...m'explico, és una història més llarga. Resulta que un dia, per pura casualitat, uns amics i jo vam conèixer un noi en una nit de festa a Barcelona. Vam quedar amb ell un altre dia, i al cap d'unes setmanes, va trucar a en Pere per dir-li que ell era militar, que estava a l'Armada i que el proper dimecres era el Dia de la Marina, de manera que els membres de la tripulació dels vaixells podien convidar amics per celebrar-ho. Ens va convidar al vaixell on servia, una Patrullera militar amb seu al port de Barcelona. Com que tant en Pere com jo no tenim horaris laborals, vam decidir anar-hi.
Dimecres a les 9 del matí feia un ploure a Barcelona com si fóssim al Carib! El dia era gris, el mar estava agitat, però allà ens trobàvem els membres de la tripulació, familiars i amics, a bord de la Patrullera. El que no sabíem era que el nostre amic era el comandant del vaixell. Vam quedar parats! Tots l'havien de creure i demostrar-li l'obediència marcial pròpia del ram. Tots es tractaven de vostè entre ells, amb formes anquilosades, però necessàries ("Don José, póngalo ahí", "permiso para abandonar la nave").
Van ser molt amables amb els convidats i, tot i que feia mal temps, vam sortir a navegar. En tot moment, vam ser objecte de gran amabilitat i atenció i, al final, ens van oferir un piscolabis i ens van regalar un diploma de "bautismo de mar". M'hauria agradat que m'haguessin deixat pilotar el vaixell o disparar l'enorme metralleta de guerra, però això ja és somiar truites, el meu esport favorit. Em conformo amb saber que algú, a pocs metres de l'estàtua de Colom, al Mediterrani, vetlla permanentment per la nostra seguretat. Qui sap qui ens pot voler atacar? Un monstre marí emergit d'ignorats abismes marins (Cthulhu al Mediterrani?)? Els magrebins? La pèrfida Albion? Cal estar a l'aguait.
