30 de jul. 2008

L'home i la bèstia

"I never drink...wine"

M'ha assetjat tota la nit. Abans d'anar-me'n a dormir, ja m'ha picat 3 o 4 cops al sofà, xuclant-me la sang amb aquella llarga trompa succionadora. Abans no hauria passat mai; sempre havia cregut que tenia mala sang i que, si érem dos, sempre atacarien l'altre; però aquell em buscava; potser perquè jo estava sol i era l'únic que veia per menjar i tenia molta gana; potser perquè ell pertanyia a una nova raça mutada que havia oblidat els antics instints d'evitar certa sang.

No puc parar de gratar-me les vermellors. Quin mal més empipador! Me'n vaig al llit, però penso que potser ha entrat a l'habitació. M'estiro, m'endormisco i, ja mig somiant, sento aquell brunzit del dimoni. Se m'acosta. Em vol tornar a xuclar, el malparit. Intento matar-lo, però fuig i desapareix. El busco per tota l'habitació, regiro tots els racons, però està ben amagat, esperant pacientment el moment per tornar a atacar. Em torno a ficar al llit, i, al cap de mitja hora, un altre cop el mateix, aquell brunzit. Miro de fotre-li un cop de mà, però fuig volant. És massa ràpid. Merda, no tinc cap insecticida, ni kill-paff, ni res que el pugui matar. Només la força bruta. I ell és ràpid i sap amagar-se. Sé que ell espera i m'observa. Que en som d'indefensos davant d'aquesta raça de paràsits superior! Ja em veig a venir que això serà complicat. Llegeixo un altre cop mitja horeta. Les picades em fan una picor insuportable i no puc parar de gratar-me. Tinc son i miro de dormir, però al cap d'una estona noto com es passeja per la meva cuixa. Això va per llarg....

A les 7 del matí, el veig quiet sobre la samarreta del pijama, la mateixa que hores abans havia utilitzat com a arma contra ell. Sense gaires esperances, l'hi foto un altre cop amb la mà plana i, oh, sorpresa! El seu cadàver cau inert, quan aixeco la samarreta. Victòria! He mort la bèstia! La bèstia és morta i encara tinc mitja hora per dormir abans d'anar a treballar!

Demà compraré insecticida.

N'heu mort gaires aquest estiu?

29 de jul. 2008

M'agrada Bombers de Nova York

En Tommy Gavin i el mòbil

Sean - El final de la festa d'aniversari va ser...espantós.
Tommy - Sí, a la meva família som així. Som irlandesos.
Sean - Sí, ja sé de què em parles, em dic Garrity.
Tommy - No, no és el mateix. Els de la vostra generació sóu irlandesos monyes. Nosaltres som de veritat. Vosaltres, quan teniu un problema, el discutiu. Nosaltres quan tenim un problema, no el discutim... Busquem el culpable i li trenquem la cara.

La televisió catalana programa d'amagatotis (ja passa amb les sèries més bones en aquest putu país...) la sèrie Rescue Me (Bombers de Nova York) els diumenges a la nit al canal 33 i la repetició el dia següent al 300.

Personatges simples, però carismàtics i amb vides extraordinàries donen vida a una història que ha enganxat a més de 3 milions als Estats Units, on van ja per la quarta temporada.

Els records pel cosí mort a l'11/S que s'apareix com un fantasma shakespearià, les reunions d'alcohòlics anònims, les drogues, la ira incontrolada, la testosterona políticament incorrecta, la família amatent, els problemes domèstics i els incendis brutals són només alguns dels incentius d'aquesta sèrie. Si jugues amb foc, et pots cremar.

16 de jul. 2008

El nom no fa la cosa


Us hi heu fixat en quants noms oficials d'entitats, càrrecs o comunitats no tenen res a veure amb el que se suposa que són o han de fer? Són noms enganyosos, mentiders, que et fan pensar en una cosa i després en són o en fan una altra. Vet aquí els exemples:

- Principat de Catalunya - On és el príncep?
- Partit Popular - Popular no és socialista o comunista?
- Partit Socialista Obrer Espanyol - Obrer? Quants obrers hi ha al PSOE?
- Convivencia Cívica Catalana - No és aquella entitat que propugna aplicar segregació lingüística a l'educació catalana?
- República Popular de la Xina - De popular i comunista, ja només la bandera.
- Minyons Escoltes de Catalunya - Minyons? Escoltes?
- Jutge de Pau - Naturalment, quan hi ha una guerra, el substitueix el Jutge de Guerra.
- Saló del Regne (dels Testimonis Cristians de Jehovà) - S'hi ha d'anar disfressat de medieval?
- República Bolivariana de Veneçuela - Bolívar no va morir el 1830?
- Defensor del Pueblo - Va, home, va, no fotem riure.

La meva petita història de Rússia

No totes les dones russes exerceixen la prostitució

Rússia és el país més gran del món i ningú ha tingut mai collons d'envair-lo. Napoleó i Hitler van cometre el vell error de voler envair Rússia i ho van pagar molt car.

Els russos van fundar seriosament el seu país al segle XVI i, com que tenien un país estepari i molt fred, van decidir expandir-se cap a territoris més hospitalaris, com ara Sibèria o Kazajistan, que també podien utilitzar-se com a camps de concentració. Per això als segles XVII i XVIII, sota la dinastia dels Romanov, es va convertir en un imperi i potència mundial amb una població multiètnica. A banda dels eslaus, habitaven Rússia diferents ètnies de variades races i cultures, com per exemple els tàrtars, els cossacs i els óssos.

A principis del segle XX va caure a Rússia, concretament a la regió de Tunguska, un cometa radioactiu que va arrasar 2.150 km² i va radiar negativament tot el país. Els supersticiosos Romanov havien donat el poder al monjo analfabet Rasputin, que no dubtava a treure's la tita en qualsevol moment, i la gent passava gana. Els russos va creure (erradament) que ells eren el país elegit per Marx per aplicar-hi el comunisme i van iniciar un desastre de proporcions antològiques: van aplicar el comunisme, van pelar el tsar i família, i van convertir el seu país en la Unió Soviètica.

Els russos sempre han destacat per la seva elegància i el seu afany d'anar a la moda

El comunisme era un sistema econòmic basat en la distribució i el repartiment dels béns mitjançant cues interminables davant les botigues. Calia fer cua per tot, i hi havia molt poc de res, fins que algú, 69 anys després (número màgic), es va adonar de l'equivocació i van tornar al capitalisme.

Malgrat tot, cal dir que no tot va ser dolent durant el comunisme. Durant l'època del dirigent comunista Stalin, es van perpetrar genocidis, es van desenvolupar armes nuclears i es van convertir en potència econòmica mundial. Els russos van derrotar l'Alemanya nazi (tot i que tothom es pensa que van ser els americans), van potenciar el vodka com a forma de combatre el fred, van enviar una gossa a l'espai, van guanyar competicions d'escacs i gimnàstica i, el més important de tot, van inventar el Tetris. També van participar a la Guerra Freda, enviant espies que estaven boníssimes a Europa perquè en James Bond se les follés i després les matés.

Dues espies miren de combatre com poden el terrible fred de les estepes siberianes

Després de l'època imperial i de la soviètica, van elegir sorprenentment a un abstemi per dirigir Rússia, per variar. La "democràcia" controlada per Putin ha estat el millor que hi ha hagut mai. Qui millor que un espia rus que sap judo per dirigir Rússia?

De totes maneres, quan algú parli en rus en una pel·lícula, tingueu clar que encara és un malparit.