13 de jul. 2009

La meva petita història del Japó

La xafogor típica de Japó no impedia als antics nipons de ser presumits en el vestir

El país del Sol Naixent consisteix en un arxipèlag de més de 3.000 illes muntanyoses i volcàniques a l'anomenada Àsia Oriental. Tot i que podríem començar parlant d'immigracions des de Corea i guerres intestines entre clans (els Yamato, els Izumo, etc.), el Japó no es constitueix en estat sota un Emperador fins al segle VIII. Van adoptar el budisme, l’escriptura i les arts marcials de la Xina. Van aparèixer els samurais com a casta guerrera i el Shogun per liderar l'exèrcit imperial. Així van viure de forma medieval i tranquil·la, fins al segle XVI, quan els europeus apareixen per allà, bé sigui per evangelitzar-los, bé sigui per raons comercials. El Shogun, actuant en nom de l'Emperador, que, per cert, era un déu superior (a tots els altres déus del món!), va tenir por que la presència dels europeus portés a una situació de colonització, i va prendre la sàvia decisió d'aïllar el país de la resta del món durant 300 anys, fins al punt que, si uns pescadors es perdien i posaven els seus peus a la Xina, per exemple, ja no podien tornar mai més al país del sushi. No obstant, en aquest context, van prosperar els samurais, les geishes i l'art tradicional.

En Battousai el Carnisser va haver d'esventrar molta gent per obrir Japó al món

A finals del segle XIX, la Revolució de Meiji va posar fi a l’aïllament secular del Japó i va obrir la capsa dels trons. El pèrfid Occident, amb tots els seus avenços i vicis, va penetrar amb força i sense vaselina al petit país de l’atmetller florit. Els samurais es van convertir en empresaris i homes de negocis. Van adoptar els uniformes de col·legiala europeus dels anys 30 i el costum tronat de fer el símbol de la victòria quan et fan una foto. Van deixar les katanes i els kimonos, i van crear un exèrcit modern. Van fer guerres contra els russos i els xinesos, i les van guanyar totes. Van agafar confiança. Van pensar: per què no dominar el món? Total, ho tenien a l’abast: només havien d’evitar cometre el vell error de voler envair Rússia i aliar-se amb els alemanys, que també volien dominar el món. Els somnis imperialistes nipons es van acabar dràsticament el 1945, quan, en plena segona guerra mundial, el país del crisantem es va convertir en el camp de proves americà de la bomba atòmica.

Després dels americans, els tsunamis i els terratrèmos, en Godzilla és el pitjor enemic de Japó

Com que és un país de difícil agricultura, pocs recursos, terratrèmols, tsunamis, volcans i monstres extraterrestres, com el temible Godzilla, va haver de desenvolupar un sistema social complexe basat en la jerarquia, el sacrifici i la col·laboració per al sosteniment de l'Estat, sempre amb un somriure als llavis. La pobresa de recursos també els va obligar a desenvolupar una gastronomia basada naturalment en el poc que hi havia: peix cru, algues, pops vius, el famós peix globus (que et mata si no està ben cuinat). Malgrat tot, la feina ben feta, les llargues jornades de treball, la tecnologia, el manga i els robots gegants els han permès situar llur país com a segona economia mundial, de manera que avui gairebé poden mirar de tu a tu als americans.

Si ignorem les xifres de suïcidis, arribarem a la conclusió que a Japó es viu força bé.

4 comentaris:

Pafiam ha dit...

Tot i que Pafiam ja no està en actiu, ja veus que m'enrecordo de tu i et vaig llegint, però ara escric per enviar-te això, que a lo millor ja coneixies.

El Japó és seductor. T'hagués agradat el gran programa de la 1 Españoles en el mundo, d'ahir, on sortia Kyoto i un altre.
Una abraçada.


OTGER MIRALLES

Estic amb els licaons


No sé que és pitjor si l'angoixa perenne de crear, de l'esforç constant per mostrar talent o els dubtes si la feina que fas és bona o no ho és, o simplement és una merda. El pitjor critic de la teva obra ets tú mateix.

Perqué una cosa és fer il.lustració, art més o menys comercial, i una altre, pintar: el que tenia pendent de fer des de els divuit anys. Que jo volia ser artista, però no haver de començar tant tard. I en tan mala època, dimonis.Si seguis en la publicitat tindria ben pocs maldecaps1

Ara se m'ajunta tot, el patiment per crear i el sofriment per decidir si menjo o compro material imprescindible per seguir treballant. Com qualsevol autònom i algunes pimes. Ells almenys tenen atur...

A cops quan em desperto cap a les cinc de la matinada, que és l'hora dels malsons, penso en llençar la tovallola i fer-me escombriaire o feina igual de digna. Però com que sóc maniacdepressiu ( diria bipolar, però sempre ho confonen amb una certa tèndencia sexual!) doncs miro de no fer-me gaire cas.

Em llevo, faig un café americà, encenc una, dues, tres cigarretes i em poso a mirar el "33". Avui he vist un documental sobre el Serenguetti i he decidit que si no aconsegueixo vendre res de l'obra, si crec seriosament que la meva feina no val la pena, doncs que em vendre la col.leció de vinils (?) i amb el que em donin me'n aniré a l'Àfrica. A parlar en bosquimà, també idioma minoritari, anar tot lo dia en calces i prendre el sol del desert, acompanyat d'uns gossets salvatger que en diuen licaons. Són nets i simpàtics. Per cert, m'acaben d'informar que els bosquimans són més baixets que jo. Fantàstic.!

Aviso: si cap a l'octubre no dono senyals de vida, no em busqueu: estic amb els licaons.

Atentament, ORZOWEI

Lycaon ha dit...

Gràcies, Pafiam, m'alegro de saber que encara rondes per aquí.

Aquest estiu vaig a Japó !!! Uuuueeee!

Merci per l'article, tot i que ja l'havia vist (ens movem pels mateixos llocs xD ).

Una perla pro-cristiana respecte al Japó. El Shogun va prohibir el cristianisme al segle XVI i el va reprimir amb violència, causant centenars de màrtirs. Diuen que les conversions es feien massivament i que si el Shogun no l'hagués reprimit i no hagués fomentat des de l'Estat el shintoisme durant 300 anys, avui tots els japonesos serien cristians!

Jordi Calveras ha dit...

Avisa quan arribeu !!! Que us portaré de visita per Tokyo.

Anònim ha dit...

Els japonesos han tingut una gran capacitat d'adaptació. Amb la revolució Meiji (cada emperador pren un nom en iniciar el regnat) es van adoptar models occidentals: el codi civil de França, l'exèrcit dels prussians/alemanys... Fixem-nos avui en dia en la tecnologia, no l'han inventat, l'han adaptat i millorat.
Això sí, el respecte als grans, entesos com els savis és única, aquí a Europa els tanquem en asils.