31 de març 2009

Sóc el germà dolent de la Candy Candy

Aquest sóc jo, segons una amiga meva

Pel que m'ha dit la gent, si mai es fés un concurs d'imitadors meus, segurament hi anirien gent com en Dominic Howard -el bateria de Muse- o el famós DJ francès David Guetta, amb qui em confonen sovint a les discoteques, sobretot les franceses. Com és natural, no em molesta gens ni mica que em confonguin amb una estrella de la música.

L'altre dia, però, una amiga em va dir una cosa que ningú no m'havia dit mai: que m'assemblo físicament al germà dolent de la Candy Candy. Ja sabeu, la sèrie aquella japonesa, shojo i ensucrada fins al coma diabètic, que es basava en ensenyar fins a quin punt és capaç de resistir una pobra nena òrfena les putades i injustícies de la vida amb un optimisme que podríem qualificar de sobrenatural. El reguitzell d'humiliacions i desgràcies que havia de suportar la pobra Candy provocava en l'espectador, és a dir, un servidor quan era petit i empàtic, intensos sentiments de frustració, ràbia, impotència i depressió, tot alhora. Suposo que només un poble que ha estat conquerit i bombardejat amb bombes nuclears és capaç de crear un espectacle tan cruel i degradant destinat als infants.

Cap noi podia resistir-se davant d'uns ulls que ocupen mitja cara

Hom hagués volgut que la Candy hagués estat més combativa, més resistent, més malparida. Però no tot és miserable en la sèrie. Hi ha un ensenyament interessant. Hi ha una sortida, una llum, una esperança. Perquè, malgrat els seus orígens a l'hospici, els germans adoptius que la volen enfonsar en la misèria mitjançant mentides i argúcies, el seu enamorat Anthony, de faldilla escocesa, que es mor d'accident de cavall -i es moren també totes les roses que cuidava, snif-, la Candy manté sempre una actitud optimista i una bondat natural que la fan triomfar finalment a la vida. No és casual, doncs, que tots els nois s'enamorin d'ella, fins i tot el malvat germanastre a qui em van dir que em retirava.

Finalment, he trobat una proposta interessant per fer una pel·lícula de Candy Candy amb actors reals, que podeu veure aquí. Sembla que el meu personatge l'interpretaria en Christian Bale. Nem bé.

1 comentari:

JC ha dit...

Jo diria que t'assembles més a Johan, de Monster...