs, i el probable abús d'esteroides l'han deteriorat. No calla mai i es relaciona amb tothom, sobretot amb la gent més guay. No treballa gaire al gimnàs, i els seus patètics intents de lluitar contra el temps mitjançant l'ús de roba, cosmètics i pentinat de noi de 16 anys són totament futils i ridículs.

- EL XULO PISCINES.- És heterosexual, bocamoll, xulo i, sovint, maleducat. Té aspecte d'un estadi més reculat en l'evolució humana. Degut a l'abús d'esteroides i l'augment de testosterona, s'ha envellit fins aparentar ser molt més gran del que és, se li han marcat les faccions de la cara de forma grotesca i el seu cos ha adoptat una aparença sobredimensionada i antinatural. Ell, tanmateix, pensa que és molt atractiu i que pot seduir qualsevol femella pel sol fet de ser ell, sense haver de demostrar cap intel·ligència. Per exemple, si és calb, pensarà equivocadament que afaitant-se el cap farà que la gent dubti que és calb. És un escàndol veure com fa els exercicis, fent esforços i xisclant com si l'estiguessin matant. És probable que sigui vigorèctic i, per tant, un malalt. Sense els muscles no seria gaire agraciat i, no cal dir-ho, continuaria sent molt burro. Amb els muscles, si més no, pot tenir una presència discutiblement atractiva.

- EN CALIMERO.- En Calimero és probable que també sigui guay (la majoria de persones que van al gimnàs ho són), però la naturalesa l'ha desproveït de qualsevol gràcia natural, física i mental. No obstant, s'esforça a parlar amb els més guays, fer-se'n amic i vestir-se com ells. Tot és inútil. A més, com que perd tant el temps, no millora mai la seva condició física. Es posa samarretes i roba esportiva guays, però no arriba al nivell. La samarreta del club ciclista del teu poble mai podrà considerar-se guay i seria bo que algun dels teus pretesos amics t'ho digués.

- EL MANDRÓS.- És de mitjana edat, força trempat i el seu tema preferit és el Barça (o el futbol, vaja). És probable que el mandrós treballi en alguna feina que no li exigeixin res, o que vingui d'una família rica. Altrament, no s'entén que pagui un gimnàs tan car per perdre-hi el temps d'una forma tan miserable, parlant amb la gent, mirant la tele, seient en una màquina sense fotre res, etc. Això sí, no desaprofita mai l'ocasió per saludar la gent i fer-se el simpàtic (una excusa com una altra per no haver de posar-se a fer un exercici). Al vestuari, es desenvolupa com a un ésser absolutament patós, escampant tota la seva roba en una àrea de 2 metres a la rodona per després haver de recollir-la al cap d'un període de temps llarguíssim en què una persona normal podria vestir-se i desvestir-se 4 vegades. Amb el perjudici que això causa als altres parroquians.

- EL HIPPY.- El hippy és un senyor gran que porta els cabells llargs amb cua o estarrufats. No va de guays, però els estranys exercicis que fa al gimnàs el delaten com a estereotip: estiraments amb un bastó o corda, la bola aquella enorme blava, abdominals, flexions estranyes... Probablement és vegetarià, vegà o pastanaga, i s'alimenta d'infusions, arrossos de cultiu biològic, embotits vegetals i ginseng. És educat i endreçat.

- EL NERVI.- És un dels personatges que fan més ràbia, ja que no para de moure's d'un cantó cap a l'altre, imposant la seva patètica presència i volent acaparar totes les màquines ell sol. És sec i poca cosa, de vegades calb, i s'identifica generalment per la seva actitud proactiva i la seva mania (o probable addicció) de mastegar xiclet contínuament i movent la mandíbula de forma exagerada. Sol ser força social i no malaguanyarà mai una oportunitat per tirar la canya.

- L'OPERADA.- És una senyora gran i "pija" que, en contra del sentit comú, va decidir estirar-se i/o operar-se la cara en un intent inútil de lluitar contra el temps. El resultat és que, paradoxalment, ara és un estereotip de dona operada, un rostre i un cos que no lliguen, una cara que té clarament una cosa estranya i antinatural que no correspon.

NOTA FINAL: S'han detectat alguns casos d'acumulació d'estereotips en una mateixa persona. És a dir, un personatge que és guay i mandrós alhora, per exemple. Tot i això, algunes acumulacions, en canvi, com ara, per exemple, nervi i mandrós, no són possibles per raons evidents.


5 comentaris:

Oski ha dit...

Em sembla que et falta afegir-hi uns quants perfils:
1- L'antisocial (el meu): no parla amb ningú, va per feina, s'ho apunta tot meticulosament en una llibreta per fer seguiment del seu entrenament i li molesta la gent que xerra massa, la que va massa lenta, la que deixa la màquina suada, la que es passa l'estona fent el palangana amb l'entrenador personal i les paves notes que riuen com hienes.

2- El palangana pagapasta: Li mola gastar-se 50€/sessió en un entrenador personal, però al cap de 4 mesos segueix igual de prim/panxut/grassa

3- Les pijiguais: Apareixen al gimnàs maquillades, pentinades, amb roba esportiva d'últim model ben arrapada i estan boges per les classes dirigides. A banda d'steps, spinning o pilates, es passen l'estona xerrant en grups pels passadissos o flirtejant amb els guaperes de torn. Mai, mai, els veuràs suades.

Lycaon ha dit...

Molt ben apuntat, Oski! Jo també sóc l'antisocial, ja ho dono a entedre al post :-) És l'única forma de sobreviure en aquell manicomi i amortitzar l'invertit en forma de resultats.

De palanganes papagastes n'hi ha moltíssims! Gent que estan molt secs o molt grassos. Els veus que van regularment al gimnàs i que fan coses, però, al cap d'1 o 2 o 3 anys continuen tenint el mateix aspecte. Per a mi, que no s'ho agafen prou seriosament.

De pijiguais al meu gimnàs n'hi ha molt poques. No solen tenir una regularitat. A banda d'això, deuen ser a baix fent classes dirigides.

Tampoc he dit res dels monitors, que es mereixerien un post apart...

Oski ha dit...

A quin gim vas?

Jo anava al Dir Diagonal, ara vaig al Gràcia... el nombre de pijiguais era mooolt més elevat al Diagonal, esclar hehe

Lycaon ha dit...

Vaig al Holmes Place Urquinaona. Ja fa potser 4 o 5 anys que hi vaig :-) No és tan "cool" com el Dir, però és més pijo :-)

Pafiam ha dit...

Hei company,necessito que em facis un cop de mà: m'ha fitxat el fitxador de blogs, entra la seva plana: Un que vigila, i a la meva a veure si pots ficar cullerada.

Aquest post es especialment i divertidament divulgatiu :)