13 de des. 2007

La meva petita història d'Anglaterra

"I dius que els continentals no mesuren les coses en peus, colzes i nassos?"

Els anglesos són el resultat d'un creuament entre saxons, romans, normands, celtes, danesos i francesos que va tenir lloc en una freda illa atlàntica i que va sortir prou bé, ja que van inventar-se el parlamentarisme, la democràcia, la revolució industrial, la reina Victòria i l'imperialisme.

Tot plegat, sense haver de fer una revolució com a França, sino conservant sempre les seves peculiars tradicions de cavallers refinats: l'hora del te, la monarquia, l'amor pels animals (excepte les guilles i els humans), el sistema de mesures, la conducció per l'esquerra, l'alcoholisme extrem, la incapacitat per vestir-se decentment, la gastronomia horrible, el hooliganisme.... Els anglesos sempre van ser intrèpids viatgers i colonitzadors que durant segles van anar fugint del seu país fred i boirós per instal·lar-se a la pròspera Amèrica, a l'exòtica Austràlia o a la subjugada Índia, fins al punt que al país només hi han quedat els fracassats com l'Oliver Twist, o els més lletjos com la Camilla Parker o Mr. Bean.


Pocs pobles com l'anglès, dins aquest invent que es diu el Regne Unit, han aconseguit fites tan grans per a la humanitat. És probable que no ho haguessin aconseguit si no haguessin estat una mica cabrons en política internacional (la pèrfida Albion) i no haguessin anat pel món matant negres, indis i aborígens per contribuir al benestar de la seva indústria i la seva aristocràcia estirada i excèntrica. Això ha generat constants friccions amb altres preteses potències europees, com França, Holanda, Alemanya, Espanya o Catalunya, que, en una conspiració genial per venjar-se de totes les putades dels anglesos, han creat la comparació entre la discoteca sueca i l'anglesa. Déu guardi la Reina.