27 de maig 2008

La puta feina

El títol és el d'una obra d'en Matthew Tree que parla de relacions laborals estranyes i complicades. L'altre dia uns amics meus em deien frases idiotes que havien hagut d'escoltar i suportar de companys de feina (generalment, els mal companys) i me'n vaig apuntar algunes, que ara reprodueixo:

1.- Ui, ui, has posat la data separada per punts i aquí l'has posada separada per guions; ja sé que és la primera vegada que fas un pressupost, però això pensa que de vegades ho revisa Direcció, i si ho veu Direcció, ui, ui, ui. Ho dic pel teu bé.

2.- Ara que ha plegat un company i hauràs de fer la seva feina a més de la que ja tenies, si no et poses les piles, agafaré una depressió i em quedaré a casa.

3.- Podria ajudar-te amb aquesta qüestió tan important que s'ha de presentar avui i, de fet, tinc moltes idees, però amb la teva experiència ja hauries de saber com resoldre-ho. A més, ho pots preguntar al jefe, que, total, està en un congrés a Múnich.

4.- M'has fet quedar com un imbècil davant del client (en un mail amb còpia a direcció, sent mentida per partida doble: el client només tenia un dubte sobre un tema que no recordava i no es pot fer quedar com un imbècil a un imbècil).

5.- Fa 3 mesos que ets aquí i encara no et saps els noms de les 60 persones que hi treballen, encara que la majoria no les vegis mai? Em sembla que no t'estàs integrant, eh? Encara que a la majoria no els vegis mai, treballem tots junts i tots som importants.

6.- No vindré a treballar durant tota la tarda perquè m'ha de venir un tècnic a arreglar l'aire condicionat.

7.- Has arribat 15 minuts tard perquè ahir et vas fer un esguinç a la cama i has de caminar amb crosses? Si ho dius a Direcció (ui, ui, ui), et diran que has de sortir abans de casa.

13 de maig 2008

El Codi Pinoccio

Tinc un pilot de llibres pendents de llegir. I m'adono que no tinc prou temps, no em vaga, no dono l'abast, però, malgrat tot, continuo rondant per llibreries, a veure què surt de nou, llegint contraportades i buscant alguna cosa nova o sorprenent (sense èxit).

Com que per on més em moc és per les seccions de terror i fantàstic, m'adono de la gran proliferació de llibres de conspiració ancestral esotèrica, gènere que va promoure especialment "El Codi da Vinci". Encara recordo que no fa gaires anys era obligatori portar aquest llibre per entrar al metro.

A la llibreria Casa del Llibre, veig que hi ha un pilot de llibres que tenen una piràmide maya a la portada. N'agafo un i llegeixo a la contraportada: "los intereses de la Iglesia Católica confluyen con los de los nazis en una antigua civilización maya". Però qui escriu aquestes merdes? Vols dir que no hi ha una plantilla de Word per fer els arguments i que l'únic que fa l'autor és canviar els noms? Per exemple, els dolents poden ser els nazis (els millors de tots) o una secta ancestral presumptament despareguda o desconeguda: Illuminati, masons, hashashin, templers, càtars, etc. No hi fa res si les dades no són precises o no tens ni puta idea sobre la secta en sí. Hi ha qui, com en Dan Brown, fins i tot s'atreveix a posar-hi monjos de l'Opus Dei (als americans els deu semblar molt misteriosa, hahahahaha!). La qüestió és que la secta o els nazis volen apoderar-se d'un antic coneixement o artefacte pertanyent a una antiga civilització que els ha d'atorgar el control del món. En teoria, el llibre et dóna un coneixement clarificador i revelador. A l'hora de la veritat, només es fa ressò d'una teoria esotèrica inventada per un altre tan creïble com el Pare Noel o el mateix Pinoccio (Pinoccio himself).

Si més no, la crisi de creativitat en la literatura no sembla tan dura com al cine. Resulta cada cop més difícil anar al cine i veure que no han fet un altre cop la mateixa pel·lícula ("Poli de Guardería 2", "Princesa por Sorpresa 3", "Las Ruinas"...). És evident que hi ha una crisi de creativitat en general, i de tot plegat, només en surt beneficiada la indústria més rendible de totes, que és la del videojoc.

"El Enigma Gioconda". La manca d'escrúpols a l'hora d'homenatjar el llibre de Dan Brown no té límits